Una fam¨ªlia

Sempre, des de ben menut, m¡¯han fascinat els cementeris. S¨®n el jard¨ª m¨¦s cuidat i respectat de la vila, no hi pixen els gossos, no s¡¯hi reuneixen adolescents per engolir alcohol, no s¡¯hi munten mercats ni fires. Lloc tranquil per excel¡¤l¨¨ncia, la poca gent que hi entra parla poc i amb sordina. S¨®n un negatiu revelador de la poblaci¨®, la seua ombra, el seu reflex en l¡¯espill; conten molt sobre aquesta, i no solament del seu passat. Si la companyia no m¡¯ho impedeix ¡ªla mort ¨¦s tab¨², encara, per a moltes persones¡ª, quan viatge no deixe de visitar-ne. No oblidar¨¦ mai Skogskyrkog?rden (el Cementeri del Bosc), a Estocolm, amb el seu Mont de la Meditaci¨®, i els seus c¨¦rvols i esquirols; ni els que he passejat a H¨¨lsinki, Viena, M¨¨xic, Ven¨¨cia, l¡¯Havana, Par¨ªs, als llogarrets de l¡¯est d¡¯Irlanda, de Gal¨ªcia, d¡¯Euskadi, i de tants altres pobles del nostre territori. Per¨° all¨° que m¨¦s m¡¯atrau dels cementeris ¨¦s que imposen, a qui els visita, dist¨¤ncia respecte de la vida quotidiana. Des d¡¯all¨¤ un veu en fred, com des d¡¯una talaia, les preocupacions terribles que ens assetgen tothora i que, de lluny, esdevenen foteses; des d¡¯all¨¤ un es fa una idea menys err¨°nia del dibuix ¡ªbrev¨ªssim, simple¡ª que tra?a la pr¨°pia biografia. Un cementeri no ¨¦s tan sols un arxiu de difunts, ¨¦s un espai obert de reflexi¨®, ple d¡¯avingudes on un pot recrear-se contemplant fotografies, escultures, noms i dates. I on un pot imaginar qu¨¨ hi hagu¨¦ algun dia darrere i al voltant d¡¯aquestes imatges, pedres o inscripcions. Qu¨¨ no s¡¯hi pot intuir, rere els ulls-abisme d¡¯un difunt? Cementeri: font inesgotable d¡¯hist¨°ries. I sanatori per a cures d¡¯humilitat: on ara veiem els morts sabem que, un dia no molt distant, hi serem nosaltres, i que alg¨² ens contemplar¨¤ tal com nosaltres, ara, contemplem. Un cicle que es repeteix i es perllonga, qui sap fins quan. Tot aix¨° m¡¯ho recorda avui un llibre molt singular, titulat Tombes i lletres, publicat per Sidill¨¤, una de les editorials anomenades petites, d¡¯ambici¨® gran. Hi trobareu fotografies excel¡¤lents de les tombes de quaranta-un dels millors escriptors en catal¨¤ de la hist¨°ria, acompanyades de quaranta-un textos ¡ªassaigs, ficcions, poesies¡ª d¡¯autors actuals que els homenatgen. Un llibre bonic, dels que, m¨¦s que no llegir-lo d¡¯una tirada, podeu agafar-lo ara i ad¨¦s i recrear-vos-en mentre, de fons, sentiu les ones del mar o el fregad¨ªs dels arbres moguts pel vent. Llull, March, Verdaguer, Riba, Pla, Rodoreda, Espriu, Fuster, Valor, Estell¨¦s, Moncada¡­, visitats i contemplats, en un passeig calm, no mancat d¡¯entusiasme ¡ªal capdavall formem part, tots, d¡¯una mateixa fam¨ªlia¡ª, per Narc¨ªs Comadira, Vicen? Pag¨¨s Jord¨¤, Lolita Bosch, Vicent Sanchis, Eduard M¨¢rquez, Isabel-Clara Sim¨®¡­ Una bell¨ªssima manera de tancar un cicle que, com passa amb les ones del mar, no s¡¯atura ni t¨¦ fi. Sempre recomen?a.