De mica en mica

Ha passat una setmana, i Catalunya continua enlluernada o espantada per l¡¯¨¨xit espectacular de la cadena humana del passat 11 de setembre. Sens dubte, l¡¯esclat d¡¯il¡¤lusi¨® que provoc¨¤ va asserenant-se, per¨° continua sent el tema constant de les converses i les especulacions. I amb ra¨®. No es tracta nom¨¦s del mili¨® molt llarg de persones que va eixir al carrer per a exigir amb aire festiu la independ¨¨ncia. Es tracta que van omplir de gent ni m¨¦s ni menys que 480 quil¨°metres de carreteres, que inclo?en trams d¡¯acc¨¦s dif¨ªcil, molt allunyats de qualsevol poblaci¨®. Per a fer-ho, la gent va haver de despla?ar-se on l¡¯organitzaci¨® els indicava, als Pirineus o al delta de l¡¯Ebre, sovint molt lluny de casa. Un es pot apuntar a una manifestaci¨® per curiositat o per desfici, per¨°, per a fer aix¨°, cal moltes ganes. I la gent ho va fer, en fam¨ªlia, pagant-se la gasolina i els refrescos, com si acudiren a una gran festa. Al llarg de la vesprada, el personal va cantar i ballar, va dir el que volia, va fer broma amb els companys que l¡¯atzar els havia brindat i despr¨¦s se¡¯n va tornar a casa sense trencar ni un vidre. L¡¯¨²nic incident del dia va passar a Madrid, i el va protagonitzar l¡¯extrema dreta rojigualda, com de costum.

Tot aix¨° ¨¦s molt catal¨¤ ¨Ces tracta d¡¯anar fent- i alhora ¨¦s incre?ble. No cal m¨¦s que pensar en els problemes organitzatius que comportava. L¡¯entitat c¨ªvica convocant, l¡¯Assemblea Nacional Catalana (ANC), va haver de treballar com un rellotge. M¨¦s de 30.000 voluntaris dirigiren el tr¨¤nsit i resolgueren els dubtes de la gent al llarg de tot el recorregut amb una efic¨¤cia que s¡¯ha guanyat l¡¯elogi fins dels m¨¦s buscaraons. Hi ha qui ha escrit que, amb gent aix¨ª al tim¨®, qualsevol pa¨ªs funcionaria. ?s clar que l¡¯ANC disposava de l¡¯aquiesc¨¨ncia de la Generalitat, i que TV3 contribu¨ª a escalfar l¡¯ambient. Per¨° imaginar que l¡¯¨¨xit descomunal de la via catalana es deu al suport del poder pol¨ªtic ¨¦s no voler entendre el que est¨¤ passant a Catalunya. Per a Artur Mas, l¡¯immens suport popular que rep tothora una entitat incontrolable i respondona com l¡¯ANC ¨¦s una pedra en la sabata. Hi conviu, per¨° no a gust. El del sobiranisme catal¨¤ ¨¦s un proc¨¦s en marxa d¡¯un enorme poder de convocat¨°ria, i els partits i els mitjans que no l¡¯escolten queden al marge. Aquest tigre ¨¦s pac¨ªfic, per¨° no es deixa cavalcar.

Precisament aix¨° ¨¦s el que m¨¦s desconcerta al govern de l¡¯Estat. No capten els senyals o no els desxifren. Com que Catalunya es comporta cada dia com un territori normal ¨Cperqu¨¨ van fent-, cada manifestaci¨® massiva per la independ¨¨ncia els deixa astorats. Confonen un proc¨¦s social amb una estrat¨¨gia pol¨ªtica, suposen uns motius que en el millor dels casos s¨®n parcials i no responen m¨¦s que amb advertiments, evasives o vagues declaracions de bona voluntat. Tamb¨¦ la premsa sembla desenfocada. Un editorial de l¡¯ABC alertava de l¡¯atac a la unitat d¡¯Espanya amb una fraseologia digna del franquisme i insinuava el recurs a la for?a (legal, per descomptat) davant la sedici¨®. No cal ni dir que aquesta soluci¨® liquidaria l¡¯autonomia catalana (i amb ella el problema catal¨¢n durant un temps), per¨° la segona v¨ªctima, ineluctablement, seria la democr¨¤cia espanyola. ?s indecent convertir la constituci¨® en una fortalesa inexpugnable, per¨° encara ho seria m¨¦s transformar-la en un pretext per a una desfilada de tancs.

Els federalistes catalans se saben molt m¨¦s a prop de l¡¯independentisme que de l¡¯Espanya imperial.

Per cert que El Pa¨ªs s¡¯ha distingit en aquests dies per la riquesa del debat que acollien les seues planes. Des de qui mant¨¦, com Josep Ramoneda, que el refer¨¨ndum ¨¦s l¡¯¨²nica soluci¨® pol¨ªtica factible a una situaci¨® molt encallada, a qui, com Javier Cercas, creu que el dret a decidir no ¨¦s m¨¦s que una finta quasi totalit¨¤ria per a imposar la voluntat d¡¯una minoria (cal dir que ho defensa amb una argumentaci¨® tan d¨¨bil que, m¨¦s que un raonament, sembla una crossa per a sostindre una posici¨® pr¨¨via). Elvira Lindo ni tan sols concep la possibilitat que el silenci dels seus amics catalans no es dega a l¡¯omert¨¤, sin¨® a la cortesia, mentre que Santiago Petschen copsa que al darrere de tot aix¨° hi ha alguna cosa important que ve de lluny, en un article valu¨®s que perd consist¨¨ncia ¨Ci ¨¦s ll¨¤stima- en la part propositiva.

?ngels Pi?ol i Maiol Roger es pregunten per qu¨¨ els catalans no independentistes es manifesten poc. Hi aporten bones dades, per¨° crec que obliden una ra¨® important. Els federalistes catalans se saben molt m¨¦s a prop de l¡¯independentisme que de l¡¯Espanya imperial. En mat¨¨ries com la llengua, la fiscalitat o el d¨¨ficit d¡¯infrastructures poden anar bra? a bra? amb els sobiranistes; amb el PP centralista i visceralment anticatal¨¤ de Wert i de Bauz¨¢ no poden anar enlloc, i el molt tebi suport del PSOE no els conforta. Els federalistes decebuts es converteixen en independentistes molt de pressa. El catalanisme popular, fins fa poc, no era majorit¨¤riament independentista, sin¨® que somniava en una Espanya a la Su?ssa, on la seua identitat quedaria garantida. Despr¨¦s de la sent¨¨ncia del Constitucional contra el nou estatut, aquest somni es va fer miques, i aix¨° no t¨¦ remei. La Transici¨® queda lluny, la naci¨® de nacions d¡¯aquells bonics dies ara ¨¦s inconstitucional. Espanya ¨¦s un estat cada dia m¨¦s centralitzat amb una opini¨® p¨²blica (i un electorat) que ho aprova, mentre que el catalanisme va fent-se independentista a la carrera.

Cap dels bons escriptors catalans que assistiren a la boda d¡¯Almudena Grandes i Luis Garc¨ªa Montero era independentista el 1996, ni de lluny. Ara crec que ho s¨®n tots. ?s un exemple entre mil. D¡¯any en any, cada enquesta no fa m¨¦s que confirmar-ho amb reveladora insist¨¨ncia. ?s l¨ªcit desitjar que algun dia s¡¯impose a Catalunya el realisme, o el sentit com¨², com vost¨¦s vulguen, per¨° de moment la realitat social ¨¦s mou aix¨ª, i el mili¨® i mig de persones que va eixir a la carretera fa una setmana no era cap minoria confosa. L¡¯independentisme, com diu Ramoneda, ¨¦s avui ¡°l¡¯¨²nic projecte pol¨ªtic realment existent¡± a Catalunya, t¨¦ un suport social impressionant i, sobretot, t¨¦ el temps a favor.