Passejades per la terra de la modernitat impossible (I)

Fa molts anys, a un grup d¡¯amics que travess¨¤vem una adolesc¨¨ncia preco?, ens agradava visitar la Fira de Nadal. Les instal¡¤lacions se situaven a l¡¯anomenat Pla del Real, un espai prou ampli que es tallava a la circulaci¨®.

La Fira de Nadal es refor?ava amb la pres¨¨ncia de tres o quatre circs de prestigi (com l¡¯Americano o el de Berl¨ªn), repartits per diferents punts de la ciutat. No obstant aix¨°, les prefer¨¨ncies del p¨²blic s¡¯identificaven amb les propostes del Teatro Circo Cirujeda, dedicat a les denominades ¡°varietats de revista¡± i a una s¨¨rie d¡¯atraccions molt notables de les quals se n¡¯haurien de destacar unes quantes: entre altres, O muro das mortes, una esfera met¨¤l¡¤lica molt menuda a l¡¯interior de la qual arriscaven la vida uns motociclistes portuguesos que encreuaven les seues m¨¤quines de gran cilindrada sense parar; La cadira el¨¨ctrica, una representaci¨® absolutament grotesca sobre l¡¯electrocuci¨® de Caryl Chessman, el c¨¨lebre criminal, m¨¦s conegut com ¡°l¡¯assass¨ª del llum roig¡± que, de fet, va ser ajusticiat a la cambra de gas (cal destacar que durant aquells anys la informaci¨® era molt confusa); o El monstre de l¡¯Orinoco, un ¨¦sser antropomorf que sorprenia els grans i els menuts quan afirmava que cada dia havia de menjar-se quinze quilos de conills crus per a alimentar-se.

Porte a col¡¤laci¨® tot aix¨° perqu¨¨ va formar part d¡¯uns plantejaments que sobrevivien, com podien, a les estupideses recomanades pels funcionaris de la Terra de la Modernitat Impossible. I precisament fa molts pocs mesos es va programar al Museu Valenci¨¤ de la Il¡¤lustraci¨® i de la Modernitat (Muvim) una d¡¯aqueixes costoses estupideses oficials, aquesta vegada d¡¯empremta russa (pel que s¡¯ha vist, el senyor Rus vol canviar els excedents de fartons per carbons de gran qualitat i la mostra Els xamans de Sib¨¨ria pot servir de punt de trobada). Un amic i jo, molt intrigats, vam decidir anar a veure l¡¯exposici¨® i se¡¯ns va acudir fer-hi modificacions: per exemple, vam pensar d¡¯anunciar ambd¨®s esdeveniments a trav¨¦s d¡¯altaveus instal¡¤lats en autom¨°bils per mitj¨¤ d¡¯una cinta gravada amb la mateixa veu i el mateix to dram¨¤tic.

Tant El monstre de l¡¯Orinoco com Els xamans de Sib¨¨ria presentaven al p¨²blic valenci¨¤ dues maneres diferents de veure i analitzar episodis significatius de la hist¨°ria de la humanitat: El monstre de l¡¯Orinoco, a preus de producci¨® m¨¦s assequibles (la q¨¹esti¨® escenogr¨¤fica es resolia amb un actor que tenia una feracitat pilosa ben notable, dos espills i tres o quatre cartons) i Els xamans de Sib¨¨ria, per mitj¨¤ d¡¯un projecte molt car i de discurs did¨¤ctic bastant discutible, d¡¯inter¨¦s especial per al director del Muvim, que no ha reparat en les despeses perqu¨¨ sempre ha volgut que se li reconega l¡¯autoritat, almenys local, en tots els aspectes relacionats amb el xamanisme, i ha rebutjat les opinions sensates que se li han fet arribar i tamb¨¦ la realitat que ja existeix en la Diputaci¨® un museu d¡¯etnologia.

Es comenta en algunes tert¨²lies de la Diputaci¨® que ara Joan Gregori, director del Muvim, vol indagar la prehist¨°ria. Pense que, sobre aquest tema, hi ha un assumpte pendent de resoldre: la localitzaci¨® de les restes d¡¯un mamut (del g¨¨nere llanut) a Val¨¨ncia, el 1950, que va apar¨¦ixer quan es va comen?ar a posar els fonaments de l¡¯edifici Torner (els posteriorment famosos magatzems La Cadena) al n¨²mero 17 de l¡¯avinguda del Bar¨® de C¨¤rcer de la ciutat. Per a una faena tan delicada, que exigeix una certa experi¨¨ncia i prestigi, pensem que ha de comptar amb Jos¨¦ Aparicio P¨¦rez, que t¨¦ la medalla del Centenari de Lo Rat Penat i la de la instituci¨® Duc Reial Alfons el Vell de Gandia, i que ¨¦s, a m¨¦s, un gran coneixedor de l¡¯arqueologia valenciana i de les maneres cl¨¤ssiques i modernes del noble art de l¡¯excavaci¨®. At¨¦s que les compet¨¨ncies de Joan Gregori s¡¯estenen als treballs dels hereus m¨¦s fidels del segle de les llums, proposem que es fa?a un registre per a anar-hi tractant les diferents aportacions. D¡¯una banda, aqueixes dades coadjuvarien a sistematitzar les investigacions i, d¡¯una altra, evitarien el lamentable espectacle de veure professionals ociosos, sens dubte de gran v¨¤lua, com Rafael Company, que no sembla haver trobat el seu lloc.

I com una mena de fi de festa ens en vam anar a l¡¯IVAM a veure aqueixa mescla d¡¯inspiracions en Florita, Ediciones Azucena i restes de treballs de parvulari, per mitj¨¤ dels quals, segons Cosme de Bara?ano, ¡°Ruiz de la Prada ha aconseguit presentar al p¨²blic el sentit del cos m¨¦s rigor¨®s i el sentit del color m¨¦s natural¡±. I per la saviesa de l¡¯aristocr¨¤tica dissenyadora espanyola (marquesa de Castelldosrius, baronessa de Santa Pau i Gran d¡¯Espanya, dades que se li van escapar inexplicablement a Jos¨¦ Francisco Yvars, molt amant de la pompa i de la circumst¨¤ncia), el catedr¨¤tic basc l¡¯ha alineada amb Eduardo Chillida, Manuel Vald¨¦s i amb els cinc artistes espanyols que ell considera m¨¦s importants de les ¨²ltimes d¨¨cades. S¡¯ha d¡¯assenyalar que les coses han eixit redones, perqu¨¨ la gran Agatha ¨¦s la dona del director d¡¯El Mundo.

Farem m¨¦s visites. Sens dubte.

Nota important

Cal destacar que aquesta mateixa setmana l'editorial Media Vaca ha posat en circulaci¨® A trav¨¦s del espejo y lo que Alicia vio all¨ª, de Lewis Carroll, il¡¤lustrat per Franciszka Themerson. ?s a dir, editors, t¨ªtol literari i artistes que poden pal¡¤liar algunes de les barbaritats que solen cometre els funcionaris de la Terra de la Modernitat Impossible. Franciszka Themerson, juntament amb el seu marit Stefan, van ser dos destacats artistes de l'avantguarda internacional i, quan per la pressi¨® dels nazis es van veure obligats a exiliar-se de Vars¨°via, ja eren dos reconeguts autors de cl¨¤ssics de la literatura infantil polonesa.

Els avatars b¨¨l¡¤lics i pol¨ªtics van influir en el fet que l¡¯Al¨ªcia plantejada per Franciszka Themerson no f¨®ra una xiqueta victoriana, sin¨® una jove esglaiada pels fets dram¨¤tics que van oc¨®rrer al seu voltant.