Visita a casa

Un servidor acaba de passar un parell de dies en la seua ciutat, retrobant-se amb amics i fent el turista. M¡¯hauria agradat veure l¡¯exposici¨® sobre la transici¨® valenciana, Nosaltres. 30 anys de l¡¯Estatut d¡¯Autonomia, que s¡¯havia instal¡¤lat a les Corts, per¨° no va poder ser, perqu¨¨ va durar una rosada. Molts diputats del grup popular van tindre un disgust en veure aquella profusi¨® de senyeres sense blau, i conten que alg¨² es va haver de medicar i tot. Ja no se¡¯n recordaven de com, i amb quins colors, van anar les coses durant el final del franquisme i l¡¯inici de la democr¨¤cia i quins eren llavors els discursos i les il¡¤lusions predominants. Pel b¨¦ de la salut p¨²blica, l¡¯exposici¨® va ser retirada de seguida, i aix¨° que el cat¨¤leg el firmava ni m¨¦s ni menys que don Alberto Fabra.

A mi m¡¯hauria agradat veure l¡¯exposici¨® perqu¨¨ aquells anys van ser els de la meua joventut, i ¨¦s inevitable recordar-los amb enyor, i perqu¨¨ el cartellisme de l¡¯¨¨poca tenia una gran vivacitat. D¡¯altra banda, ¨¦s evident que en la primera transici¨® dominava el discurs i la imatgeria de l¡¯esquerra ¨Cvan ser els seus anys de triomf-, i comprenc que hi haja qui tot aix¨° ho trobe indigest. Per¨° el nostre pa¨ªs tamb¨¦ va ser, i ¨¦s, aix¨°. El portaveu del Consell Jos¨¦ Ciscar ha declarat que, despr¨¦s de tot, es tracta d¡¯una ¨¨poca superada. Si la de la instauraci¨® de la democr¨¤cia i l¡¯autonomia ¨¦s una ¨¨poca superada deu ser perqu¨¨ ara vivim en una altra fase diferent. Agraesc al portaveu que m¡¯haja informat de la not¨ªcia.

La que s¨ª que vaig poder veure ¨¦s l¡¯exposici¨® dedicada a Joan Genov¨¦s ¨Cun gran artista de l¡¯¨¨poca superada-, Crowds, en les meravelloses sales del Centre del Carme. ?s una mostra de gran qualitat, que permet veure molta obra fins ara in¨¨dita de la col¡¤lecci¨® particular de l¡¯autor. Genov¨¦s ¨¦s una refer¨¨ncia imprescindible de l¡¯art de la Transici¨®, amb aquells quadres de multituds apinyades, corrent o fugint, de vegades perqu¨¨ els perseguia la policia, de vegades sense motiu aparent. I tamb¨¦ amb la famosa abra?ada, ara al Reina Sof¨ªa, que potser siga l¡¯estampa que millor resumeix ¨Camb una nota esperan?ada- aquell per¨ªode. Per¨° les vertiginoses multituds de Genov¨¦s no solament eren un clam de den¨²ncia i un reflex del seu temps; tamb¨¦ inclo?en una exploraci¨® formal sobre la societat de masses, sobre l¡¯angoixa i sobre la soledat en companyia; sobre el car¨¤cter fondament desorientador de l¡¯experi¨¨ncia moderna de la multitud (s¨ª, el gran tema de la pintura de Genov¨¦s ¨¦s el mateix que el de la literatura de Canetti. Valdria la pena fixar-s¡¯hi). I aquesta exploraci¨® ha prosseguit en la seua obra posterior, ara amb una rica gamma de colors i amb un ¨²s molt astut del relleu i del joc del buit i el ple, que convoca formes no del tot aleat¨°ries, estranys punts de fuga i suggeriments que reclamen una contemplaci¨® pausada. La for?a pl¨¤stica d¡¯alguns dels quadres recents de Genov¨¦s ¨¦s fascinadora, i el sentit continua sent inquietant.

Quan no estan fent missa, les esgl¨¦sies tanquen, els edificis p¨²blics posen pegues

Ja posats, tamb¨¦ vaig visitar l¡¯exposici¨® Val¨¨ncia pintada del museu de Belles Arts. Una mostra senzilla i barata, nodrida essencialment dels fons del museu, per¨° agradable de veure. S¡¯agraeix que els t¨ªtols i les informacions estiguen tamb¨¦ en valenci¨¤, que ¨¦s l¡¯idioma del lloc, tot i que alg¨² s¡¯hi hauria hagut de mirar m¨¦s. Per exemple, un quadre titulat en castell¨¤ com La vuelta de la barca, en valenci¨¤ rebia el t¨ªtol de La volta de la barca, quan ¨¦s obvi que es refereix a la tornada, o el retorn. En el museu mateix, el valenci¨¤ desapareix de la majoria de les sales, com si estigu¨¦rem en Trujillo, o en Pal¨¨ncia, i no en la capital d¡¯un pa¨ªs on el lapao ¨¦s llengua oficial. Per¨° el que em va entristir de veritat va ser descobrir que ha tancat la llibreria i la botiga del museu, supose que per estalvi. La llibreria d¡¯art era excel¡¤lent i oferia un bon servei. Jo no he ent¨¦s mai el que passa en aquest museu, que ¨¦s d¡¯una gran categoria i rep una quantitat de visitants desproporcionadament inferior a la seua v¨¤lua, per¨° si no s¡¯ho creuen ni els qui el financen, aquesta tristor s¡¯explica m¨¦s.

Val¨¨ncia, en general, ¨¦s una ciutat poc amable amb el turista. Quan no estan fent missa, les esgl¨¦sies tanquen, els edificis p¨²blics posen pegues i no hi ha manera de veure quasi res. I aix¨°, encara que s¨¤pies on s¨®n les coses m¨¦s dignes d¡¯admirar (si no ho saps, passes de llarg). De fa uns anys, el consistori s¡¯ha esfor?at a recuperar el centre hist¨°ric, i aix¨° ¨¦s ben encomiable. Per¨° no n¡¯hi ha hagut prou, i ara mateix, la proliferaci¨® de solars, brut¨ªcia i desatenci¨® ¨¦s dissuas¨°ria. Si els valencians estimaren la seua ciutat, no caldria pretextos econ¨°mics per a preservar i fer lluir el patrimoni. S¡¯hauria de fer per dignitat. Per¨° ¨¦s que, a m¨¦s, podria ser un negoci (i de negocis no anem sobrats, ¨²ltimament), perqu¨¨ Val¨¨ncia ¨¦s una ciutat prou bella perqu¨¨ valga la pena conservar-la, adecentar-la i mostrar-la. En part, s¡¯ha fet, per¨° no amb convicci¨®, i el visitant que l¡¯abandona, ho fa, com deia Eiximenis, ¡°ab desplaer¡± al cor.