Ess¨¨ncia d¡¯art

¡°S¨®c eminentment feli?¡±, em diu Amparo Carbonell, al cap de poc d¡¯haver entrat al seu estudi. Pocs artistes entrevistats m¡¯han manifestat de manera tan expl¨ªcita la seua felicitat; ans al contrari, sovint hi ha hagut m¨¦s de frustraci¨®, de misantropia, d¡¯exili interior, d¡¯infelicitat. En algun cas hem tingut, fins i tot, topades contundents, pura escenografia iracunda del temperament art¨ªstic. Per¨° en el cas d¡¯Amparo Carbonell se¡¯m declara feli? sense matisos, i tot en la seua manera de ser ho corrobora. Somriu, s¡¯explica tranquil¡¤lament, se la veu segura del seu art, de la seua obra, i quan ho requereix s¡¯exposa i ofereix opinions fortes i valentes. Aquell estudi, situat en una planta baixa de la Finca Roja de Val¨¨ncia, ¨¦s encantador, llumin¨®s, un vertader niu d¡¯artista. En aquell ambient covat, Amparo desenvolupa les seues escultures de fusta, amb unes formes modulades i ondulants. Hi regna un clima ser¨¤fic, acollidor; tot ¨¦s pulcre i amb bon gust, i la manera de ser d¡¯Amparo contribueix a fer que t¡¯hi trobes b¨¦, i que siga un plaer sentir-la. Com a professora de Belles Arts t¨¦ coses interessants a dir, i tamb¨¦ com a escultora i creadora.

I, tanmateix, tot se¡¯m fa a l¡¯inici una mica estrany. Mire les seues escultures i quasi totes presenten un mateix patr¨®, com la sublimaci¨® d¡¯un fragment de columna salom¨°nica. N¡¯hi ha de grans i menudes, de faig, de til¡¤ler o de xiprer, senceres o partides per la meitat, solit¨¤ries o exhibint-se davant d¡¯un mirall. Mentre comentem coses sobre la vida (el dif¨ªcil art de conciliar la maternitat i la creaci¨® art¨ªstica: Amparo ho ha aconseguit i ¨¦s mare de dos fills), aquelles formes, que de vegades s¨®n com urnes, es van introduint en la meua retina subtilment, com una mena d¡¯invasi¨®. Aquell clima ¨¦s tan transparent i polit, que per moments resulta una mica angoixant: qu¨¨ s¨®n totes aquelles repeticions d¡¯una mateixa forma? Aquelles repeticions que tamb¨¦ hi ha en dibuixos emmarcats i penjats de les parets. Qu¨¨ ¨¦s tot aquell llenguatge? Aquell signe, qu¨¨ ens explica? A qu¨¨ al¡¤ludeix? Finalment, la fite i li ho pregunte, una mica a boca de can¨®. Amparo Carbonell em mira i riu, i contesta de manera que em sorpr¨¦n: ¡°S¨®c jo¡±.

Aquell estudi ¨¦s llumin¨®s, un vertader niu d¡¯artista

La meua cara de perplexitat mereix una explicaci¨®, i Amparo, amb naturalitat, de seguida me l¡¯ofereix, i precisa: ¡°?s l¡¯ombra del meu cos¡­ Fa vint-i-cinc anys el vaig siluetejar i va eixir aquesta forma, que, en efecte, recorda una urna. Est¨¤ fins al tors, sense cap. Sobre aquesta imatge he treballat tot aquest temps¡±. He de dir que em sembla admirable. Igual que el gentilhome de Moli¨¨re descobreix que parla en prosa, gr¨¤cies a les s¨¤vies observacions del seu preceptor, jo de colp i volta descobrisc en aquella estan?a un centenar d¡¯ombres transsubstanciades de l¡¯artista, i com qui diu ho comence a entendre tot. ¡°Des de molt joveneta m¡¯agradaven i m¡¯interessaven molt les venus prehist¨°riques, aquelles formes pedestres, botinflades, per¨° plenes de significat. Imatges pareid¨°liques. Significacions profundes i pregones. Sobre aquest llenguatge vaig treballar durant l¡¯inici del meu recorregut art¨ªstic. Vaig fer la tesina sobre aquestes imatges. Fa poc he estat a Berl¨ªn i vaig passar tres dies mirant-les!¡±. Amparo riu i aconsegueix amb la seua naturalitat que tot all¨° ens semble natural. Per qu¨¨ no? Al capdavall, tant se val el que crees, el que ¨¦s m¨¦s important ¨¦s que cregues en el teu art. ¡°Vols dir que fa vint-i-cinc anys que esculpeixes la teua ombra?¡±, li pregunte. Em fa que s¨ª amb el cap i apunta: ¡°S¨ª, potser m¨¦s temps encara¡­¡±.

Amparo Carbonell em mostra les peces m¨¦s antigues (l¡¯ombra mare o primig¨¨nia) i com ha anat evolucionant al llarg del temps, creant tots aquells alter egos, tota aquella clonaci¨®. ¡°En funci¨® del meu estat d¡¯¨¤nim empre un material o un altre. Un tipus de fusta, o de metall¡­ ?s com una mena de tipografia pr¨°pia, un signe. Hist¨°ries viscudes en el cos d¡¯una dona, i sempre retorne a la meua silueta¡±. Em mostra algunes obres de la s¨¨rie Hist¨°ries en vitrina i em fixe particularment en una que porta el t¨ªtol La primera temptaci¨® d¡¯Eva i en una altra titulada De la mateixa pasta que la lluna, en qu¨¨ una m¨¤ acarona la seua silueta. En efecte, d¡¯alguna manera la seua ombra sempre hi ¨¦s. I continua: ¡°Vaig comen?ar amb les venus de la prehist¨°ria i vaig arribar a la imatge de mi mateixa¡­ Ara retorne a les venus, fixa¡¯t que estan ac¨ª, s¨®n contempor¨¤nies¡­ El temps s¡¯expandeix. Els artistes tenim una cronologia distinta¡±. De sobte, afig: ¡°Tamb¨¦ tinc el meu melic!¡±.

Em mostra una pe?a que ¨¦s la representaci¨® d¡¯un melic. ¡°?s el centre, l¡¯ess¨¨ncia per on tot comen?a! Tamb¨¦ he reprodu?t el melic d¡¯amigues, s¨®n com illes que suren en l¡¯espai¡­¡±. Li comente que, segons l¡¯escol¨¤stica m¨¦s ortodoxa, Eva no tindria melic, perqu¨¨ va n¨¤ixer d¡¯una costella d¡¯Adam. Per¨° la meua observaci¨® no sembla interessar-li gaire. Aleshores li pregunte quins artistes segueix, quins escultors admira. ¡°No ho s¨¦! Cap en concret¡­¡±. Per¨° quan estic a punt d¡¯insistir-hi (per qu¨¨ els artistes no volen parlar d¡¯altres artistes?) em confessa: ¡°S¨®c deixebla de Silvestre d¡¯Edeta¡­ Ens feia classe de talla, amb fusta i pedra, i em va ensenyar molt. Vaig ser jo qui li va muntar el museu que t¨¦ a Ll¨ªria, i regularment em reunisc amb ell. Malgrat la seua edat est¨¤ molt l¨²cid!¡±.

Parlem de Silvestre d¡¯Edeta, de les seues escultures, tot ¨¦s entusiasme i admiraci¨®. El museu de Ll¨ªria ¨¦s una meravella i he de dir que all¨ª vaig descobrir el gran escultor que ¨¦s Silvestre. La veritat ¨¦s que la seua obra m¨¦s coneguda, la font de la pla?a de la Verge de Val¨¨ncia mai no m¡¯ha acabat d¡¯agradar: aquell homenot panxacontent envoltat de poncelles esquifides ¨¦s poc reeixit. Per¨° el seu museu de Ll¨ªria ¨¦s una aut¨¨ntica joia, on es projecta una mena d¡¯Ar¨ªstides Maillol a la valenciana. Amparo explica que li va fer un documental i que sempre que pot el grava amb el m¨°bil, perqu¨¨ no es perda la seua saviesa. Trau el seu tel¨¨fon i es posa a buscar l¡¯¨²ltima gravaci¨®. Ens la mostra, hi apareix un home prim, molt vell (104 anys), assegut en una gran butaca, sobre un fons vermell enlluernador, i el sent dir, en un valenci¨¤ clar¨ªssim i cavern¨®s: ¡°Qu¨¨ ¨¦s l¡¯escultura? Una forma que ocupa un espai que ¨¦s il¡¤luminat per la llum¡­¡±. Ja no puc anotar res m¨¦s, per¨° tot plegat em sembla admirable. Amparo em parla d¡¯Esteve Edo, un altre escultor que respecta molt, i d¡¯altres professors seus, com Luis Arcas.

En aquest punt, li pregunte per gent jove que treballe l¡¯escultura i que pense que t¨¦ un futur prometedor. Em diu que no hi cau, que la gent jove ja no treballa els materials, que busquen altres llenguatges. ¡°L¡¯escultura necessita tindre un bon taller, necessita espai, fas molt de soroll¡­ La gent jove no disposa de mitjans per a fer-ho. A m¨¦s, les escultures s¨®n dif¨ªcils de vendre. Les galeries no en volen: sembla que tan sols s¨®n v¨¤lides per als museus. Ara, m¨¦s que amb escultures, es treballa amb artefactes. Una persona que m¡¯interessa molt en aquest sentit ¨¦s Mois¨¦s Ma?as¡­¡±. De tota manera, sembla bastant cr¨ªtica amb els joves, que veu massa indolents, poc valents: ¡°La vida f¨¤cil t¡¯acomoda, i aix¨° ¨¦s enemic de la creaci¨®. Les institucions valencianes han domesticat els seus artistes. Han deixat de ser salvatges. Hi ha molt pocs que no ens hem deixat domesticar¡­ Les nostres generacions tenien m¨¦s comprom¨ªs: an¨¤vem a manifestacions, compr¨¤vem obra art¨ªstica amb contingut social, ens mov¨ªem molt m¨¦s¡­ Els joves d¡¯ara estan massa instal¡¤lats¡±. Jes¨²s C¨ªscar hi est¨¤ d¡¯acord i rebla, amb contund¨¨ncia: ¡°Que desperten!¡±. I Amparo fa que s¨ª amb el cap.

En funci¨® del meu estat d¡¯¨¤nim empre un material o un altre. Un tipus de fusta, o de metall¡­

Seguint les indicacions de Jes¨²s, l¡¯artista posa per a una fotografia amb una d¡¯aquestes escultures, davant del seu banc de fuster. Ara li col¡¤loca unes branquetes i la silueta ¨¦s arb¨°ria, com una mena de Dafne. Pense en les seues paraules sobre la domesticitat, sobre el salvatgisme, que em sorprenen una mica. Ella no fa l¡¯aspecte de ser, pr¨°piament, una ¡°salvatge¡±. Per¨° mai no se sap¡­ Certament sempre s¡¯ha mantingut fidel al seu art, de vegades contracorrent, indiferent a les modes (vint-i-cinc anys batallant amb la seua ombra), conciliant la seua faena creativa amb la maternitat. Li pregunte qu¨¨ pensa sobre l¡¯obra d¡¯altres escultors valencians, com ara Andreu Alfaro. Sorprenentment, la veig una mica indiferent: ¡°Mai no m¡¯ha apassionat, la veritat¡­ Per¨° ¨¦s un home del seu moment. I ha il¡¤luminat molt, i aix¨° ¨¦s molt important!¡±. De Miquel Navarro em diu que t¨¦ una bona amistat, i amb Willy Ramos, que des de fa uns quants anys treballa unes fabuloses escultures de fusta, es mostra molt m¨¦s entusiasta: ¡°De Willy m¡¯agrada tot¡­ ?s una preciositat el que fa! Per¨° ell, sobretot, ¨¦s pintor!¡±.

Fa uns quants mesos va ser rebuda a l¡¯Acad¨¨mia de Sant Carles i va preparar un discurs ple a vessar de vida interior, cosa que tamb¨¦ caracteritza la seua obra. Me¡¯l d¨®na, el fullege una mica i llig: ¡°L¡¯escultura ¨¦s el que es pensa i el que encara est¨¤ per pensar¡± o ¡°Com entendre la realitat per a interpretar l¡¯espai?¡±. No sabria dir¡­ En la portada del discurs impr¨¦s hi ha un parell d¡¯urnes, de siluetes ¡°carbonellianes¡±, mig retallades, amb un cert volum sobre un contorn vermell. Ja a casa me¡¯l mire i remire: aquelles formes tenen una for?a sorprenent, semblen una forma de vida. Per un moment tem que comencen a replicar-se i ho inunden tot. Aquell signe tan senzill ¡ªaquella urna que ¨¦s el seu cos¡ª cont¨¦ la plena ess¨¨ncia de l¡¯artista.