¡°¡®Singulars¡¯ ¨¦s televisi¨® exigent: no el pots mirar fent dos ous ferrats¡±

Jaume Barber¨¤ (Mollet del Vall¨¨s, 1955) parla de la crisi, i s¨®n molts els que l¡¯escolten. El seu discurs contundent, de vegades hiperb¨°lic, captiva. Triomfa amb Singulars al canal 33 i a les llibreries amb S¡¯ha acabat el br¨°quil (Ediciones B), que fa 11 setmanes que ¨¦s el m¨¦s venut en no-ficci¨® en catal¨¤.

Pregunta. Far¨¤ segon llibre?

Resposta. No s¨¦ si en tinc ganes. S¡¯ha acabat el br¨°quil ¨¦s un resum condensat del que ha passat i passa. En el segon podr¨ªem parlar d¡¯on serem quan acabi. Si el faig, el far¨¦ amb l¡¯editor Ernest Folch. Per¨° no he pres la decisi¨®.

P. ?s un escriptor medi¨¤tic?

R. No. A Singulars tamb¨¦ hem fet un recull de les entrevistes, i ara en farem el segon. Tot ha vingut donat. El Singulars ha estat una sorpresa maj¨²scula. Les seves audi¨¨ncies avui s¨®n estratosf¨¨riques. Fem tele exigent. No pots mirar Singulars fent dos ous ferrats. ?s la tele que demana que escoltis, que discrepis, que et queixis. La seva audi¨¨ncia ratifica a tots els que ho pensem que la televisi¨® p¨²blica ¨¦s necess¨¤ria.

P. Una televisi¨® p¨²blica que est¨¤ amena?ada.

R. El que est¨¤ en crisi ¨¦s el model de societat. El president del BCE deia el 2012 que un dels llasts europeus ¨¦s l¡¯Estat del benestar. La globalitzaci¨® afavoreix el sector financer i les grans corporacions, i nosaltres, els europeus, molestem perqu¨¨ no som prou competitius. A partir d¡¯aqu¨ª, s¡¯imposa la ideologia neoliberal, i ser considerats com a mercaderia. Si el debat fos sincer, ¨¦s fins i tot necess¨¤ria una reflexi¨® sobre la mida de l¡¯administraci¨® p¨²blica. Per¨° a mi tamb¨¦ m¡¯agradaria reflexionar sobre els papers del sistema financer en aquesta crisi, que permet pagar plusos, dividends i bonus per¨° si fan fallida ho paguem nosaltres. Ens han culpabilitzat amb aquesta ocupaci¨® del llenguatge que podr¨ªem resumir en ¡°hem estirat m¨¦s el bra? que la m¨¤niga¡±. Cosa totalment falsa. No podem deixar que ens culpabilitzin. No pot ser que hi hagi el mantra nom¨¦s de les retallades i no hi hagi mai el mantra de lluitar decididament contra el frau fiscal, contra els evasors. Per qu¨¨ no fan una amnistia a l¡¯economia submergida?

P. Entrar¨¤ en pol¨ªtica?

R. Estic com un nen petit amb sabates noves, fent de periodista. El periodisme que m¡¯agrada ¨¦s l¡¯intencional. No tinc inter¨¨s per entrar en pol¨ªtica. Fent Singulars, que no pertany als serveis informatius, tinc una llic¨¨ncia que no havia tingut fins ara.

P. Li han vetat mai un convidat?

R. Mai.

P. Es veu prop del Salvados?

R. Ens complementem, compartim p¨²blic. S¨®n una mateixa cosa en formats diferents. El nostre ¨¦s m¨¦s acad¨¨mic, amb molts menys recursos, i Salvados ¨¦s m¨¦s popular.

P. Tenim un problema amb els tertulians a Catalunya?

R. Jo s¨®c partidari de renovar al cap d¡¯un temps. Tinc una frase molt bona de Dant sobre la intenci¨® i la neutralitat: ¡°Els llocs m¨¦s foscos de l¡¯infern estan reservats per als que mantenen la neutralitat en ¨¨poques de crisi¡±. Nosaltres hem d¡¯utilitzar el nostre ofici per desemmascarar tot all¨° que pensem que no est¨¤ b¨¦.

P. Ara mateix, a fora, estan protestant els treballadors de TV-3. Tem un ERO?

R. Tinc 58 anys. La reforma laboral ¨¦s una arma de destrucci¨® massiva per a tots els que tenim cabells blancs. Totes les persones que treballem en empreses p¨²bliques estem amena?ats. I la nostra professi¨® tamb¨¦ est¨¤ amena?ada. En la mesura que acceptem ser taqu¨ªgrafs, i no periodistes, desapareixerem. Potser no hem exercit la nostra professi¨® com cal.

P. Quan veu un documental com Hola, Europa!, qu¨¨ pensa?

R. A mi em sembla b¨¦. S¨¦ que es va intentar que hi hagu¨¦s m¨¦s gent de la que va sortir. ?s una aportaci¨® d¡¯una televisi¨® p¨²blica d¡¯un pa¨ªs on la majoria del Parlament opta pel dret a decidir.

P. Vost¨¨ est¨¤ pel dret a decidir o per la independ¨¨ncia?

R. Jo s¨®c clar. Com a ciutad¨¤ vull ser sobir¨¤, vull decidir. Per¨° tamb¨¦ dic que ¨¦s un error equiparar dret a decidir amb independ¨¨ncia. Alguns pol¨ªtics ho fan, no tots. Jo demano decidir. I despr¨¦s ja defensar¨¦ el s¨ª. M¡¯agradaria, a m¨¦s, que ¨¦s pogu¨¦s fer dins de la legalitat.

P. Digui una data: quan sortirem de la crisi?

R. S¨®c pessimista pel que fa a la fi d¡¯aquesta crisi. L¡¯amena?a ¨¦s la globalitzaci¨®. No podem competir amb els xinesos. La fi? Potser quan tornem a cr¨¦ixer per sobre del 2% de manera sostinguda. I quan passi, haurem de fer balan? de tot all¨° que hem perdut durant el temps que ha durat la crisi, i no ens ho creurem. Tots serem infinitament m¨¦s pobres. I els rics, m¨¦s rics.