Sobiranisme canap¨¨

La distribuci¨® del nomencl¨¤tor de Barcelona ¨¦s meravellosa. ?s un luxe passejar amb alg¨² que no coneix els seus carrers i poder-li explicar qu¨¨ era el Consell de Cent cam¨ª de Diputaci¨®. ?s un plaer ensenyar-li la quadr¨ªcula en un mapa i que entengui els passos que van de Muntaner a Balmes de la mateixa manera que la ciutat ens els va ensenyar a molts que no vam tenir l¡¯oportunitat d¡¯estudiar la nostra hist¨°ria ni la nostra cultura a l¡¯escola. Els noms s¨®n important¨ªssims. S¨®n tan importants que a Said¨ª no ens vam desempallegar de Jos¨¦ Antonio Primo de Rivera fins a l¡¯any passat. Ara la seva expla?a llueix el nom de l¡¯enyorat Joaquim Ibarz, corresponsal de La Vanguardia a l¡¯Am¨¨rica del Sud. Quina alegria sortir al balc¨® i trobar-te el seu nom en comptes del del falangista.

De la mateixa manera que a Said¨ª hi va haver nost¨¤lgics que no van acabar de trobar b¨¦ el canvi, entenc que, al nov¨ªssim sobiranisme Ganduxer, el falangisme de Samaranch li sembli un pecat venial. I que si l¡¯esquerra el¨¤stica ¡ªprou el¨¤stica per homenatjar falangistes¡ª li va dedicar un museu, ells li devien un avinguda. Quan ho vaig llegir pensava que li canviaven el nom a la Diagonal per all¨° de l¡¯entrada de les tropes. No, van triar Montju?c, que es veu que tamb¨¦ li escau. Pragmatisme Ganduxer: mans agafades i bra? aixecat; el Born i Montjuich; passeig de Samaranch i estadi Llu¨ªs Companys.

Tenim les galtes vermelles. La dreta per la bufetada i l¡¯esquerra per la vergonya que ens fan passar. Ja que hi som, per qu¨¨ no dediquen una pla?a a Porcioles? I un Palau d¡¯Esports a Urdangarin? Un carrer a F¨¨lix Millet! Han fet molt per Barcelona, per l¡¯esport, per la m¨²sica i per les infraestructures. Per compensar, si conv¨¦, s¡¯organitzen unes jornades sobre la mem¨°ria hist¨°rica al CCCB i s¡¯hissen tot de banderes de 17 metres i 14 cent¨ªmetres d¡¯al?ada a cada rac¨®.

?Un carrer per a Samaranch per comen?ar la cursa de Barcelona 2022? Nom¨¦s hi ha dues possibilitats. La primera ¨¦s dolenta: no van pensar abans d¡¯obrir la boca. La segona ¨¦s terrible: pensen que tenen el deure de posar Samaranch al costat de Companys.