Festa i menjar, menjar i festa

Carnestoltes, setze voltes;

Nadal, de mes en mes.

Cada dia fossin festes,

la Quaresma mai vingu¨¦s¡±.

La celebraci¨® implica major quantitat i qualitat dels aliments, de molt simbolisme

Aquesta can?oneta popular posa de manifest el desig de festa. Un desig universal, present a totes les cultures i totes les ¨¨poques. ¡°Cada dia fossin festes...¡±: desig de festa, entesa com a diversi¨®, lleure, convivialitat, trencament de la rutina... Per¨°, a la can?oneta, la festa no es contraposa a feina, treball o rutina, sin¨® a Quaresma. I qu¨¨ significa la Quaresma, a m¨¦s de la religiositat que li ¨¦s pr¨°pia? Fonamentalment, privacions (dejuni) i restriccions aliment¨¤ries (sobre la carn, el greix...). Aix¨ª, podem pensar que festa i menjar, festa i ¨¤pat, festa i beure... van aparellats. Menjar de festa ¨¦s un menjar especial; no ¨¦s el menjar de cada dia i, per aquesta, ra¨® al ti¨® se li canta ¡°Ti¨®, ti¨®, caga torr¨®, d¡¯avellanes i pinyons; no caguis arengades, que s¨®n salades: caga torr¨® i pixa vi bo¡±.

Hi ha molts tipus de festes i de raons per celebrar-les. Per exemple, festes relatives a celebracions d¡¯esdeveniments astron¨°mics de car¨¤cter estacional i que, freq¨¹entment, estaven associades a rituals ancestrals orientats a assegurar el control sobre la provisi¨® de menjar (celebracions de collita o de sembra, dels solsticis d¡¯estiu i d¡¯hivern, rituals agraris i ramaders de fertilitat com els Carnestoltes); festes de car¨¤cter religi¨®s (Nadal, Pasqua, Sant Josep, Dia dels Difunts... o Ramad¨¤, Yom Kippur, etc.); festes d¡¯entronitzaci¨®, d¡¯iniciaci¨®, de graduaci¨®, festes patronals, festes majors, etc. Les seves dimensions poden ser p¨²bliques o m¨¦s o menys privades, familiars i comunit¨¤ries... Se celebren naixements i aniversaris, de persones i d¡¯institucions, els canvis d¡¯estatus, com per exemple el matrimoni o la majoria d¡¯edat...

Tots aquests esdeveniments festius acostumen a estar marcats per la distribuci¨® i el consum ritual o cerimonial d¡¯aliments, generalment en major quantitat i de major qualitat que els dels dies ¡°ordinaris¡±. Sovint, es tracta d¡¯aliments que, ells mateixos, simbolitzen o denoten la festivitat, i poden fer-ho independentment de les caracter¨ªstiques anteriors. Per exemple, els panellets, castanyes i moniatos que es consumeixen per les festivitats de Tots Sants i del Dia dels Difunts, els torrons de Nadal, les truites i altres preparacions pr¨°pies del Dijous Gras, els bunyols de quaresma, els tortells de Reis i de Sant Antoni, la crema de Sant Josep, les coques de les revetlles de Sant Joan i Sant Pere, les mones de Pasqua...

La comensalia ¨¦s llegida

D¡¯altra banda, festa significa, sovint, diversi¨®, m¨²sica, ball... i, sempre, col¡¤lectivitat i menjar, comensalia i convivialitat. L¡¯acte de compartir el menjar amb altres persones indica un cert grau de compatibilitat i d¡¯acceptaci¨®. ¡°Lo compartido bien sabe¡±, diuen en castell¨¤. A trav¨¦s de la comensalia s¡¯expressa una enorme varietat de relacions i emocions: parentiu, comprom¨ªs, simpatia, gratitud, identitat... ¡°El que no es paga en diners es paga en dinars¡±, diu el refrany. En la mesura que el diner ¨¦s un medi universal de canvi, el refrany atribueix al menjar aquesta mateixa funci¨®, la de ser un medi universal per a l¡¯intercanvi, en aquest cas, d¡¯emocions, de sentiments, de relacions... En definitiva, arreu i sempre, l¡¯alimentaci¨® ha estat un component important de les festes, rituals i cerim¨°nies en general.

Ara b¨¦, la imatge donada en els par¨¤grafs anteriors pot fer pensar, fonamentalment, en la societat tradicional. Qu¨¨ passa en la nostra societat moderna o postmoderna, tant pel que fa a la festa com al menjar? Les transformacions econ¨°miques, demogr¨¤fiques, socials, pol¨ªtiques, tecnol¨°giques i ideol¨°giques que han tingut lloc en les darreres d¨¨cades es reflecteixen en el calendari festiu de la societat i en la relaci¨® que sempre hi ha hagut entre festa i menjar?

La nostra societat moderna es diferencia de la tradicional en el fet que ¨¦s m¨¦s industrial i assalariada que agr¨ªcola i autoempleada, m¨¦s laica que religiosa, concentrada en nuclis urbans cada cop m¨¦s grans... i que no segueix com antany la pauta calend¨¤rica dels constrenyiments ecol¨°gico-clim¨¤tics (temps de llaurar, sembrar, collir, transhumar...) ni la de les commemoracions religioses (Quaresma, Tots Sants, Nadal). La modernitat secularitza i desnaturalitza o desecologitza les manifestacions de la vida col¡¤lectiva. Avui, els horaris i calendaris laborals s¨®n molt uniformes i, a m¨¦s, subordinen altres activitats, com la del menjar, per exemple. Els dies laborables i els festius estan regulats quasi uniformement per tota la poblaci¨®, els caps de setmana i els ponts, els per¨ªodes de vacances escolars i els laborals... s¨®n els que organitzen la vida quotidiana tant en els seus aspectes m¨¦s ordinaris ¡ªels de l¡¯activitat¡ª com els m¨¦s extraordinaris ¡ªels del lleure i de la festa.

De manera simult¨¤nia, i paradoxalment, els temps socials s¡¯han diversificat. Apareixen noves obligacions que donen lloc a altres festes. Avui tenen molta m¨¦s import¨¤ncia les celebracions familiars i privades. Han aparegut, tamb¨¦, noves festes socials (Dia de la Mare, Dia del Pare, Dia dels enamorats, Festa del llibre i de la rosa...). Les escoles organitzen festes diverses al llarg del curs escolar. Els partits pol¨ªtics celebren la seva pr¨°pia festa. Les empreses celebren festes corporatives. Les ONG organitzen festes en relaci¨® amb els seus propis objectius... En qualsevol cas, fins i tot quan subsisteixen les festes religioses (Nadal, Reis, Pasqua...), aquestes varien profundament els seus continguts, secularitzant-se a l¡¯hora i invertint la relaci¨® entre cerim¨°nia i diversi¨®, si antany a favor de la primera, avui, a favor de la segona. Probablement, la secularitzaci¨® de les festes pr¨°pies del cicle nadalenc ¨¦s la m¨¦s evident: la Missa del Gall, per exemple, ja no t¨¦ un car¨¤cter massiu. En canvi, els aspectes festius m¨¦s profans, com els grans ¨¤pats (que segueixen sent m¨¦s o menys tradicionals) o els cada cop m¨¦s generalitzats intercanvis de regals, no solament no disminueixen sin¨® que es generalitzen i s¡¯estenen m¨¦s enll¨¤ de l¡¯¨¤mbit estrictament familiar i abracen el de l¡¯amistat i, fins i tot, el laboral (dinars o sopars de Nadal d¡¯empresa, club, associaci¨®, amb els amics i/o companys de feina, i d¡¯altres ¨¤mbits propis de relacions de lleure, etc.).

Aix¨ª doncs, si b¨¦ ¨¦s cert que la nostra societat, intensificada despr¨¦s del franquisme (moltes festivitats religioses van ser suprimides, entre elles ¡°los tres jueves del a?o que relucen m¨¢s que el sol¡±: Dijous Sant, Corpus i l¡¯Ascensi¨®) s¡¯ha secularitzat ¨¦s cert, tamb¨¦, que s¡¯han multiplicat els esdeveniments festius i que, com sempre, acostumen a anar acompanyats de menjar i comensalia. La modernitat ha modificat per¨° no ha fet desapar¨¨ixer les relacions entre festa i menjar. El menjar t¨¦, ¨¦s obvi, un valor nutritiu, per¨° tamb¨¦, i en les ocasions festives ¨¦s el m¨¦s important, un valor protocol¡¤lari. I, precisament, aquest valor protocol¡¤lari propi de la festa es desenvolupa cada cop m¨¦s. En els darrers anys s¡¯han multiplicat les cal?otades, xatonades, costellades, sardinades... i les fires i jornades gastron¨°miques de tota mena, unes de car¨¤cter general i d¡¯altres m¨¦s o menys monogr¨¤fiques, sobre, per exemple, la mongeta? la carxofa, el p¨¨sol, la poma, el pr¨¦ssec, la cirera, el cava, el vi, la cervesa, els bolets, el pollastre del Prat, el gall negre del Pened¨¨s, el cargol... I, ¨°bviament, no han desaparegut els grans ¨¤pats de festa major, a casa o, cada cop m¨¦s, al restaurant.

La festa major continua sent, juntament amb el Nadal, la festa que desperta evocacions m¨¦s immediates relatives al menjar. La festa continua, la import¨¤ncia del menjar, tamb¨¦, les menges, per¨°, poden avui ser molt diferents: els canelons i el pollastre farcit, per exemple, no representen, avui, l¡¯excepcionalitat d¡¯antany, per¨° apareixen nombroses preparacions i productes que els substitueixen per tal de que el ¨¤pat de festa major sigui sent un ¨¤pat extraordinari, un ¨¤pat que fa festa.

Jes¨²s Contreras ¨¦s antrop¨°leg i director de l¡¯Observatori de l¡¯Alimentaci¨®.

?