Ploms ib¨¨rics

Inke orti garokian dadula bask baistiner bagarok sssx turibai. Aix¨ª comen?a el fam¨®s plom ib¨¨ric de la Serreta d¡¯Alcoi. La pen¨²ltima paraula, la que acumula tantes s, deu ser un numeral, una xifra. I si volen una altra mostra de tan venerable idioma, all¨¤ va: Ife bototas bitbakirsbane barenm¡¯liki antinm¡¯lituturane afikar sekeniusa, que ¨¦s com comen?a el plom d¡¯Orlell, a la vall d¡¯Uix¨®. De cara a una correcta lectura, cal tindre en compte que les m de la segona inscripci¨® podrien ser una n forta o geminada, i que ignorem la distribuci¨® dels accents. Amb aix¨°, ja tenen vost¨¦s alguna idea d¡¯ib¨¨ric i poden presumir de saber-lo llegir. I si els passa que no entenen qu¨¨ volen dir els textos, no patesquen, perqu¨¨ no els ent¨¦n ning¨².

El cas ¨¦s que s¡¯han conservat unes 2.000 inscripcions ib¨¨riques, trobades en un territori ampli, des de Narbona al centre d¡¯Andalusia. La major part provenen de Catalunya i del Pa¨ªs Valenci¨¤ i estan escrites en un alfabet peculiar, que podem llegir gr¨¤cies als esfor?os de Manuel G¨®mez Moreno i d¡¯un grapat d¡¯especialistes posteriors, tremendament savis. Unes poques estan escrites en alfabet grec i, l¨°gicament, es llegeixen millor. En resum, podem llegir les paraules, per¨° no sabem qu¨¨ diuen, igual que si aprengu¨¦rem l¡¯alfabet ¨¤rab o l¡¯hebreu sense saber res d¡¯aquests idiomes. El que llegir¨ªem seria per a nosaltres sons sense significat.

I no sabem qu¨¨ diuen perqu¨¨ no s¡¯assemblen a les de cap altre idioma del m¨®n. L¡¯ib¨¨ric, per descomptat, no era un idioma rom¨¤nic, ni tan sols era indoeuropeu. Nom¨¦s s¡¯assembla una mica al basc, o, millor dit, a l¡¯aquit¨¤, que ¨¦s com els estudiosos denominen el basc antic o protobasc. Ignorem si aquestes semblances ¨Cescasses- revelen un parentiu de fons o un llarg per¨ªode de contacte entre els dos idiomes. Siga com vulga, queda clar que l¡¯¨²nica llengua coneguda amb un remot paregut amb l¡¯ib¨¨ric ¨¦s el basc, i si vost¨¦s fan un volt per Euskadi, que ¨¦s tan bonica, o agafen un llibre en euscar, ja em diran qu¨¨ t¨¦ a veure amb l¡¯¡±habla valenciana¡±.

Aquestes coses, un servidor les sap perqu¨¨ va estudiar hist¨°ria antiga, i els ¨ªbers, pobrets meus, formaven part del temari, per¨° qualsevol pot aprendre-les si fulleja un manual competent, o simplement consultant wikipedia, que per a aix¨° serveix. Hi ha una pila enorme d¡¯estudis cient¨ªfics que expliquen tot el que no sabem de l¡¯ib¨¨ric. Se sap que alg¨² el parlava en una ¨¤rea que coincideix prou ¨Ccom ja va assenyalar J¨¹rgen Untermann- amb el territori en qu¨¨ ara es parla catal¨¤ (perqu¨¨ la geografia ¨¦s tossuda: tot l¡¯est mediterrani ¨¦s un gran corredor), m¨¦s una notable extensi¨® meridional a M¨²rcia i l¡¯est d¡¯Andalusia. El que ja no sabem ¨¦s qui el parlava, perqu¨¨ potser nom¨¦s era una llengua de l¡¯elit dirigent. Almenys en algunes parts d¡¯aquest territori tamb¨¦ circulaven lleng¨¹es c¨¨ltiques. El que sabem cert que, amb la romanitzaci¨®, el llat¨ª va esborrar l¡¯ib¨¨ric del mapa, com va esborrar totes les altres lleng¨¹es de la pen¨ªnsula amb l¡¯excepci¨® del basc, que tamb¨¦ va recular molt. Potser la conquesta romana va desestructurar tant la societat ind¨ªgena que aquesta ofer¨ª poca resist¨¨ncia al canvi, o va ser q¨¹esti¨® de segles. El resultat ¨¦s el mateix. De l¡¯¨ªber nom¨¦s en va quedar un grapat de paraules que ¨¦s impossible entendre. Ha passat moltes vegades, i sempre ¨¦s trist.

Aix¨° del 'habla prehist¨®rica' no s¡¯ho creu ni qui ho ha dit

Com vost¨¦s poden imaginar, tot aix¨° ve al cas perqu¨¨ una proposici¨® no de llei, redactada pel senyor Rafael Ferraro i auspiciada per Rafael Maluenda, insta la Real Academia Espa?ola, ni m¨¦s ni menys, perqu¨¨ es desdiga de recon¨¦ixer que el valenci¨¤ ¨¦s una variant dialectal del catal¨¤, basant-se en aquesta afirmaci¨®: ¡°el habla de los valencianos, que parte sin duda de la m¨¢s profunda prehistoria, se escribe desde el siglo VI antes de Cristo con el lenguaje ib¨¦rico¡±. ?s el moment de fer una pausa, tornar-s¡¯ho a llegir, i fer una ullada als dos textos en lenguaje ib¨¦rico que encap?alen aquest article. La burrada ¨¦s tan gran, tan descomunal i incontrovertiblement b¨¨stia, ¨¦s d¡¯una tan incommensurable cerrilitat supina que costa de creure i tot que puga ser. Cal dir de seguida, en honor a la veritat, que el govern valenci¨¤ s¡¯ha desmarcat de seguida d¡¯aquesta pallassada vergonyosa i que quasi s¡¯ha disculpat i tot, cosa rara de veure. Per¨° que alg¨² haja sigut capa? de dir aix¨° i quedar-se tan ample ja ¨¦s un indici del nivell de segons qui. Una possible explicaci¨® ¨¦s que aix¨° de l¡¯habla prehist¨®rica no s¡¯ho creu ni qui ho ha dit, per¨° en aquest cas ja no parlar¨ªem d¡¯una ignor¨¤ncia radical, que ja ¨¦s gros, sin¨® d¡¯una cosa encara molt m¨¦s lletja.

Val m¨¦s deixar-ho estar. A fi de comptes, l¡¯¨²nica semblan?a imaginable entre l¡¯ib¨¨ric i el valenci¨¤ podria ser que el primer es va extingir sense deixar ni rastre i que alguns fan perqu¨¨ exactament aquest siga el dest¨ª del segon. Val m¨¦s que no.