?nima d¡¯actriu

Malauradament, el teatre catal¨¤ disposa de molt poques mem¨°ries escrites pels actors o les actrius m¨¦s destacats. Ni Enric Borr¨¤s, ni Margarida Xirgu, per exemple, van deixar-ne ni una ratlla. M¨¦s recentment, amb la col¡¤laboraci¨® de Marcos Ord¨®?ez, N¨²ria Espert s¨ª que s¡¯ha afanyat a publicar la seva autobiografia sui generis. Segons sembla, ¨¦s un g¨¨nere que no acaba d¡¯atreure els int¨¨rprets, preocupats com estan pel dia a dia dels escenaris i per com n¡¯¨¦s d¡¯ef¨ªmer el seu art. Afortunadament, l¡¯actriu Montserrat Carulla (Barcelona, 1930), amb una llarga i s¨°lida traject¨°ria en el m¨®n de l¡¯espectacle, ha decidit ¡ªen plena senectut esponerosa¡ª de fer mem¨°ria i tra?ar un pont cap al passat.

Les mem¨°ries de Carulla encaixen petites peces de l¡¯immens mosaic del passat personal i col¡¤lectiu que li ha tocat de viure. Hi empr¨¨n una evocaci¨®, plena de tendresa, que tria, de la vida, aquells records insistents o tena?os, siguin alegres o dolorosos, que s¡¯imposen irrevocablement a l¡¯hora de fer balan?. No ¨¦s una recuperaci¨® exhaustiva del passat, ni una biografia gremial, sin¨® una selecci¨® dels moments que han quedat gravats, de manera indeleble, en la mem¨°ria.

Nascuda en una llar humil, en una casa sense llibres, Carulla no ho tingu¨¦ gens f¨¤cil per fer-se cam¨ª. Entre les estampes del record, destaquen les colpidores viv¨¨ncies o els testimonis commovedors de la dur¨ªssima repressi¨® franquista i de la pen¨²ria i la grisor de la postguerra. Altres peces del mosaic de la mem¨°ria, que prenen extensions m¨¦s o menys breus, tenen un caire m¨¦s impressionista, m¨¦s personal o anecd¨°tic, sobretot en evocar els anys agredol?os de la infantesa i l¡¯adolesc¨¨ncia. En tot cas, l¡¯expressi¨® franca i directa de Carulla atorga als records una continguda nost¨¤lgia, una delicada calidesa humana, un testimoniatge moral.

Tal com relata Carulla, la seva iniciaci¨® en el m¨®n del teatre a l¡¯escola fou m¨¦s aviat passatgera, perqu¨¨ f¨¦u moltes marrades abans de dedicar-s¡¯hi professionalment. Algunes experi¨¨ncies precoces en l¡¯escena del Paral¡¤lel tampoc no la predestinaven a ser una gran actriu. Aix¨ª i tot, la passi¨® per la lectura, la poesia o els films, i les primeres feines a la r¨¤dio o al cinema apuntaven cap a una vocaci¨® inevitable. A la fi, despr¨¦s de superar problemes familiars i vetos professionals d¡¯¨ªndole diversa, l¡¯¨¤nima d¡¯actriu que Carulla covava dintre pogu¨¦ fer-se realitat. Entre els episodis teatrals sobresurten el coneixement de Josep Maria de Sagarra i la reivindicaci¨® dels teatres perduts i dels actors oblidats.

Un altre dels aspectes que aflora en els records de Carulla ¨¦s la presa de consci¨¨ncia sobre la situaci¨® de repressi¨® del r¨¨gim franquista envers la llengua i la cultura catalanes i, en especial, sobre la mis¨¨ria patida per la classe treballadora en qu¨¨ va cr¨¦ixer. I tamb¨¦ la defensa del comprom¨ªs social de la professi¨® d¡¯actriu i, pol¨ªticament, les fermes conviccions independentistes que professa. Carulla no fa trampes: no s¡¯autoconstrueix una imatge complaent, sin¨® que deixa que els records, m¨¦s dol?os o m¨¦s agres, dictin el relat del periple vital. Les seves mem¨°ries ens ofereixen, aix¨ª, el vessant ¨ªntim i entranyable d¡¯una persona de car¨¤cter, vulnerable i lluitadora alhora. Una dona sensible, tena? i admirable que ent¨¦n la vida com un p¨°sit de ¡°coneixements, sensacions, amistats i experi¨¨ncies¡±.