Hist¨°ria d¡¯Europa

En l¡¯Europa de les paus i tractats de Westf¨¤lia, d¡¯aix¨° ja fa m¨¦s de tres segles i mig, els sobirans grans i petits d¡¯Europa cansats de tantes guerres per drets din¨¤stics o per religions, i els senyors ambaixadors cansats de seure a M¨¹nster en una sala inh¨°spita i severa, van decidir que els estats s¨®n els estats, les fronteres no es toquen, i cadasc¨² ¨¦s sobir¨¤ en la seua sobirania. La idea, el concepte o principi, que era una novetat considerable, es va elaborar sobretot per aclarir la situaci¨® de l¡¯Imperi Germ¨¤nic, per¨° r¨¤pidament esdevingu¨¦ una doctrina immutable. Quant a l¡¯estabilitat que suposadament garantia el tractat, el fet ¨¦s que no va durar molt: tres quarts de segle m¨¦s tard, les paus i els tractes d¡¯Utrecht havien de recompondre el mapa una altra volta i redibuixar sobiranies i fronteres, i un segle despr¨¦s el Congr¨¦s de Viena hagu¨¦ d¡¯arreglar-ho tot de nou, sobre la mateixa doctrina: la fe en la intangibilitat de les fronteres, i en la sobirania incondicional de qui l¡¯estiga exercint. Aix¨ª, Europa seria estable, les fronteres intangibles i els estats sobirans serien sempre intocables. Un resultat espectacular d¡¯aquesta doctrina sagrada, si em permeten un punt de sarcasme, ¨¦s que en el curs de les d¨¨cades seg¨¹ents, It¨¤lia i Alemanya es van unificar, les fronteres del sud-est d¡¯Europa van anar cap ac¨ª i cap all¨¤ (m¨¦s cap all¨¤ que cap ac¨ª), i un bon grapat de nous pa?sos, comen?ant per la petita Gr¨¨cia, van eixir a la llum de la independ¨¨ncia. Fets que es van repetir en acabar la I Gran Guerra, en acabar la Segona, i a finals del segle xx. All¨° que resulta sorprenent ¨¦s que ara mateix, despr¨¦s d¡¯una llarga hist¨°ria que la invalida repetidament, la doctrina continua immutable: ¨¦s la que es predica incessantment des de totes les trones, escons, c¨¤tedres i diaris d¡¯Espanya per defensar la sobirania indivisible i ¨²nica de l¡¯Estat constitu?t. I s¨®n aquests predicadors, vista la realitat dels darrers segles, els qui estan absolutament fora del curs de la hist¨°ria d¡¯Europa. Cosa que no reconeixeran mai i per aix¨° mateix els servir¨¤ de ben poc per a reduir anatemes, i encara menys per a aclarir-se la vista i les idees: per ells no ¨¦s la hist¨°ria el que compta, sin¨® la teologia.