Avistament ¡®underground¡¯

Diuen que deia Frank Zappa que la cultura oficial et busca, per¨° que l' underground l'has de buscar tu. Seria dif¨ªcil saber si aquesta sent¨¨ncia continua essent v¨¤lida en els temps d'Internet, per¨° li escau sens dubte a una descoberta tan fulgurant, alternativa i ignorada per l' establishment com 100.000 candeles . Publicada per Les Males Herbes, que es va estrenar el 2012 amb el cl¨¤ssic contracultural de Kurt Vonnegut Bressol de gat , aquesta opera prima de l'osonenc Jordi Sanglas (Vic, 1979) ¨¦s alhora un retrat generacional, una introspecci¨® po¨¨tica, un experiment estil¨ªstic i una festa de complicitats que qualsevol lector curi¨®s far¨¤ b¨¦ de perseguir, sobretot en sentir refer¨¨ncies que van de Baudelaire a Jonathan Lethem, dels Clash a Madness i de C. D. Friedrich al Jason Robards de La balada de Cable Hougue . Que ning¨² no s'enganyi, per¨°. Malgrat les bromes i els riscos, malgrat els deliris, les il¡¤luminacions i els viatges espacials, ovnis inclosos, l'estrena de Sanglas va m¨¦s enll¨¤ del festeig pop: 100.000 candeles , de fet, ¨¦s una novel¡¤la que parla de culpes, d'oportunitats perdudes i de l'aut¨¨ntic abast de la realitat.

Ambientada entre el 2009 i el 2011, tot i que amb flashbacks al 1992 i el 1979, la novel¡¤la narra la hist¨°ria de l'Aldemar, jove de 32 anys que est¨¤ a punt de perdre la feina i la parella. Mentre fuig i acaba en un punt de la Costa Brava conegut pels avistaments ufol¨°gics, el protagonista repassa diferents moments de la seva adolesc¨¨ncia i joventut, sovint distorsionats pel consum d'alcohol i coca?na.

Aix¨ª, i al costat d'amics tan poc convencionals com el C¨¨lebes, l'Anabanda o l'Amfiboli, l'Aldemar passa revista a converses, perip¨¨cies i experi¨¨ncies d'estirp tarantiniana, com ara les relatives a les difer¨¨ncies entre els Supermans encarnats per George Reeve i Christopher Reeves, els actes vand¨¤lics de la seva colla o l'exist¨¨ncia d'una intel¡¤lig¨¨ncia superior, alien¨ªgena o monstruosa, que expliqui la docilitat propera a l'estult¨ªcia amb qu¨¨ viuen els humans.

Dos trets de l'escriptura de Sanglas ajuden a entendre millor l'univers complex, a cavall entre l'autobiografia i l'homenatge pulp , que vertebra 100.000 candeles . Un, obvi, ¨¦s la mitificaci¨® d'un temps i un espai que, sent carn de cr¨°nica generacional, esdev¨¦ material per a la fantasia, ja sigui a partir de la topon¨ªmia (Complimentoles, Robosaries i la Badadura que amaga Roda de Ter) o de l'inquietant Ves¨¤nic, barreja de psiqui¨¤tric, multinacional i espai conspiranoic. Alternat amb elements reals d'aparen?a surrealista, com els programes d'Iker Jim¨¦nez, aquest exercici fa volar l'obra fins a connectar-la amb Vonnegut o els beatniks . M¨¦s formal, l'altra aportaci¨® prov¨¦ de la prosa de l'autor, que incideix en una s¨¨rie de sent¨¨ncies repetides, a la manera de les tornades en les can?ons, per atorgar al text un ritme propi i explicar de moltes formes el t¨ªtol de l'obra i l'espl¨ªn de l'Aldemar.

Com a bona obra underground , per¨°, 100.000 candeles ¨¦s tamb¨¦ un text amb imperfeccions, entre elles nombroses derives sense sentit aparent i un to general que funciona m¨¦s per als psicotr¨°pics que per a l'expressi¨® de sentiments. No obstant aix¨°, i vet aqu¨ª l'avistament, suposa l'arribada d'una veu en efervesc¨¨ncia, capa? d'enlluernar des de la foscor. Com a Les Males Herbes, aix¨° li pot permetre volar fins a planetes desconeguts per a la narrativa catalana, la qual cosa, per descomptat, seria una invasi¨® ben esperada.

?