¡®Taksim¡¯ a la pla?a de Taksim

Sembla que taksim vol dir ¡®divisi¨® o distribuci¨®¡¯ en turc, ¨¤rab, persa. Taksim ¨¦s la partici¨® de Xipre entre Gr¨¨cia i Turquia. Tamb¨¦ ¨¦s el nom d¡¯una pla?a d¡¯Istanbul. Una pla?a que va viure una massacre el Primer de Maig de 1977 (que va anomenar-se ¡°segon diumenge sagnant¡±. El primer, l¡¯any 1969): quaranta manifestants morts i uns dos-cents de ferits. Avui, en el moment d¡¯escriure, el govern turc s¡¯ha ¡°catalanitzat¡±: neteja la pla?a. Veurem en qu¨¨ acaba; d¡¯aquesta mena de neteges ja en saben a Barcelona (maig 2011).

Per¨° taksim tamb¨¦ ¨¦s una improvisaci¨® musical de Gr¨¨cia, Turquia, els pa?sos ¨¤rabs, els Balcans, interpretada amb un instrument, normalment de corda, que va creant el cl¨ªmax adequat abans que el cantant inicie la can?¨®. Com les frases i els acords que enceta un guitarrista de flamenc fins que ¡°arranca¡± la veu.

Tant en una taverna grega com en una de l¡¯Albaic¨ªn ¨¦s un privilegi compartir aquests taksims que van introduint-te en el cor ambiental de la can?¨®.

El reb¨¦tiko, m¨²sica urbana del primer ter? del segle xx, va donar els millors improvisadors de taksim. Tots els grecs expulsats de Turquia despr¨¦s de la fallida del 1929, marginats a la metr¨°poli hel¡¤l¨¨nica que no podia absorbir-los, arrossegaven les penes i les esperances en els tuguris, entre narguils i tabac. Quan la incipient ind¨²stria discogr¨¤fica va concloure que podia ser un bon negoci gravar i vendre aquest estil de m¨²sica, el taksim s¡¯acab¨¤: no cabia en la duraci¨® limitada d¡¯un disc. Seria molts anys despr¨¦s que segells com ara Le chant du monde recuperarien gravacions, generalment en directe, d¡¯aquelles improvisacions per editar-les, si m¨¦s no, de Markos Vamvakaris o de Basilis Tsanis.

El degoteig de la recuperaci¨® de les places urbanes pels ciutadans no s¡¯atura. Hi ha la indignaci¨®, s¨ª, per¨° canvia el detonant de les explosions: ara ha estat la defensa d¡¯un parc contra la construcci¨® d¡¯un centre comercial, un altre m¨¦s! La gent n¡¯est¨¤ farta, identifica cada dia m¨¦s un enemic que vol amagar-se en els eufemismes i l¡¯anonimat; en la impunitat, en definitiva. Cada dia surten a la llum les xarxes que uneixen personatges aparentment desvinculats. Les places, les places de cada barri tamb¨¦, acollen el debat a la manera hel¡¤l¨¨nica de l¡¯antiguitat.

Els taksims continuen sonant malgrat les dictadures discogr¨¤fiques. Continuen convidant a la comuni¨® pagana que ¨¦s preparar el cos i l¡¯¨¤nima per a traduir un cant particular en una manifestaci¨® col¡¤lectiva. Encara es recorda el grec que ballava un dsib¨¦kiko, ball individual amb una certa dosi d¡¯¨¨xtasi, en una taverna durant l¡¯ocupaci¨® nazi. Un soldat alemany va gosar irrompre l¡¯espai de la dansa i el grec el va matar. Un home que potser ni tenia una vida pol¨ªtica, per¨° tenia clars els l¨ªmits. Fa uns quants dies, les c¨¤meres que recorrien la pla?a de Taksim van enfocar un dervix ballant entre les pancartes, com la cosa m¨¦s natural del m¨®n. Alerta, doncs, troica. Els taksimss¨®n sagrats. S¨®n la introducci¨® de la can?¨® que hi arriba.