Un altre m¨®n

La desaparici¨® del llibre impr¨¦s, ha dit Umberto Eco en un article de premsa recent, ¨¦s una predicci¨® apocal¨ªptica absurda. Malgrat aix¨°, o precisament perqu¨¨ molts anuncien desastres semblants derivats de la revoluci¨® digital, Eco detecta a It¨¤lia una revifalla del g¨¨nere dels llibres sobre llibres i alhora denuncia una certa afici¨® medi¨¤tica a publicar negres vaticinis a prop¨°sit de la lletra impresa. La casualitat ha fet que haja llegit l¡¯article del semi¨°leg en un descans de la lectura de Los libros y la libertad (RBA, 2013), d¡¯Emilio Lled¨®, un recull d¡¯articles que giren al voltant del m¨®n del llibre i que, fet que potser confirma l¡¯opini¨® d¡¯Umberto Eco, no volen evitar la contraposici¨® amb el llibre electr¨°nic. El pr¨°leg ja ¨¦s aprofitat per Lled¨® en aquesta direcci¨® i amb una lucidesa i profunditat d¡¯an¨¤lisi que retrata una actitud d¡¯un cert escepticisme envers el m¨®n digital. La veritat ¨¦s que tinc una certa tend¨¨ncia a admirar el m¨¨tode d¡¯alguns assagistes que, en rebutjar l¡¯an¨¤lisi dels assumptes des de la freda ¡°objectivitat¡±, porten en conseq¨¹¨¨ncia la mat¨¨ria tractada als seus anys viscuts, com si volgueren subratllar aix¨ª que el pensament que realment compta ¨¦s el pensament viu, el que ens acompanya en el proc¨¦s d¡¯escriure i escriure¡¯ns, no el que se sotmet a conceptualitzacions enganyosament ¡°definitives¡± i intemporals. Miren vost¨¦s les l¨ªnies que Lled¨® dedica en aquest mateix pr¨°leg a la pres¨¨ncia dels llibres en la seua vida, ordenats silenciosament en les prestatgeries (¡°recorriendo con la mirada esas paredes de mi biblioteca, pienso que podr¨ªa reconstruir la peque?a historia de mi vida, desliz¨¢ndose por los recuerdos que esos libros me despiertan¡±), i tindran m¨¦s que un exemple del que vull dir, perqu¨¨ les p¨¤gines que segueixen s¨®n, ben mirat, una mena de desenvolupament perseverant d¡¯aquesta mateixa idea.

La contraposici¨® amb els nous mitjans de la modernitat ¨¦s inevitable i recomanable

El diagn¨°stic sobre els mals de la societat actual no hi ¨¦s l¡¯assumpte central, per¨° un no pot estar-se (i fa b¨¦ fins i tot) d¡¯establir relacions avaluadores en la mesura que se sent convidat a contraposar all¨° que s¡¯hi elogia amb l¡¯estat actual dels problemes. Lled¨®, d¡¯altra banda, no s¡¯est¨¤ de referir-se expressament m¨¦s enll¨¤ del pr¨°leg, tot i que quasi de manera anecd¨°tica, com ara quan, en comentar el llibre El pensamiento vivo de S¨¦neca, amb pr¨°leg de Maria Zambrano, cita un passatge de La Rep¨²blica d¡¯una actualitat not¨°ria en qu¨¨ Plat¨® afirma que no ha de permetre¡¯s als pol¨ªtics tocar l¡¯or ni la plata ni beure en recipients fabricats amb aquests materials ja que, si ho fan, esdevindran d¨¨spotes i aniran, amb la ciutat, cap a l¡¯abisme; o quan, en defensa de la cultura liter¨¤ria, ens diu que ¡°el chisporroteo de las im¨¢genes, si se olvidan los ¡®derechos humanos¡¯ de los ojos, es una fuente continua de suplantaci¨®n para la realidad y el pensamiento¡±; o quan, a prop¨°sit d¡¯una reflexi¨® d¡¯Erasme de resson¨¤ncies heraclitianes, remarca que ¡°lo cl¨¢sico llega m¨¢s adentro, en la mente del lector, que ese sarpullido ef¨ªmero de muchos de los supuestos est¨ªmulos de la supuesta modernidad¡±. Certament, ¨¦s el llenguatge l¡¯aut¨¨ntic protagonista d¡¯aquests articles, un assumpte sobre el qual, i com ¨¦s reconegut per tothom, Lled¨® ha deixat escrites p¨¤gines memorables. Per¨° la seua an¨¤lisi de l¡¯home com a ¡°animal que parla¡± es posa ac¨ª al servei de l¡¯elogi dels llibres, ¡°companys de l¡¯¨¤nima¡±, peces decisives en el context d¡¯una idea de l¡¯home i de l¡¯educaci¨® que aquesta s¨¨rie d¡¯articles descriu amb profunditat i amb una prosa d¡¯una qualitat envejable. La contraposici¨® amb els nous mitjans de la modernitat ¨¦s, doncs, inevitable i recomanable. Potser ser¨¤ ¨²til, diu l¡¯assagista, la possibilitat de la lectura digital, per¨° ja ¨¦s ¡°un altre m¨®n¡±, un nou m¨®n que no vol criticar des de la trivialitat, per¨° que posa entre par¨¨ntesis en la mesura que deixa de banda fets decisius de l¡¯educaci¨® human¨ªstica, la que Lled¨® ha viscut intensament al llarg de la seua vida com a professor, com a fil¨°sof i, sobretot, com a escriptor i lector. Per aix¨°, detenir-nos en els moments biogr¨¤fics que els articles recullen, ens confirma que aquest ¡°altre m¨®n¡± ¨¦s ben lluny del m¨®n que Lled¨® descriu. I tots ¡ªels m¨¦s joves, sobretot¡ª farien b¨¦ de contraposar-los per tal de traure¡¯n les conclusions pertinents. Al capdavall, la imatge del pont, ¡°s¨ªmbol suprem de solidaritat¡±, que Lled¨® refereix al llenguatge, tamb¨¦ ens serveix per a descriure el fet mateix de llegir, i per a copsar la veritat immensa que viu en aquestes paraules: ¡°La construcci¨®n del puente ¨ªntimo del lenguaje que somos, esa lengua ¡®matriz¡¯ que hemos aprendido a levantar sobre el r¨ªo de la lengua materna que nos lleva, es la que nos singulariza, como huellas dactilares del esp¨ªritu, y nos hace seres humanos¡±.