Pedres i llibres

?s m¨¦s que probable que el 1876, quan Josep Fontser¨¦ va dissenyar i edificar el Mercat del Born que molts barcelonins encara vam con¨¨ixer ple d¡¯activitat, trob¨¦s, en excavar els fonaments de la f¨¤brica, les restes de l¡¯ensulsiada de 1714, quan les tropes mixtes borb¨°niques (hi havia castellans, per¨° tamb¨¦ molts francesos, aragonesos... i catalans!) van bombardejar i destruir aquell tros de barri. Degu¨¦ veure aquelles restes, degu¨¦ entendre que ho eren del setge de Barcelona, i degu¨¦ dir: ¡°Res important: s¨®n esborralls del XVIII, i el passeig del Born ¨¦s ple de cases de la mateixa antiguitat, i m¨¦s. Aix¨° no t¨¦ cap valor arqueol¨°gic. A treballar, manobres!¡±. Les pedres van quedar sepultades, i va n¨¦ixer un mercat util¨ªssim.

Fins que, ara fa cosa de dotze anys, quan es treballava en els mateixos fonaments per edificar la Biblioteca Provincial de Barcelona, van tornar a sortir a la vista les mateixes desferres. Les exclamacions dels arquitectes (i pol¨ªtics) d¡¯aquell moment van ser molt diferents: ¡°?ndia! Pedres que s¨®n l¡¯expressi¨® de la brutal agressi¨® del Borb¨® contra els pobres i modestos catalans! Conservem-les amb llu?ment per tal que el poble (Volk, popolo) s¨¤piga qu¨¨ va passar, s¡¯emocioni i en traiem un rendiment nacionalista¡± ¡ªllavors encara no s¡¯havia inventat l¡¯¡°independentisme¡±, i tothom es referia, com va escaure a la Renaixen?a, al catalanisme, el regionalisme i el nacionalisme, causes patri¨°tiques de gran noblesa. El resultat ha estat una obra eg¨ªpcia ¡ªno es pot dir hebrea, perqu¨¨ el Mur de les Lamentacions de Jerusalem no va costar ni cinc¡ª, ¨¦s a dir, una magn¨ªfica baluerna restaurada ad maiorem gloriam Cataloniae, que ha costat prop de 80 milions d¡¯euros, sense comptar els cinc milions d¡¯eurells que costar¨¤ mantenir aquella fantasma any rere any.

Tot i que Albert Garc¨ªa Espuche ha fet una tasca de primer¨ªssima magnitud en els treballs de reconstrucci¨® de les romanalles (ha escrit un llibre espl¨¨ndid sobre el tema, La ciutat del Born, Ajuntament de Barcelona, 2010), la deriva que ha pres aquesta resurrecci¨® ha estat m¨¦s aviat deplorable: hi corren uns senyors disfressats de soldats barcelonins, hi surt un home que es fa dir Rafael Casanova i un altre (el veritable heroi) que li diuen Antoni de Villarroel (es deia Antonio, era d¡¯origen gallec); i entre els diversos passatges d¡¯una auca que fa pena ¡ªavalada per Joaquim Torra, membre assenyalat de l¡¯ANC i d¡¯?mnium Cultural, gran pedigr¨ª!¡ª se¡¯n diuen uns en qu¨¨ s¡¯afirma que all¨° que es veu a ran de terra s¨®n les resqu¨ªcies de la guerra cruenta, impietosa i b¨¤rbara dels ¡°espanyols¡± contra els ¡°catalans¡±, cosa completament falsa. Si de cas, l¡¯ofensa brutal a Catalunya va venir amb el decret de Nova Planta, el 1716, no el 14: aquest any, simplement, la casa de Borb¨® va poder m¨¦s que la dinastia austr¨ªaca. Els catalans haurien estat, en aquell temps, encantats de veure un Habsburg governant a Madrid per a tots els pobles d¡¯Espanya.

Respectarem en aquest article el valor sentimental de les despulles presentades al Born, encara que tot plegat parteixi d¡¯una falsia: una lli?¨® d¡¯hist¨°ria, malgrat el folklore, sempre resulta avinent. Per¨° tenim el convenciment que no hi ha millor lli?¨® d¡¯hist¨°ria que la que es llegeix i s¡¯estudia als libres i a les escoles no contaminades. Amb altres paraules: tenim la idea que una Biblioteca Provincial ¡ªde la qual ara ja ni se¡¯n parla¡ª hauria ofert als lectors una s¨¨rie d¡¯informacions molt m¨¦s fidedignes i m¨¦s assaonades ¡ªmenys espectaculars, ¨¦s clar¡ª que la runa semiarqueol¨°gica que s¡¯ha volgut conservar. No hi ha millor i m¨¦s s¨°lid dip¨°sit de la mem¨°ria que la historiografia i la literatura: s¨®n terrenys que no cauen mai en la far¨¤ndula.

La cosa, per desgr¨¤cia, no ha anat aix¨ª. L¡¯oportunisme pol¨ªtic ¡ªoportunisme que pot caducar perfectament d¡¯aqu¨ª un o tres anys, abans que un iogurt¡ª ha engreixat la maquin¨¤ria propagand¨ªstica i emocional per treure, al preu que fos, un r¨¨dit a retalls d¡¯arquitectura amb un valor molt esc¨¤s. Ja veurem quanta gent paga l¡¯entrada, d¡¯aqu¨ª a deu o vint anys, per visitar un disbarat tan gran i tan car en valors absoluts i relatius. Si tot el sentit patri¨°tic, tot l¡¯¨¨mfasi sentimental, tots els diners que han esmer?at els nostres pol¨ªtics en aquesta obra s¡¯hagu¨¦s posat al servei dels llibres ¡ªdiguem, benvolents i pac¨ªfics, la meitat per a les pedres i l¡¯altra meitat per als llibres, com es va postular de bell comen?ament¡ª, llavors Barcelona hauria guanyat un patrimoni gens tangible, per¨° d¡¯un rendiment cabdal: lluitar contra la ignor¨¤ncia, el sentimentalisme i la capacitat d¡¯empassar-se roman?os, elements sobre els quals est¨¤ assentat, en aquests moments, tot el moviment pol¨ªtic a Catalunya.