AFC: privada d¡¯inter¨¨s p¨²blic

AFC ¨¦s una de les institucions m¨¦s antigues de Barcelona i ¨¦s s¨ªmbol de la fotografia, activitat que ha definit el sentir creatiu de l¡¯art catal¨¤ de la modernitat. Mantenir-la viva ¨¦s la principal preocupaci¨® dels seus socis, que van cobrint despeses a cop de quotes mensuals, sense subvencions. En entrar al recinte, esglaia la seva decad¨¨ncia si es pensa en els temps d¡¯esplendor en qu¨¨ aquesta agrupaci¨®, la m¨¦s important en nombre de socis de l¡¯Estat, era puntera organitzant concursos fotogr¨¤fics, tert¨²lies i tallers. Avui sembla que la missi¨® de l¡¯agrupaci¨® s¡¯ha esgotat i que l¡¯AFC ¨¦s nom¨¦s un espai de trobada per a uns socis enyorats.

?Per a Barcelona, l¡¯AFC ¨¦s a la fotografia el que el Palau ¨¦s a la m¨²sica. S¨®n alguna cosa m¨¦s que un s¨ªmbol. S¨®n l¡¯epicentre d¡¯una activitat que ha crescut i evolucionat, lligades a les generacions que les han fet cr¨¦ixer, a la classe civil, a l¡¯impuls privat i associatiu, que aqu¨ª ha estat motor de la societat. Imaginin qu¨¨ passaria si aquella fundaci¨® musical fracass¨¦s en la seva gesti¨® fins al punt d¡¯abaixar la persiana per sempre. ?Prescindir¨ªem de la for?a simb¨°lica de l¡¯edifici del Palau per convertir-lo en hotel o grans magatzems? No, ¨¦s clar. Doncs, qu¨¨ passa quan l¡¯amena?a pesa sobre l¡¯AFC? ?s evident que no seria el mateix. La fotografia no preocupa especialment a ning¨², i no ¨¦s, ni ha estat mai, tema prioritari en les pol¨ªtiques culturals. Un grup d¡¯experts present¨¤rem al conseller de Cultura, fruit d¡¯un enc¨¤rrec seu, una idea senzilla per posar en marxa un equip de treball que actu¨¦s com a observatori per a la preservaci¨® d¡¯arxius fotogr¨¤fics i activar programes de difusi¨® i creaci¨®. D¡¯all¨° en fa m¨¦s d¡¯un any, i encara no s¡¯ha mogut res. La pol¨ªtica fotogr¨¤fica est¨¤ aparentment desactivada. Qui o qu¨¨ estar¨¤ al cas, entre d¡¯altres coses, de les necessitats que puguin tenir associacions i entitats que promouen la fotografia, com ara l¡¯AFC?

La responsabilitat dels ciutadans sempre juga a favor, de manera que el 2003, preveient un desastre, els directius de l¡¯AFC van dipositar la col¡¤lecci¨® de positius al MNAC. Aix¨ª, el Museu Nacional, malgrat el seu nul pressupost per a fotografia, pot comptar amb conjunts tan importants com la s¨¨rie vintage de gran format El carrer, de Joan Colom, o les c¨°pies pigment¨¤ries de Claudi Carbonell o Pla Janini. Potser va ser a causa d¡¯aquest dip¨°sit que el 2006 la Generalitat va atorgar a l¡¯AFC la Creu de Sant Jordi, ¡°en reconeixement al seu destacat paper com a entitat pionera a Catalunya pel que fa a la conservaci¨® i promoci¨® de l¡¯art de la fotografia¡±. ?No comporta el premi una declaraci¨® impl¨ªcita de l¡¯inter¨¨s p¨²blic d¡¯aquesta associaci¨®? Caldria esperar que d¡¯aquest reconeixement es deriv¨¦s un comprom¨ªs de l¡¯administraci¨® per a l¡¯ajut a l¡¯hora d¡¯enfocar un nou projecte per tal de revitalitzar-la.

Aquest concert amb l¡¯administraci¨® que vetll¨¦s per la consecuci¨® dels objectius de vitalitzar l¡¯AFC s¡¯hauria de fer amb l¡¯acord dels socis. Per¨° segur que reconeixerien l¡¯avantatge d¡¯allargar la vida de la seva instituci¨® amb la saba nova de nous p¨²blics, estudiants, gent de carrer i professionals, joves o veterans.

Laura Terr¨¦ ¨¦s historiadora de fotografia i comiss¨¤ria d¡¯exposicions.