De l¡¯¨¨xit i l¡¯exc¨¦s

Dues grans exposicions dedicades a pintors catalans han fet c¨®rrer molta tinta ¨Creal i virtual- en les ¨²ltimes setmanes. Una, la retrospectiva de Salvador Dal¨ª que encara es pot veure al Reina Sof¨ªa de Madrid, perqu¨¨ ha batut tots els r¨¨cords de p¨²blic; l¡¯altra, ¡°T¨¤pies des de l¡¯interior¡±, que es pot veure, repartida entre el MNAC i la Fundaci¨® T¨¤pies de Barcelona, des del 20 de juny, per la mateixa profusi¨® cicl¨°pia de la proposta, que acull 140 obres, moltes d¡¯elles in¨¨dites fins ara, que pertanyien a la col¡¤lecci¨® particular de l¡¯artista.

Salvador Dal¨ª sempre ha sigut un pintor popular, i ho continua sent. Nom¨¦s cal acostar-se al museu Dal¨ª de Figueres per a comprovar-ho. Aquell ¨¦sser ¨¤vid de d¨°l¡¤lars que, segons els seus companys surrealistes, era Dal¨ª es va proposar tena?ment aquella mena d¡¯¨¨xit que ara en dir¨ªem medi¨¤tic, i cal dir que el va aconseguir. A m¨¦s de popular, tamb¨¦ ha sigut sempre un artista discutit. A Espanya, en part, per la seua histri¨°nica aquiesc¨¨ncia amb el r¨¨gim franquista, que ¨¦s una cosa que costa de perdonar, encara que ell, astut com era, l¡¯abillara d¡¯un component farsesc que, de tan disparatat, vorejava l¡¯art imponderable de Tip i Coll i, de vegades, per la via de l¡¯absurd, apuntava a una autopar¨°dica, recaragolada forma de subversi¨®. Un servidor recorda una intervenci¨® del senyor dels bigotis de punta en qu¨¨ reclamava la immediata restauraci¨® de la Inquisici¨® com un dels moments m¨¦s delirantment divertits de la televisi¨® franquista, per¨° ¨¦s cert que no tothom s¡¯ho va prendre de broma. Ser un pallasso genial a Espanya ¨¦s delicat.

En tot cas, el que no li perdonen de cap de les maneres ¨¦s l¡¯¨¨xit. En un article d¡¯aquest diari, firmat per Iker Seisdedos, diversos estudiosos indagaven en els motius d¡¯aquest ¨¨xit. All¨¤, F¨¦lix de Az¨²a sentenciava que ¡°els artistes de veritat, que plantegen problemes, no poden tenir p¨²blic¡±. Si aix¨° ¨¦s cert, hem de concloure que Picasso i Matisse, que tenen molt de p¨²blic ¨Cde fet, m¨¦s que Dal¨ª- s¨®n uns pintors de pacotilla, indignes de la nostra atenci¨®. El mateix podr¨ªem dir de personatgets com Cervantes, Shakespeare i Tolstoi, per no parlar de Dickens o Dostoievski, que publicaven les seues novel¡¤les, ara tan venerades, com a fulletons en la premsa. ?s una curiosa manera de pensar, que encaixa b¨¦ amb l¡¯elitisme desbocat d¡¯algunes de les patums de la cultura catalana, que consideren que qualsevol cosa popular ha de ser, per definici¨®, menyspreable. Aix¨ª, un dels seus m¨¦s insignes pr¨°cers declar¨¤ una vegada que el tal Beethoven no devia ser tan bo com tot aix¨°, si agradava a tanta gent. Per¨° tamb¨¦ encaixa amb l¡¯art del senyor Az¨²a, que fa anys que practica una literatura sense p¨²blic de tan problem¨¤tica que deu ser.

Supose que la popularitat, com a tal, no diu res a favor de l¡¯aut¨¨ntic valor d¡¯una obra d¡¯art, per¨° tampoc diu res en contra, tal com hi ha gran art intel¡¤ligible i gran art enigm¨¤tic, igual que la m¨²sica de Bach cont¨¦ melodies senzill¨ªssimes i immediatament commovedores i tamb¨¦ la meravella inesgotable de l¡¯Art de la fuga. El fet ¨¦s que Dal¨ª volia construir un art provocador i de masses alhora, i li va eixir. Per aix¨° es va interessar pel cinema i la publicitat i per aix¨° va prefigurar l¡¯obra de Warhol i va obrir el cam¨ª del pop-art en pe?a. S¨®n coses que a Catalunya no tenen bona premsa, per¨° no s¨®n negligibles. Dal¨ª, per descomptat, no ¨¦s un dels grans pintors del segle XX, per¨° s¨ª que ¨¦s un creador pioner d¡¯una de les grans tend¨¨ncies de l¡¯art del segle XXI, cosa que t¨¦ algun m¨¨rit, i la seua popularitat est¨¤ assegurada.

L¡¯exposici¨® de T¨¤pies que ha preparat Todol¨ª ¨¦s descomunal

T¨¤pies s¨ª que t¨¦ bona premsa, a Catalunya, almenys entre els admiradors de la transgressi¨® sistem¨¤tica, que ¨¦s una altra forma de provocaci¨®. Per¨° l¡¯exposici¨® que ara se li dedica ¨Ci que ha comissariat un dels homes m¨¦s intel¡¤ligents que circulen per aquest territori, el valenci¨¤ Vicent Todol¨ª- tamb¨¦ ha tingut detractors, com Antoni Llena, qui considerava que la mostra era excessiva, com un men¨² en qu¨¨ t¡¯obliguen a menjar-te tots els plats. En efecte, l¡¯exposici¨® de T¨¤pies que ha preparat Todol¨ª ¨¦s descomunal, com ho era l¡¯obra que pret¨¦n fer-nos veure, en les seues pr¨°pies paraules, ¡°com una muntanya que ens cau al damunt i no com un paisatget que contemplem des de l¡¯autopista¡±. I aix¨° ¨¦s el que hi veiem, sense explicacions did¨¤ctiques ni coartades verbals interposades: nom¨¦s la immensa mola mat¨¨rica, destorbadora i variad¨ªssima, del pintor catal¨¤. El problema, ac¨ª, ¨¦s que, als mateixos que no els agrada la cosa popular, l¡¯exc¨¦s els provoca urtic¨¤ria. La trangressi¨® els encanta, s¨ª, per¨° ha de ser una transgressi¨® destriada, exquisida, minimal, menudeta; una transgressi¨® que fa?a fi, i no la cosa b¨¨stia, magm¨¤tica i descompassada que ara se¡¯ls ofereix. No estan contents mai.

Siga com vulga, ac¨ª hi deu haver un malent¨¦s, perqu¨¨ probablement Antoni T¨¤pies era aix¨ª, un transgressor en gran escala, amb moltes calories i sense arrebossats. I, per cert, Vicent Todol¨ª tamb¨¦ ¨¦s aix¨ª. Per aix¨° ¨¦s una sort que aquesta exposici¨® l¡¯haja fet ell, que ha ent¨¦s que T¨¤pies no estava a dieta.