Un gratacel amb teulada

A l passeig de la Zona Franca s¡¯est¨¤ finalitzant la construcci¨® d¡¯una de les quatre torres que formaran l¡¯anomenat conjunt Porta Firal. Ara per ara l¡¯edifici, quasi acabat, ja permet veure¡¯l en all¨° que sembla substancial. Barcelona ha anat edificant torres des dels Jocs Ol¨ªmpics del 1992. Al marge de l¡¯opini¨® que aquest tipus de construccions en altura susciten, polaritzada entre partidaris i detractors, no deixen de ser una de les manifestacions m¨¦s clares d¡¯all¨° que el nivell t¨¨cnic del pa¨ªs permet, tot i admetent que torres de 20 plantes no suposen les altures a les quals les not¨ªcies d¡¯altres pa?sos sobre construccions similars ens tenen acostumats.

Aquesta ¨¦s singular, ¨¦s clar que totes ho s¨®n, i solen rec¨®rrer a un plantejament enginy¨®s de l¡¯estructura per atorgar car¨¤cter a l¡¯edifici. La torre que ens ocupa ¨¦s singular per la forma de la seva estructura a la base. L¡¯edifici est¨¤ suportat per una estructura de formig¨® armat amb la forma d¡¯un tronc de pir¨¤mide, que ¨¦s el que li d¨®na l¡¯aspecte m¨¦s caracter¨ªstic. Aquest tronc piramidal ha quedat distorsionat per l¡¯aparici¨® d¡¯un vest¨ªbul de vidre que li resta puresa. El mur cortina que embolcalla la torre senzillament assisteix de forma neutra a la seva forma.

Els dibuixos de les tanques de l¡¯obra mostren que l¡¯edifici no ¨¦s tal com estava previst exactament, per¨° potser el resultat real ¨¦s millor. Sovint els parlo d¡¯edificis que es troben en construcci¨® i que no estan del tot acabats, perqu¨¨ permeten veure els darrers passos i apreciar en qu¨¨ se sustenta la seva forma. L¡¯arquitectura a la fi ¨¦s construcci¨®, i per aix¨° aquestes observacions abans del final s¨®n al meu entendre importants. L¡¯arquitectura, malgrat que no li vull treure import¨¤ncia, no ¨¦s el seu aspecte. La millor arquitectura, en la meva opini¨®, fa que aspecte i construcci¨® vagin lligats, al contrari fa la impressi¨® de certa falsedat. La construcci¨® d¡¯aquesta torre ¨¦s un exemple de com es poden abordar aquests edificis. En aquest cas el nucli central, que cont¨¦ com gaireb¨¦ sempre ascensors, escales i serveis, ¨¦s el que tamb¨¦ es converteix en el seu nucli dur.

La coberta a quatre

Generalment aquests nuclis es comporten com un gran pilar central, que ¨¦s l¡¯¨¤nima estructural de l¡¯edifici. Suportar els forjats en el seu per¨ªmetre ¨¦s una altra cosa. Aqu¨ª s¡¯ha optat per estintolar tota l¡¯estructura de formig¨® de la fa?ana en aquesta base troncopiramidal invertida.

Aquest cas recorda poderosament la forma de les dues torres constru?des per a l¡¯empresa Olivetti a Frankfurt al final de la d¨¨cada dels seixanta, segons un projecte d¡¯Egon Eiermann. All¨¤ les dues torres enlairaven els seu nucli diverses plantes i, un cop aquest havia pres certa altura, s¡¯obria per formar la torre. En el cas que tractem aqu¨ª, l¡¯originalitat prov¨¦ del fet que la base s¡¯obre des de l¡¯inici, quasi sense tronc. Tamb¨¦, a difer¨¨ncia de les torres de Frankfurt, la torre de la Porta Firal t¨¦ un acabat superior diferent. Al capdamunt la forma sembla una r¨¨plica de la base, i contribueix a l¡¯efecte de veure-la com una torre acabada amb una coberta a quatre vents. Probablement aquesta forma superior sembla el m¨¦s discutible, segons he pogut veure en alguns comentaris en blogs diversos, realitzats pels habituals desinformats.

De fet, tot el que recorda a una coberta a quatre aig¨¹es actualment ¨¦s rebutjat. En canvi, a mi em sembla un encert, i probablement la forma ¨¦s deguda al que hem apr¨¨s en mat¨¨ria de gratacels, i ¨¦s que la part superior d¡¯aquests edificis en altura est¨¤ sotmesa a la for?a del vent, de tal manera que obliga a ser dissenyada segons principis aerodin¨¤mics. La torre ara presideix el seu entorn, millor sola que mal acompanyada, i resulta un ant¨ªdot per als gratacels de la pla?a Europa, que encara semblen un grup d¡¯amics mal avinguts.

?