¡°No ¨¦s tan clar que un estat catal¨¤ impliqu¨¦s la superviv¨¨ncia de la llengua¡±

El despatx de Josep Murgades (Reus, 1951) integra cartografia i llengua fins que, algunes tardes, l¡¯aroma de les crispetes trenca l¡¯harmonia del conjunt. Que l¡¯edifici de Filologia de la Universitat de Barcelona estigui a sobre d¡¯un cinema no distreu aquest rigor¨®s catedr¨¤tic que encara fa ¡ªher¨¨ncia del seu mestre Gabriel Ferrater¡ª la labiodental fricativa quan pronuncia la v. Amb discreci¨® i un orgull modest celebra els 100 n¨²meros d¡¯Els Marges, la revista quadrimestral editada primer per Curial i ara per L¡¯Aven?. Murgades formava part de l¡¯equip fundacional de la revista, impulsada el 1974 per Joaquim Molas juntament amb Josep Maria Benet i Jornet, Jordi Castellanos i Enric Sull¨¤. El 1979 publicaria el seu text m¨¦s fam¨®s, el manifest Una naci¨® sense estat, un poble sense llengua? Alguna cosa en queda en l¡¯editorial combatiu d¡¯aquest n¨²mero especial, quan clama ¡°a favor que aquest pa¨ªs sigui ¡ªi per molts anys!¡ª exactament aix¨°, un pa¨ªs, i no pas una simple col¨°nia exc¨¨ntrica, vagament ind¨°cil¡±.

Pregunta. A l¡¯inici d¡¯aquest especial escriu que la millor celebraci¨® ¨¦s ¡°continuar com si res¡±. Qu¨¨ implica aquesta afirmaci¨® en el moment actual?

Resposta. Que nosaltres no som salvap¨¤tries, ni tenim solucions m¨¤giques per a res. Ens limitem a fer la nostra feina de fil¨°legs.

P. Feina que, des de la revista, practiquen des de fa 40 anys. Com recorda els inicis?

¡°El meu ¨¦s un independentisme ir¨°nic, d¡¯adhesi¨® intel¡¤lectual incompleta¡±

R. Vist amb perspectiva, crec que l¡¯autoritzaci¨® per part de la censura franquista d¡¯una revista d¡¯aquestes caracter¨ªstiques va ser un error. ?rem al maig del 1974, jo feia el servei militar a Madrid i el primer exemplar, que em va enviar Lola Badia, el vaig rebre a la caserna vestit de caqui.

P. Al n¨²mero 15, al gener del 1979, van publicar el c¨¨lebre Manifest d¡¯Els Marges, en qu¨¨ parlaven de la situaci¨® ¡°prec¨¤ria i inquietant¡± de la llengua. Creu que ara caldria un altre manifest encara m¨¦s emf¨¤tic?

R. A nosaltres no ens costa gaire fer manifestos, per¨° en tot cas el que caldria ¨¦s preguntar-l¡¯hi a la mateixa societat catalana. Qualsevol gran proc¨¦s hist¨°ric ¨¦s imperceptible per a la majoria de gent que l¡¯est¨¤ vivint en aquell moment, i en el cas de la substituci¨® ling¨¹¨ªstica aquesta imperceptibilitat encara ¨¦s m¨¦s acusada.

P. Substituci¨®? Al manifest en parlaven en termes de ¡°biling¨¹isme digl¨°ssic¡±...

R. Les lleng¨¹es no es moren; s¨®n substitu?des. Actualment, jo parlaria m¨¦s aviat d¡¯una subordinaci¨® del catal¨¤ al castell¨¤ que persisteix i que s¡¯accentua: estem veient com una llengua perfectament v¨¤lida ¨¦s progressivament arraconada i substitu?da per una altra.

P. Canviaria la situaci¨® si mai arriben les famoses ¡°estructures d¡¯estat¡¯¡¯?

R. En aquest cas, francament no tinc gens clar que un hipot¨¨tic estat catal¨¤ impliqu¨¦s la garantia absoluta de superviv¨¨ncia de la llengua. Nom¨¦s cal pensar en el cas d¡¯Irlanda als anys vint o, per citar un exemple que ens queda molt m¨¦s a prop, la situaci¨® d¡¯Andorra: all¨¤ el catal¨¤ ¨¦s l¡¯¨²nica llengua oficial, per¨° a la pr¨¤ctica la m¨¦s estesa i la m¨¦s parlada ¨¦s l¡¯espanyol. Mentre aqu¨ª el catal¨¤ sigui absolutament prescindible es trobar¨¤ en un proc¨¦s de residualitzaci¨® progressiva, que ¨¦s com acaben desapareixent les lleng¨¹es.

P. El percebo menys integrat que apocal¨ªptic.

R. M¨¦s aviat realista. O, invocant Gramsci, diria que conv¨¦ ser pessimistes en l¡¯intel¡¤lecte i optimistes en la voluntat.

P. La seva idea de pa¨ªs?

R. En el meu cas ¨¦s un independentisme ir¨°nic, en el sentit en qu¨¨ s¡¯hi referia Eugeni d¡¯Ors, ¨¦s a dir, una ¡°adhesi¨® intel¡¤lectual incompleta¡±.

P. En el text que escriu al n¨²mero 100 ¡ªCarta a un (hipot¨¨tic) fil¨°leg m¨¦s incipient que no insipient¡ª, cita Kafka quan parla de ¡°la mem¨°ria de les nacions petites¡±. Els problemes socioling¨¹¨ªstics depenen de la mida de les nacions?

R. No crec que el catal¨¤ sigui una llengua minorit¨¤ria, el problema ¨¦s que est¨¤ sent una llengua minoritzada. El dan¨¨s, el suec o el litu¨¤, per exemple, poden ser lleng¨¹es petites, per¨° no s¨®n lleng¨¹es minoritzades, amb independ¨¨ncia del nombre de parlants. La nostra realitat ¨¦s que estem immersos en un proc¨¦s de minoritzaci¨® ling¨¹¨ªstica galopant.

P. Li preocupa la incid¨¨ncia que pugui tenir sobre la llengua la situaci¨® actual dels mitjans?

R. Amb els condicionants en qu¨¨ es troba el catal¨¤, patir aquestes retallades en els mitjans de comunicaci¨® ¨¦s un luxe que no ens podem permetre. El 1978, quan redact¨¤vem el manifest, pens¨¤vem que la q¨¹esti¨® remuntaria i, en canvi, la realitat en aquests moments ¨¦s que ha augmentat l¡¯oferta medi¨¤tica del catal¨¤, per¨° en paral¡¤lel l¡¯altra llengua tamb¨¦ ha incrementat, i com, la seva pres¨¨ncia.

P. Com valora el context professional dels (hipot¨¨tics) ¡°fil¨°legs incipients¡±?

R. Com a ciutad¨¤ em preocupa molt¨ªssim el futur laboral de la gent jove. La meva va ser una generaci¨® privilegiada, en termes professionals. La paradoxa actual ¨¦s que som davant de la generaci¨® m¨¦s preparada que mai i a la vegada la m¨¦s absolutament penjada, i aix¨° ¨¦s un frac¨¤s del capitalisme. Hi ha un acudit molt significatiu. Un avi de 70 anys li diu a un jove de 20: ¡®Jo quan tenia la teva edat ja treballava¡¯. I el jove contesta: ¡®Jo quan tingui la seva encara treballar¨¦¡¯¡±.

¡°El meu ¨¦s un independentisme ir¨°nic, d¡¯adhesi¨® intel¡¤lectual incompleta¡±

?