¡°Per a Europa som un competidor cient¨ªfic menys... i ja els conv¨¦¡±

El bi¨°leg Pere Puigdom¨¨nech (Barcelona, 1948) acaba de rebre el Premi de la Confederaci¨® de Societats Cient¨ªfiques a la Difusi¨® de la Ci¨¨ncia per la seva tasca divulgadora. Investigador del Centre Superior d¡¯Investigacions Cient¨ªfiques (CSIC), Puigdom¨¨nech ha publicat m¨¦s d¡¯un miler d¡¯articles en mitjans de comunicaci¨® sobre temes com ara la seguretat aliment¨¤ria i les relacions entre ¨¨tica i ci¨¨ncia. Molt preocupat per l¡¯efecte de les retallades sobre el sistema de ci¨¨ncia espanyol, Puigdom¨¨nech nom¨¦s veu una sortida a la situaci¨® urgent: reformes. El cient¨ªfic, que passa un any sab¨¤tic al Departament de Ci¨¨ncies Vegetals de la Universitat de Cambridge, col¡¤labora en l¡¯an¨¤lisi dels genomes de plantes cultivades per mirar de comprendre els mecanismes que permeten a les plantes adaptar-se a l¡¯aparici¨® de noves amenaces, com virus, bacteris i fongs.

Pregunta. Vost¨¨ dirigeix el Centre de Recerca en Agrogen¨°mica, un consorci format pel CSIC, l¡¯Institut de Recerca en Tecnologia Aliment¨¤ria (IRTA) i la Universitat Aut¨°noma de Barcelona. Estan notant les retallades?

Resposta. Molt. Per subsistir, nosaltres depenem de les convocat¨°ries estatals de projectes, i fa tres o quatre anys que no se¡¯n produeix cap. Tot va molt de pressa: sense diners no es poden renovar els equips, ni el personal ni els projectes.

P. Com ha afectat aix¨° els treballadors?

R. Al centre que dirigeixo n¡¯¨¦rem 240. Des de fa dos anys no s¡¯ha obert cap pla?a.

¡°En els comit¨¨s que

P. Quines conseq¨¹¨¨ncies pateixen els investigadors?

R. S¡¯ha redu?t el nombre de beques i de contractes per als joves en tot el sistema cient¨ªfic. Les oportunitats per als joves investigadors s¨®n gaireb¨¦ nul¡¤les avui a Espanya.

P. No poden rec¨®rrer als fons europeus?

R. El panorama europeu ¨¦s molt competitiu. Jo formo part d¡¯un panel a l¡¯European Research Council [Consell Europeu de Recerca, una ag¨¨ncia que atorga finan?ament a projectes d¡¯investigaci¨®] i s¨®c l¡¯¨²nic espanyol. Sense el suport del govern, ¨¦s il¡¤lusori rec¨®rrer a Europa per aconseguir diners. A m¨¦s, els fons europeus no representen m¨¦s del 5% de la despesa en ci¨¨ncia dels pa?sos. S¨®n els governs els que inverteixen en investigaci¨®.

P. Quina era la posici¨® d¡¯Espanya, abans de les retallades, en el r¨¤nquing europeu de pa?sos que aposten per la investigaci¨®? ?s veritat que havia aconseguit convertir-se en un pa¨ªs respectat?

R. En els darrers anys, la situaci¨® estava canviant a millor de manera molt sensible. ?s veritat que no s¡¯havien assolit els nivells d¡¯inversi¨® ideals, per¨° a Europa estaven sorpresos: ¨¦rem cada cop m¨¦s respectats.

P. I ara?

R. Estem perdent credibilitat a passos de gegant, i a la resta de pa?sos aix¨° els conv¨¦. Som un competidor menys.

P. En aquest context, hi podem fer alguna cosa?

R. Ho he dit sistem¨¤ticament: d¡¯una crisi se surt amb reformes. El sistema actual ¨¦s ineficient. Acabem de saber que el govern central ha decidit gastar 1,5 milions d¡¯euros a auditar els ajuts concedits a cient¨ªfics des del 2004. Qu¨¨ volen auditar, si no hi ha ni un duro! No hi ha diners per a projectes, per¨° s¨ª per a auditories.

P. Qu¨¨ s¡¯ha de fer, doncs?

R. Per comen?ar, en els comit¨¨s que avaluen el personal i atorguen projectes hi ha d¡¯haver estrangers. A Portugal, per exemple, el 100% dels membres d¡¯aquests comit¨¨s s¨®n estrangers. Aqu¨ª ho decideix tot el ministeri. Necessitem un sistema independent i ¨¤gil, extern a l¡¯Administraci¨®.

P. Com veu el futur?

R. Si continuem amb aquest nivell de despesa, el sistema va cap al col¡¤lapse. S¡¯aniran tancant centres i grups de recerca i s¡¯enviar¨¤ els funcionaris a treballar des de casa. Tindrem milers de funcionaris sense un duro per funcionar.

P. Qu¨¨ li sembla la decisi¨® del Tribunal Suprem dels Estats Units que l¡¯ADN no ¨¦s patentable, ni a?llat ni a la natura?

R. Era previsible. L¡¯empresa [Myriad Genetics] havia reclamat un dret excessiu en demanar l¡¯explotaci¨® comercial exclusiva dels gens BRCA1 i BRCA2. El Suprem diu que no val a?llar el gen per poder-lo patentar. Les patents mai no haurien de ser un obstacle per a la investigaci¨®.

P. El Ministeri de Sanitat ha anunciat recentment que aplicar¨¤ canvis en la legislaci¨® sobre els assajos cl¨ªnics per fer-los m¨¦s ¨¤gils. Li semblen adequats els controls que hi ha en l¡¯actualitat sobre aquesta q¨¹esti¨®?

R. Des del Grup Europeu d¡¯?tica en Ci¨¨ncia i Noves Tecnologies [Puigdom¨¨nech ¨¦s membre d¡¯aquesta entitat independent que assessora la Comissi¨® Europea] vam enviar una carta a les institucions expressant la nostra preocupaci¨® perqu¨¨ algunes empreses trien en quin pa¨ªs fan els assajos segons si els controls s¨®n m¨¦s laxos. Molts assajos es duen a terme en pa?sos en desenvolupament, i cal que s¡¯hi apliquin les mateixes regles que aqu¨ª. Em sembla l¨°gic racionalitzar, per¨° sempre que no s¡¯eliminin controls ni es redueixin els requeriments ¨¨tics.

P. Les companyies farmac¨¨utiques no estan obligades a publicar totes les dades que obtenen en els seus assajos, sin¨® que poden triar quins fan p¨²blics i quins no. Els que els s¨®n desfavorables solen romandre ocults.

R. Cal crear una base de dades a escala europea que inclogui tota la informaci¨® sobre assajos cl¨ªnics i que sigui accessible per als investigadors.

?