El pintor del silenci

Al deganat de la Facultat de Filologia de la Universitat de Val¨¨ncia hi ha penjada una serigrafia de Jordi Teixidor, uns tra?os convulsos en verd i blau, amb una pot¨¨ncia visual enorme. En aquesta sala de reunions sovint es dirimeixen noves contractacions de professorat i, durant les diferents avaluacions dels expedients aportats, s¡¯hi produeixen els moments de tensi¨® habituals entre els membres de la comissi¨®. Quan la tensi¨® puja acostume a mirar aquell Teixidor, que t¨¦ sobre mi un efecte bals¨¤mic, una mena d¡¯¨¤loe intel¡¤lectual. Aquella imatge em produeix una sensaci¨® de pau i de confort interior, i sempre l¡¯he recordada per aix¨°: a la desagradable picabaralla universit¨¤ria, de vegades tan vulgar i rastrera, el poder¨®s gest de l¡¯artista. Aquella imatge, d¡¯una abstracci¨® absoluta, no t¨¦ cap significat concret, no aspira a comunicar res en especial, no t¨¦ cap programari ni cap dogm¨¤tica. ?s, simplement, una imatge retiniana que actua sobre les sinapsis del nostre cervell (almenys sobre el meu) i produeix una impressi¨® c¨¤lida i f¨¨rtil, robusta i digna. Sempre m¡¯ha admirat com, amb tan poc (i entengueu el que vull dir), es pot arribar tan lluny, com sobren les paraules, com sobra la figuraci¨®, i com s¡¯aconsegueix dir tant, si no tot.

Jordi Teixidor t¨¦ l¡¯estudi en una planta baixa d¡¯un barri obrer de Madrid. ?s un taller del tot utilitari, desprove?t de tota ¨ªnfula decorativa. Hi sona la r¨¤dio (m¨²sica cl¨¤ssica), amb alguna interfer¨¨ncia. Un ventilador en terra, a la m¨¤xima pot¨¨ncia, oxigena un ambient que, a la vesprada, en paraules de l¡¯artista, es converteix en un forn (un forn de Madrid, que aix¨° ho diu tot). Sincerament, me l¡¯imaginava d¡¯una manera molt diferent: m¨¦s acollidor, m¨¦s sensorial, m¨¦s viscut, m¨¦s productor de somnis i d¡¯atmosferes pr¨ªstines i recollides. I, tanmateix, Teixidor el necessita amb una absoluta depend¨¨ncia: ¡°Hi vinc cada mat¨ª. No em fa por enfrontar-me a la soledat, m¨¦s aviat la necessite¡±. Li pregunte si creu que l¡¯estudi reflecteix l¡¯obra de l¡¯artista i em contesta que s¨ª: ¡°De manera formal almenys. I sobretot el seu ¨²s! Quan tenia el taller en el carrer del T¨²ria, qued¨¤vem per esmorzar en un bar amb un grup de pintors, entre els quals hi havia els Cr¨°nica i Anzo. Si no hi anava em sentia malament, i per aix¨° vaig agafar el costum d¡¯anar cada dia a l¡¯estudi. En efecte, ¨¦s el sancta sanctorum de l¡¯artista. Per¨° ¨¦s curi¨®s, no hi puc llegir: la for?a i la pot¨¨ncia de l¡¯estudi interfereixen en la lectura¡±.

Teixidor parla amb una gran precisi¨® i de seguida construeix un discurs s¨°lid i brillant, nodrit de citacions i lectures. ?s un pintor intel¡¤lectual, que es declara lector de poesia i de filosofia; fins i tot el seu aspecte f¨ªsic contribueix a donar aquest to de pintor lletraferit, amb els cabells llargs i les ulleres redones, a l¡¯estil de Max Aub. Li comente all¨° del quadre de la Facultat de Filologia i les vibrants impressions que em produeix sempre que el mire: ¡°En canvi, ara procure eixir de l¡¯emoci¨®. M¡¯interessa m¨¦s induir a la reflexi¨®. Per aix¨° hi empre el color negre. En la pintura espanyola n¡¯hi ha hagut un exc¨¦s, per¨° quasi sempre des de l¡¯expressionisme, com ara amb el grup El Paso, o des de la pintura social. O fins i tot des del cinema¡­ Bu?uel! Jo, en canvi, busque tot el contrari: el concepte de buit, de no-res. Busque emprar el negre de manera no significativa. ?s una reflexi¨® trista, serena, un exercici intel¡¤lectual, si vols espiritual. S¨®c un pintor del silenci¡±.

Em mostra alguns d¡¯aquells quadres, on, en efecte, el negre ho impregna tot. ¡°El silenci pot ser tan important com les altres parts de l¡¯obra. Per exemple, en la m¨²sica el silenci ¨¦s fonamental¡­ La pintura espanyola ha estat massa cridanera, massa estent¨°ria, massa arrauxada. Ha cridat massa! Jo desenvolupe una veu callada, reflexiva¡­¡±. Li comente l¡¯obra de Pierre Soulages, que tamb¨¦ empra tan sols el negre. Teixidor esbossa un somriure i diu: ¡°Soulages fa un ¨²s del negre molt franc¨¦s¡­ La meua manera ¨¦s m¨¦s filos¨°fica, seguint els passos d¡¯Alfaro o de Sempere, o fins i tot seguint el fil de la tradici¨® m¨ªstica espanyola o alemanya¡±. De sobte exclama: ¡°Per¨° no us puc oferir ni un caf¨¦! Em sap greu! Abans en tenia una m¨¤quina, per¨° es va espatlar i ara vaig al bar de la cantonada¡±. En realitat, no ens pot oferir ni un seient i l¡¯entrevista es fa dempeus, ell recolzat en alguna de les taules on hi ha els seus estris, els seus colors. Una sola cadira, desballestada, de tela groguenca (potser fou groga en el passat), senyoreja al bell mig de l¡¯estan?a. ¡°La tinc des de fa quaranta anys! Ha passat per tots els estudis¡­ En la cadira descanse i mire el quadre acabat de pintar. Reflexione. Tamb¨¦ m¡¯ha acompanyat per tots els estudis aquella caixa de Schweppes, que em serveix per a recolzar el peu mentre pinte. Un escalonet fonamental!¡±.

Li pregunte per la seua relaci¨® amb Val¨¨ncia, quins contactes hi mant¨¦. ¡°A banda dels familiars, la veritat ¨¦s que molt pocs. Mai no m¡¯hi he sentit massa estimat, si vols que et siga sincer. La meua primera exposici¨®, a la sala Mateu, va rebre cr¨ªtiques dur¨ªssimes, la gent eixia de la galeria indignada. Jo sempre he estat el rar, l¡¯abstracte. Yturralde i jo¡­ La veritat ¨¦s que mai no he fet pintura figurativa, excepte a l¡¯escola de Belles Arts, ¨¦s clar, i amb resultats desastrosos¡±. Teixidor t¨¦ una opini¨® molt dura de Val¨¨ncia i va desgranant els seus arguments, d¡¯una manera precisa i implacable. ¡°Val¨¨ncia ha volgut ser Berl¨ªn, en compte de Bolonya¡­ Ha volgut ser ¡®internacional¡¯ en lloc de ser una ciutat universit¨¤ria del Mediterrani. Ha perdut del tot els papers. Un bon exemple n¡¯¨¦s l¡¯IVAM, que ha balafiat per complet la seua identitat. Ja no ¨¦s res. Ha perdut tot el prestigi. D¡¯una manera semblant, el mateix proc¨¦s ha esdevingut a tota la ciutat: no ¨¦s res, no compta per a res!¡±. Hi estic b¨¤sicament d¡¯acord, per¨° malgrat aix¨° no puc deixar d¡¯apuntar que el veig molt pessimista. ¡°S¨ª, s¨ª que en s¨®c, de pessimista¡­ Hi ha un desamor amb Val¨¨ncia molt fort. Estic del tot fora dels seus circuits, sobretot dels oficials. I em congratule d¡¯aix¨° ¨²ltim! Per¨° en general em sent pessimista. La meua s¨¨rie negra ¨¦s fruit d¡¯aquest estat d¡¯¨¤nim. No hi ha cap complaen?a. S¨®n quadres pl¨¤cidament reflexius¡­¡±.

Tot seguit em parla de les seues influ¨¨ncies, de Malevitx, de Mondrian, de la pintura nord-americana dels seixanta, de la seua actitud minimalista, de voler llevar sempre, de deixar tan sols all¨° substancial. ¡°L¡¯artista que m¨¦s m¡¯agrada ¨¦s Richard Serra: la seua obra escult¨°rica t¨¦ una complexitat tan gran que de vegades s¡¯acosta a la m¨²sica. Una vegada vaig veure la seua obra al Guggenheim i vaig pensar en Borromini. Crec que ¨¦s el gran mestre dels ¨²ltims cinquanta anys. L¡¯¨²ltim gran artista¡±.

Es fa un silenci i em fa l¡¯efecte que l¡¯entrevista va tocant a la fi. Faig una prova i li pregunte per joves artistes, per gent el treball dels quals crega que paga la pena seguir: ¡°L¡¯art jove m¡¯avorreix molt. No el comprenc i no m¡¯interessa. Fixa¡¯t, no necessiten estudi! Amb un iPad en tenen prou. Ara tot es fa per ordinador. Per a ells l¡¯art ¨¦s un ofici; per a nosaltres, per a la meua generaci¨®, no. Era un estil de vida. ?s una posici¨® radicalment distinta. Per a ells l¡¯estudi no t¨¦ tant de sentit: tampoc no adopten aquella actitud que ten¨ªem nosaltres quan ens instal¡¤l¨¤vem en barris marginals i perif¨¨rics¡­¡±. Aix¨ª i tot hi insistisc, li demane algun nom, alguna esperan?a. Ell mou el cap negativament i fa el gest de pensar, per¨° sense ¨¨xit. Aleshores deixe anar el nom de Nico Munuera i els ulls se li il¡¤luminen: ¡°S¨ª, m¡¯agrada molt¡­ Si haguera dit algun nom, hauria estat el de Nico Munuera, sens dubte¡±.

S¨ª, all¨° toca a la fi. Per¨° de sobte em mira i exclama: ¡°No et penses que visc en la prehist¨°ria i que no empre l¡¯ordinador, jo!¡±. Trau un quadern gruixut, de format foli, i em mostra diverses proves fetes, en qu¨¨ de vegades interactuen la inform¨¤tica i el dibuix. All¨ª hi ha els seus quadres, els seus esbossos, les seues reflexions, escrites amb llapis, una lletra menuda i aguda, fulgurant. ?s una aut¨¨ntica meravella, plena de propostes, de quadres possibles: hi ha condensat el poder¨®s univers teixidori¨¤. ¡°Tinc vint quaderns aix¨ª, des del primer, que ¨¦s de l¡¯any 1961. Hi ha tota la meua vida. Ac¨ª es pot veure tot el que he fet i tot el que he descartat. De vegades pense qu¨¨ puc fer amb els quaderns¡­ Evidentment, el que seria correcte f¨®ra dipositar-los en algun museu, per¨° en quin? A l¡¯IVAM? No!¡±. Li dic que potser algun dia canviaran els aires, que potser algun dia l¡¯IVAM recuperar¨¤ el prestigi perdut, recuperar¨¤ la dignitat extraviada a les mans de desaprensius. Fins i tot ¨¦s possible que algun dia Val¨¨ncia siga com Bolonya! El veig esc¨¨ptic, per¨° conv¨¦ amb mi que el que seria m¨¦s correcte f¨®ra donar-los a algun museu de Val¨¨ncia. Per¨° encara diu, sense ressentiment, com constatant l¡¯evid¨¨ncia: ¡°No m¡¯hi he sentit volgut¡­ Ni com a pintor¡±.