El seny i la rauxa

La cadena humana d'ahir, amb milers de catalans repartits pel territori per reclamar la independ¨¨ncia, ¨¦s hereva d'altres manifestacions: la de la Diada del 2012, per la independ¨¨ncia, i la del 10 de juliol del 2010, contra la sent¨¨ncia de l'Estatut. M¨¦s d'un mili¨® de persones al carrer cridats per dues persones, al capdavant de la societat civil independentista: Muriel Casals, presidenta d'?mnium Cultural, i Carme Forcadell, presidenta de l'Assemblea Nacional Catalana. Deu i Onze Edicions les fa conversar, amb l'encertada guia del periodista Oriol March, a Per qu¨¨ s¨ª a la independ¨¨ncia? , llarga conversa on les dues repassen el moment del proc¨¦s sobiranista.

S¨®n dues persones que representen l'equilibri entre les caracter¨ªstiques que defineixen el poble catal¨¤: el seny i la rauxa. S¨®n el seny de la rauxa i la rauxa del seny: aporten dosis de serenor, calma i bona lletra a l' independentisme expr¨¦s , aquell que vol trencar-ho tot sense mirar enrere, i pressionen els pol¨ªtics perqu¨¨ no es despistin i facin el que els independentistes demanen.

El plantejament del llibre ¨¦s encertat. En un moment en qu¨¨ les an¨¤lisis di¨¤ries se centren en l'acci¨® pol¨ªtica que ha de portar, te¨°ricament, a la celebraci¨® de la consulta sobre la independ¨¨ncia, i on la literatura del g¨¨nere se centra, sobretot, a facilitar arguments als partidaris de l'Estat propi, a Per qu¨¨ s¨ª a la independ¨¨ncia? s'hi troba una versi¨® interm¨¨dia: Forcadell i Casals no s¨®n pol¨ªtiques, per¨° fan pol¨ªtica, en parlar per conv¨¨ncer els catalans de les bondats de la independ¨¨ncia. El llibre de Deu i Onze Edicions, tot i aix¨°, no ¨¦s un cat¨¤leg de raons per al 's¨ª', tot i que el t¨ªtol porti a engany. ?s, sobretot, una conversa pausada entre dues persones que tenen molt a dir en el proc¨¦s independentista.

El resultat ¨¦s una entrevista que es llegeix en dues tirades i que aporta serenor al moment que vivim. Una estructura adequada, b¨¤sica -passat, present, futur- i un entrevistador que es dedica a conduir el vehicle de manera suau, intervenint nom¨¦s quan la situaci¨® ho requereix i per redre?ar la conversa cap a la direcci¨® correcta.

Una entrevista en profunditat sempre t¨¦ un risc: que es deixi fer a l'entrevistat, que les respostes siguin tan llargues que es perdi la import¨¤ncia d'all¨° essencial per deixar enraonar. Per qu¨¨ s¨ª a la independ¨¨ncia? aconsegueix un ritme adequat, on les reflexions pausades hi tenen lloc, per¨° sense permetre pensaments eterns que no aporten res. La conversa t¨¦ flu?desa i es llegeix naturalment. Un inici que comen?a amb la Transici¨® -"el catalanisme majoritari estava molt orientat a ajudar a la modernitzaci¨® d'Espanya", recorda Casals-, passant per l'Estatut -"la sent¨¨ncia marca un abans i un despr¨¦s perqu¨¨ trenca el pacte constitucional", afegeix Forcadell- i acaba en el moment actual, amb la independ¨¨ncia al centre del debat: "Abans en d¨¨iem maximalistes i ara s¨®n la part central de l'espectre pol¨ªtic catal¨¤", rebla Casals.

Les dues dones que han organitzat les manifestacions m¨¦s grans que es recorden parlen a poc a poc, per¨° el discurs respon a la contund¨¨ncia de les seves organitzacions. Al llibre es mostren amb mod¨¨stia, conscients del paper de la societat civil, per¨° traient-se el m¨¨rit de ser al capdavant: "Nosaltres, molts, hem aconseguit que la consulta i la independ¨¨ncia formin part de la centralitat de Catalunya, ¨¦s fant¨¤stic, ¨¦s una conquesta", diu Casals, que afegeix que el poder, sempre, "s'ha d'ordenar a trav¨¦s de la pol¨ªtica".

Sembla dif¨ªcil que Casals i Forcadell puguin abrandar les masses amb el seu discurs i entonin un I have a dream a la catalana que arrossegui el poble darrere seu. Per¨° les mobilitzacions m¨¦s massives porten la seva firma, la de la veu pausada i el discurs contundent, la del seny i la rauxa de l'independentisme.