Bernhard, en brut

L¡¯¨²s innecessari del pronom feble elidit a la frase inicial d¡¯El fred (¡°Amb el que n¡¯anomenaven ombres dels meus pulmons va caure tamb¨¦ una ombra sobre la meva exist¨¨ncia¡±) fa arrufar el nas i anuncia el que trobarem al llarg dels tres volums amb qu¨¨ conclou la traducci¨® de la pentalogia autobiogr¨¤fica de Thomas Bernhard (1931-1989), obra major de l¡¯escriptor austr¨ªac i clau en la literatura contempor¨¤nia. Costa d¡¯entendre que qui va traduir amb encert els dos primers llibres de la s¨¨rie (L¡¯origen i El soterrani), aix¨ª com Mestres antics, ¨²ltima novel¡¤la de Bernhard, on no trobo defectes importants, ens lliuri ara uns textos deficients. No puc valorar la fidelitat a l¡¯original alemany, per¨° crec que no rau aqu¨ª el problema. Comparat amb la traducci¨® castellana, el text catal¨¤ sembla haver ent¨¨s el mateix (m¡¯atreviria a dir que esmena i tot alguna badada ocasional del castell¨¤) i reflecteix b¨¦ la gens senzilla i compacta prosa de Bernhard, que engalta en cada llibre un sol par¨¤graf de cent p¨¤gines, un mon¨°leg interior en qu¨¨ les frases de deu i quinze ratlles s¨®n la norma.

Falla m¨¦s aviat, de vegades, l¡¯aptesa i, sovint, la correcci¨® de la llengua, com si falt¨¦s l¡¯¨²ltima polida que tota bona traducci¨® requereix, aix¨ª com la revisi¨® del text per l¡¯editorial (a El nen han desaparegut totes les cursives, importants en Bernhard per emfasitzar una paraula o un prefix, mentre que, en canvi, s¡¯hi esmena l¡¯ortografia de pel que fa, que a L¡¯al¨¨ i a El fred surt sempre amb qu¨¨). For?a passatges flueixen b¨¦ i no desmereixen de les anteriors versions bernhardianes de la traductora Clara Formosa, per¨° la lectura ensopega amb massa mals usos de preposicions, conjuncions i adverbis (¡°obligar a qu¨¨¡±, confusi¨® de tan i tant, de per i per a: ¡°jo entenia una cosa diferent per a malalt de pulm¨®¡±), castellanismes (¡°en tota ?ustria¡±, ¡°recent arribat¡±; ¡°un diagnosi¡±), males grafies (¡°sufisme¡± per ¡°sofisma¡±, ¡°a coll i be¡±), imprecisions de l¨¨xic (¡°un depenent de comer?¡±, ¡°creuades de frontera¡± en lloc de ¡°travessies¡±) i cacofonies (¡°el cop de porta de la porta posterior¡±, ¡°guardabosc dels boscos¡±). De vegades manca el sentit de la llengua: ¡°Jo nom¨¦s havia estat sempre tan r¨¤pid corrent per por¡± diu el mateix, per¨° de manera maldestra, que la traducci¨® castellana: ¡°Siempre hab¨ªa corrido tan deprisa solo por miedo¡±.

Un text que sembla ben compr¨¨s se¡¯ns lliura, doncs, com un esborrany que encara cal posar en net. Hi som a temps. En altres lleng¨¹es la pentalogia de Bernhard s¡¯ha editat en un sol volum, i desitjar¨ªem que un llibre tan bo ens arrib¨¦s polit i en les millors condicions. Perqu¨¨ s¡¯ho val. Despr¨¦s de la desfermada diatriba contra la societat austr¨ªaca de L¡¯origen, amb el retrat d¡¯una educaci¨® sempre repressiva (primer nazi i tot seguit cat¨°lica), i del par¨¨ntesi d¡¯alliberament narrat a El soterrani, on Bernhard abandona l¡¯institut i es posa a treballar, L¡¯al¨¨ i El fred destaquen pel relat descarnat de la brusca sotragada de la malaltia, que el deixa a les portes de la mort als 18 anys mentre, en paral¡¤lel, moren el seu avi, refer¨¨ncia familiar cabdal, i la seva mare. Sota el pes d¡¯una mort sempre imminent, els dos llibres estan impregnats tanmateix de vitalisme i d¡¯un punt d¡¯humor. Gaireb¨¦ com a alleujament a tant dolor opressiu, Un nen retrocedeix als vuit anys (abans, doncs, de L¡¯origen) i mostra un cop m¨¦s la lluita de Bernhard per la llibertat, nen i home a?llat i rebel, escriptor excepcional. Tant de bo puguem recuperar el cicle complet en una edici¨® acurada.

?