Grans magatzems

Quasi totes les novel¡¤les d¡¯?mile Zola presenten algun problema, i sovint m¨¦s greu que l¡¯¨²nic problema que presenten les de Balzac. En el cas de Balzac, all¨° que falla gaireb¨¦ sempre ¨¦s l¡¯estil, i aix¨ª va consignar-ho Flaubert: ¡°Quin gran escriptor hauria estat si hagu¨¦s sabut escriure!¡±. En el cas de Zola, que porta el realisme flauberti¨¤ fins a les sabudes conseq¨¹¨¨ncies del naturalisme ¡ªval a dir, l¡¯exageraci¨® i l¡¯homenatge al mal gust d¡¯una classe petitburgesa embastardida, amant dels t¨°pics, les tafaneries i la sordidesa¡ª, cal dir que clares vegades va fer un llibre perfecte, i encara m¨¦s rarament va fer un llibre amb prop¨°sits intel¡¤lectuals una mica s¨°lids: L¡¯obra, novel¡¤la zoliana de 1886, que va editar fa poc Edicions 62, n¡¯¨¦s una gran excepci¨®.

Per¨°, de vegades, Zola l¡¯encertava tot entrant en tem¨¤tiques que, amb els anys, s¡¯ha demostrat que eren com el bar¨°metre, el term¨°metre, l¡¯higr¨°metre i l¡¯anem¨°metre de tota una civilitzaci¨®. Aquest ¨¦s el cas de la novel¡¤la que presentem avui, Au Bonheur des Dames, en extraordin¨¤ria traducci¨® de Mar¨ªa Teresa Gallego i Amaya Garc¨ªa: El Para¨ªso de las Damas ¡ªel t¨ªtol est¨¤ tret, amb molt d¡¯encert, de traduccions anteriors de l¡¯obra¡ª, Barcelona, Alba Editorial, 2013. Aquest ¨¦s el nom fictici d¡¯uns grans magatzems de la ciutat de Par¨ªs, al Districte II, inaugurats el 1869, ¨¦s a dir, cap al final del Segon Imperi. Octave Mouret ¨¦s l¡¯amo d¡¯aquesta instituci¨®, que passa, en cosa de deu o quinze anys, de tenir dos o tres centenars de dependents a tenir-ne dos o tres mil.

Mouret, home d¡¯un cert refinament moral malgrat que es dedica obsessivament als negocis i al comer?, contracta una pobra noia arribada de pag¨¨s amb dos germans d¡¯edat petita, mogut per una simpatia que en el transcurs del llibre es convertir¨¤ en una passi¨® amorosa molt a l¡¯estil Zola: nom¨¦s ¨¦s visible perqu¨¨ ho diu el narrador, no perqu¨¨ els dos protagonistes despleguin amb senyals els avatars d¡¯una passi¨®.

Defectes d¡¯aquesta mena s¨®n plens a vessar en l¡¯obra d¡¯aquest grafoman¨ªac, per¨° aix¨°, com hem dit, no anul¡¤la el m¨¨rit de l¡¯autor en descriure all¨° que ¨¦s el nus de l¡¯argument del llibre: el fet que els grans magatzems es mengin, despietadament, el petit comer? de barri. Fan fallida, l¡¯un darrere l¡¯altre, un paraig¨¹er, un venedor de sedes, una pelleteria, un artes¨¤ de bosses, una panyeria, un sabater i qui sap la colla de comerciants modestos: tot s¡¯ho empassa l¡¯activitat fren¨¨tica del gran magatzem ¡ªmoda que va arribar a Par¨ªs, a mitjan segle, via l¡¯Anglaterra industrial¡ª, que es belluga sota l¡¯emblema tan elemental i tan del comer? ulterior com aquest: ¡°Vendre molt per vendre barat, i vendre barat per vendre molt¡±.

Aquest ¨¦s, al nostre entendre, el gran valor d¡¯aquesta novel¡¤la de Zola, molt recomanable per als amants de la hist¨°ria, de l¡¯economia i de la sociologia. L¡¯autor la va escriure el 1883, i uns trenta anys m¨¦s tard Walter Benjamin quasi fundava ¡ªhi poso el ¡°quasi¡± perqu¨¨ Marx ja havia parlat a bastament de la ¡°fetitxitzaci¨® de la mercaderia¡± a El Capital¡ª la teoria de l¡¯enlluernament que escau al consumisme d¡¯objectes de luxe, superflus i prescindibles. No per casualitat Benjamin es va fixar en el Par¨ªs del Segon Imperi, que ¨¦s el per¨ªode en qu¨¨ transcorre l¡¯inici de la novel¡¤la, i el temps (1852-1870) en qu¨¨ Par¨ªs va abra?ar, de cop, diverses modernitats: urban¨ªstica, financera, po¨¨tica, comercial, art¨ªstica i de costums sexuals.

Amb el pas dels decennis, Alemanya, It¨¤lia, i m¨¦s tard Catalunya i Espanya pujarien al mateix tren del progr¨¦s i de l¡¯acumulaci¨® desmesurada, fren¨¨tica i hipn¨°tica de mercaderies en uns grans magatzems; i ¨¦s ben recent, en la nostra mem¨°ria urbana, de quina manera les anomenades ¡°grans superf¨ªcies¡± han acabat amb el comer? de proximitat i de barri, aquelles botigues en qu¨¨ et tractaven educadament i es delien per aconsellar-te i servir-te. All¨° m¨¦s interessant de tot del llibre, per acabar, ¨¦s el fet que a Zola mai no li va semblar una mala cosa que a Par¨ªs proliferessin aquests ¡°monstres¡±, com ell mateix els anomena: creia en el Progr¨¦s amb la mateixa ingenu?tat que Flaubert el detestava.

?