Moros i cristians

Dubte molt que els valencians del segle xiv o xv, del xvii o el xviii, tingueren cap propensi¨® a considerar-se fills de moros, hereus de moros o continuadors de moros, en cap sentit i de cap manera. Fins que arrib¨¤ la ¡°morof¨ªlia¡± rom¨¤ntica del segle xix: l¡¯evocaci¨® de l¡¯exotisme i de l¡¯¡°africanisme¡± meridional, l¡¯enyorament d¡¯un temps diferent del modern, i altres fantasies liter¨¤ries, especialment franceses. En virtut de les quals, per exemple, un viatger il¡¤lustre podia al¡¤ludir a la Llonja de Val¨¨ncia com a palau d¡¯un rei moro. O una decoraci¨® moderna i afegida podia convertir en ¡°banys ¨¤rabs¡± uns banys del segle xiv o xv, ¨¦s a dir, ¡°cristians¡±. La mitificaci¨® d¡¯uns ¨¤rabs valencians rics, tolerants i de cultura refinada, nets i ben rentats, creadors originals de la nostra agricultura, en oposici¨® amb els cristians medievals semib¨¤rbars, fan¨¤tics i bruts, ¨¦s resultat, doncs, d¡¯una certa historiografia rom¨¤ntica, d¡¯imatges arribades de fora, i d¡¯aquella estranya combinaci¨® entre arabof¨ªlia, exotisme i distanciament de la cultura burgesa europea. Blasco Ib¨¢?ez n¡¯¨¦s un representant de primera fila: els llauradors de l¡¯Horta s¨®n primitius, b¨¤rbars, africans i moros; els ¨¤rabs medievals eren cultes i refinats, i ens va conquistar un rei Jaume fan¨¤tic i brut. No cal recordar quantes pel¡¤l¨ªcules, novel¡¤letes o documentals s¡¯han produ?t i es produeixen sobre la base d¡¯aquesta fantasia. En la televisi¨® valenciana (abans del PP!), en un reportatge sobre la Marina Alta, anaven apareixent imatges de poblets amb esgl¨¦sia i campanar, i el presentador explicava, conven?ut, que els campanars eren clarament la continuaci¨® dels minarets de les mesquites, prova per tant de l¡¯origen isl¨¤mic d¡¯aquests pobles. Si les esgl¨¦sies tenen campanar perqu¨¨ les mesquites tenien minaret, caldr¨¤, doncs, reislamitzar tota la hist¨°ria d¡¯Europa, fins a Pol¨°nia o Noruega. Ara, quan la TVV (de tant en tant la veig, per curiositat antropol¨°gica¡­) ens omple de festes on els ¡°moros¡± poden ser guerrers zulus i els ¡°cristians¡± poden ser contrabandistes, hom ja no sap qu¨¨ pensar sobre el sentit de la hist¨°ria. I aix¨ª hem passat l¡¯estiu, cavil¡¤lant sobre aquests fantasmes i alguns altres.