La maduresa contra el pamflet

Que l'independentisme estigui fent-se un lloc cada cop m¨¦s gran a les urnes i, de passada, a les seccions d'assaig de les llibreries, ha beneficiat la qualitat del debat. Per¨°, malauradament, encara segueixen existint exemples d'aquell independentisme petit, essencialista i excloent que, si no s'hagu¨¦s convertit en minoritari, hauria impedit que els partidaris de la secessi¨® creixessin fins a convertir-la en una reivindicaci¨® central.

Les dues ¨²ltimes novetats d'Angle Editorial en s¨®n un bon exemple: la maduresa contra el pamflet, l'assaig pol¨ªtic contra la desqualificaci¨® pel broc gros: De la naci¨® a l'Estat , d'Ivan Serrano, contra La trama contra Catalunya , d'H¨¦ctor L¨®pez Bofill. El primer, guanyador del premi Ramon Trias Fargas d'Assaig Pol¨ªtic, descriu l'evoluci¨® del nacionalisme catal¨¤ i justifica una secessi¨® unilateral. El segon ¨¦s una descripci¨® pretesament seriosa dels poders que malden per frenar l'independentisme.

Serrano, doctor en Ci¨¨ncies Pol¨ªtiques, fa un exercici interessant en el qual mescla la hist¨°ria, l'an¨¤lisi demosc¨°pica i la pol¨ªtica comparada per descriure com ha de ser el proc¨¦s d'independ¨¨ncia de Catalunya i respondre a la pregunta que d¨®na ra¨® al llibre: t¨¦ legitimitat Catalunya per plantejar una secessi¨® unilateral de l'Estat? Conclou que s¨ª, sempre que Catalunya es carregui de raons.

Serrano ¨¦s cur¨®s i extens en l'exposici¨® d'arguments, no estalvia fonts i presenta cada apartat de la seva argumentaci¨® com una continuaci¨® de l'anterior, un continu que facilita la lectura i porta el lector al terreny que vol.

Despr¨¦s d'un breu rep¨¤s de l'evoluci¨® del catalanisme des de la seva eclosi¨®, fa 150 anys, desgrana un dels principals arguments que motiva l'independentisme: la manca d'encaix de Catalunya a Espanya. I especialment el que Serrano anomena "la fi del somni federal": la impossibilitat de trobar un encaix amb Espanya que satisfaci les aspiracions catalanes. I, finalment, fa un bon exercici de pol¨ªtica comparada amb els casos que poden ser similars amb Catalunya i la seva cerca de la secessi¨®. "Els estats naci¨® i les independ¨¨ncies ja no s¨®n el que eren, per¨° per als nacionalismes de les nacions sense Estat no ¨¦s menys cert que s'ha consolidat la percepci¨® que l'¨²nica forma de tenir veu pr¨°pia en aquest m¨®n d'interdepend¨¨ncies continua essent disposar d'un Estat propi". A Serrano li manca deixar-se anar amb l'escriptura: acostumat als textos acad¨¨mics, no ha perdut l'encotillament propi dels qui escriuen per a entesos i no per al gran p¨²blic. Per¨° ¨¦s una petita taca que no treu llu?ment a un llibre molt complet.

El que li manca a Serrano li sobra a L¨®pez Bofill, i al rev¨¦s: el poeta i doctor en Dret t¨¦ talent per escriure i captivar el lector. Ll¨¤stima que el desaprofiti tot a La trama contra Catalunya. I aix¨° que la tesi de partida, retratar els elements que lluiten contra la independ¨¨ncia (de Planeta al Grup God¨®, passant per La Caixa), ¨¦s bona. Per¨° la visceralitat amb qu¨¨ ho descriu L¨®pez Bofill, l'odi que despr¨¨n contra tot all¨° espanyol, el seu sectarisme injustificat, tiren m¨¦s enrere que un peix pescat de fa mesos. Fins i tot en els casos en qu¨¨ t¨¦ ra¨®, que en s¨®n uns quants, el seu to alli?onador, el seu tots s¨®n uns fatxes excepte jo , l'acaba desacreditant. Poc documentat (s'hi troben a faltar refer¨¨ncies bibliogr¨¤fiques) i poc argumentat. Tot s'escriu sota una premissa que manlleva de Patricia Gabancho, i que cita en un dels passatges: "Cada cop que es trobava amb un defensor de la unitat d'Espanya arribava a la conclusi¨® que o b¨¦ es tractava d'un immigrant espanyol o b¨¦ d'un franquista". La bona prosa ¨¦s l'¨²nica excusa per dedicar-hi cinc minuts. Llibres com el de L¨®pez Bofill s¨®n dels que empetiteixen l'independentisme i el fan tornar a ser minoritari.