Menjar suculent i social

Un total de 234 entitats, repartides per tot Barcelona, lliuren ajudes aliment¨¤ries a ve?ns que tenen problemes per menjar, segons un estudi del consistori. La crisi no perdona. A molts, la situaci¨® els posa en la decisi¨® d¡¯haver d¡¯escollir entre omplir l¡¯est¨®mac o pagar un sostre. Acabar amb la fam s¡¯ha convertit en una de les prioritats tant per a l¡¯Ajuntament de la ciutat com per a les ONG.

L¡¯any passat, els menjadors socials de l¡¯Ajuntament van proporcionar un total de 380.737 menjars a 10.423 usuaris diferents. La ciutat compta actualment amb 17 centres propis. Els plats que s¡¯hi serveixen estan lluny de la caritat. Que siguin llocs i plats dignes ¨¦s una prioritat de les administracions fa molt de temps. Menjar per a ¨¦ssers humans, no benefic¨¨ncia. D¡¯aqu¨ª que iniciatives com la de les cues per oferir sopars gratis a llocs com la Rambla disparin les alarmes del consistori.

¡°En els plecs de condicions detallem aspectes com el del servei de men¨²s de r¨¨gim (sense sal, baix en greix, per a diab¨¨tics, etc¨¨tera) per a les persones que en sol¡¤licitin, la inclusi¨® de plats especials per les festes o per motius religiosos. Tots els men¨²s han de comptar amb el vistiplau d¡¯un dietista¡±, explica una portaveu del consistori.

Eduard Vicent ¨¦s el director de la Fundaci¨® Futur, que s¡¯encarrega del c¨¤tering de dos dels menjadors socials de l¡¯Ajuntament. Futur va ser la pionera a oferir menjar social per emportar, en una botiga del carrer Tallers, cantonada Jovellanos, al barri G¨°tic. A la vitrina de la botiga, on el menjar ¨¦s m¨¦s variat que en un menjador, es poden veure les safates d¡¯amanida de patata, els macarrons... 23 combinacions de men¨²s disponibles, entre primers i segons. Per al p¨²blic general costen 3,95 euros. Algunes persones derivades per C¨¤ritas o Arrels, per exemple, els poden rebre pagant un euro menys. O gratis.

¡°Mai no saps quan tornar¨¤ a menjar l¡¯usuari¡±, diu el director de Futur

Precisament la mida de les racions ¨¦s una de les difer¨¨ncies entre els plats que Futur serveix en col¡¤legis o llars. ?s una decisi¨® de la fundaci¨®. ¡°Has d¡¯intentar que el menjar sigui tan bo com sigui possible. Mai saps quan tornar¨¤ a menjar l¡¯usuari¡±, assegura Vicent. Per tancar el cercle i aconseguir que alimentar les persones que ho necessiten m¨¦s repercuteixi en l¡¯economia local i generi riquesa, aquesta fundaci¨® intenta que els productes siguin de comer? just, de proximitat i ecol¨°gics.

Es tracta d¡¯una condici¨® que tamb¨¦ es compleix en els menjadors escolars de la ciutat. En el curs que acaba de comen?ar, de fet, per primera vegada tots els plats que se serveixen s¨®n ecol¨°gics. La qualitat del menjar que mengen els petits tamb¨¦ ¨¦s monitoritzada de prop per l¡¯equip de salut comunit¨¤ria de l¡¯Ag¨¨ncia de Salut P¨²blica de Barcelona (ASPB).

En l¡¯¨²ltim curs, segons va explicar un portaveu, es van realitzar 126 revisions en el mateix nombre d¡¯escoles. El 80% dels men¨²s complien amb les recomanacions previstes. En els que hi va haver problemes es va demanar corregir la freq¨¹¨¨ncia de fruita i verdura, i que s¡¯hi doni pa i aigua suficient.

L¡¯ASPB, de fet, juga un paper fonamental a fer que el menjar que es consumeix a Barcelona sigui de qualitat. El 2011, amb les ¨²ltimes dades disponibles, va realitzar un total de 8.455 inspeccions en establiments alimentaris, dels quals 3.048 eren de venda a l¡¯engr¨°s. Aquell any es van realitzar 133 retirades de productes del mercat i es va ordenar la suspensi¨® de 17 locals que venien menjar que no complia les condicions sanit¨¤ries requerides.