Passat i futur de Pere March

El 7 de juny passat va fer sis-cents anys de la mort de Pere March, poeta i pare d¡¯Ausias March. M¡¯estranya que a ning¨² no se li haja acudit fer un Any P. M., ja que ¨¦s una f¨®rmula aparentment generosa, com les promocions d¡¯un hiper. Tanmateix, aquesta manera d¡¯intentar fer presents els escriptors recorda aquell antic programa televisiu titulat ¡°Reina por un d¨ªa¡±, en aquest cas per un any, que ¨¦s igual. I fa desprendre una certa olor de rel¨ªquia, mig sagrada mig corrompuda, que afavoreix que la literatura s¡¯aparte de qualsevol estatus de la denominada realitat, com el llenguatge dels somnis.

D¡¯altra banda, aquest mateix diari ha publicat recentment una entrevista del Der Spiegel a ¡°l¡¯expert en biologia sint¨¨tica George Church, de la Universitat de Harvard, [on] explica que l¡¯ADN es convertir¨¤ en el material de construcci¨® del futur, capa? de crear ¨¦ssers humans resistents als virus i possiblement ressuscitar esp¨¨cies desaparegudes com l¡¯home de Neandertal¡±. Si aix¨° va aix¨ª, tamb¨¦ podrem rebobinar el passat ¨Ccom en una pel¡¤l¨ªcula, ni que siga en blanc i negre¨C i tindrem l¡¯oportunitat de recuperar la figura de Pere March en la seua pr¨°pia salsa o ¨¨poca.

Mentrestant, busque en la llibreria d¡¯Internet, molt m¨¦s r¨¤pida i guarnida que la del meu estudi, les refer¨¨ncies a March pare. Hi veig el primer vers de la seua obra: ¡°Al punt c¡¤om naix comen?a de morir¡±. Vers colpidor i una meravella per als poetes i no poetes solemnes. Fou innovador en el seu moment? Mal estudi o tesi doctoral n¡¯eixiria, estirant la corda! En altre temps, aquest vers requeriria investigacions extenses i complexes. A hores d¡¯ara, per¨°, les entranyes de l¡¯erudici¨® han sigut saquejades per Internet, amb la qual cosa ens podem estalviar molta feina.

Tot all¨° respecte al primer vers que faria les del¨ªcies dels erudits, universitaris o no, se m¡¯apareix en la pantalla de seguida. ¡°La idea que la vida ¨¦s un tr¨¤nsit cap a la mort (...) ¨¦s un t¨°pic del pensament estoic de l¡¯antiguitat (...) Dels textos cl¨¤ssics que contenen el lloc com¨², el que m¨¦s influ¨ª en els escriptors medievals ¨¦s el de S¨¨neca Ad Lucilium¡±. I fent la lectura de Pere March, no veig gens clara l¡¯afirmaci¨® de George Steiner segons la qual un text cl¨¤ssic sempre amaga una nova interpretaci¨®. Almenys no en el cas de March pare, que no dir¨¦ que ¨¦s un f¨°ssil, sin¨® que la hist¨°ria afecta tothom.

No discutir¨¦ tampoc sobre el purisme de conservar els textos antics en la seua versi¨® arcaica i no adaptar-los a una lectura actual. D¡¯acord que la poesia transita per la frontera del que resulta humanament comprensible. I d¡¯acord que Francesc Calafat, en Pa?sos de paper, s¡¯hi permeta el luxe d¡¯escriure que Paul Celan t¨¦ ¡°...un estil condensat i d¡¯una dificultat extrema que l¡¯han convertit en un dels poetes m¨¦s admirats i estudiats de la segona meitat del segle xx¡±. Per¨°, caldr¨¤ que els poetes practiquen amb els seus possibles lectors una mena de telepatia ling¨¹¨ªstica...?

De totes maneres, la literatura en general va perdent inter¨¦s. No tant o ben poc per haver-se estalviat l¡¯Any Pere March, ni per Internet, ni per la desaparici¨® progressiva de les llibreries ¨Ccom m¨¦s prompte tanquen, menys diners perdran¨C, ni per cap altra circumst¨¤ncia semblant. Els vels que emboliquen la literatura s¨®n els que mantenen la creen?a que el text literari no parla directament de la vida humana, com s¨ª que ho fan les disciplines cient¨ªfiques, per exemple. Parlar-ne descarta la ficci¨® i la barreja entre autobiografia i ficci¨®.

Les diverses modalitats de la ficci¨® envolten l¡¯anomenada realitat, com el discurs literari va molt m¨¦s enll¨¤ del discurs del poder. Sense adonar-nos-en, els escriptors col¡¤laborem a despla?ar el nostre discurs al regne del no-res o de la simple diversi¨®. Amb aquesta concepci¨® no sols perdrem p¨²blic lector, al mateix temps cada dia ens allunyarem m¨¦s de representar en la realitat esmentada el paper del que encara no ¨¦s realitat, si b¨¦ ho pot ser en qualsevol moment... Per cert, si volen saber res de Pere March, no ho dubten, capbussen-se en Internet.