Les quatre hist¨°ries: Troia

La fantasia humana ¨¦s limitada, les distraccions excessives, el m¨®n massa intranquil, i els escriptors hem de saber d¡¯entrada de qu¨¨ volem escriure. Aquesta ¨¦s la q¨¹esti¨®: de qu¨¨ escrivim els narradors?, de qu¨¨ podem escriure?, o m¨¦s exactament, quines s¨®n aquelles hist¨°ries que d¡¯una manera o d¡¯una altra repetim, fins i tot quan pensem inventar coses mai no dites ni escrites? Assegurava Reich-Ranicki (ho recordava ac¨ª fa pocs dies), que totes les hist¨°ries s¨®n nom¨¦s una hist¨°ria d¡¯amor, o d¡¯amor i de mort. Em permetran, per¨°, d¡¯acudir a l¡¯autoritat enciclop¨¨dica i po¨¨tica de Borges, que afirma en El oro de los tigres que les hist¨°ries s¨®n quatre, o si voleu quatre cicles. Una, diu, la m¨¦s antiga, ¨¦s la d¡¯una forta ciutat que encerclen i defensen homes valents. Els defensors saben que la ciutat ser¨¤ lliurada al ferro i al foc i que la seua batalla ¨¦s in¨²til: el m¨¦s fam¨®s dels agressors, Aquil¡¤les, sap que el seu dest¨ª ¨¦s morir abans de la vict¨°ria. (La batalla ¨¦s in¨²til, afegir¨¦ jo, repetint: sabem que ¨¦s in¨²til i hi anem, perqu¨¨ sabem que ¨¦s necess¨¤ria, i que la guerra de Troia, la mateixa o una altra de molt semblant, sempre tindr¨¤ lloc.) Els segles van anar afegint elements de m¨¤gia, continua Borges: hom digu¨¦ que Helena de Troia, per la qual van morir els ex¨¨rcits, era un n¨²vol bell¨ªssim, una ombra; hom digu¨¦ que el gran cavall buit on s¡¯amagaren els grecs era tamb¨¦ una aparen?a. Homer no haur¨¤ estat el primer poeta que relat¨¤ la faula; i alg¨², al segle xiv, va deixar aquesta l¨ªnia que roda per la mem¨°ria del bibliotecari mig cec de Buenos Aires: The borgh brittened and brent to brondes and ashes, record ¡ªmal traduir¨¦ jo¡ª de ciutats cremades redu?des a brases i cendra. Les fantasies sobre el dest¨ª fatal s¨®n innombrables: Dante Gabriel Rossetti, diu Borges, imaginaria que la sort de Troia qued¨¤ segellada en l¡¯instant en qu¨¨ Paris crem¨¤ en l¡¯amor d¡¯Helena, d¡¯un foc a un altre foc; Yeats elegir¨¤ l¡¯instant en qu¨¨ es confonen Leda i el cigne que era un d¨¦u, era Zeus. La ciutat condemnada i el dest¨ª ja previst i implacable, no diu Borges per¨° dic jo, ¨¦s tamb¨¦ la sagrada Tebes i ¨¦s ?dip, el seu rei, i encara podr¨ªem continuar, i potser arribar¨ªem a Val¨¨ncia, la ciutat que crema tota cada any una nit de mitjan mar?, dos dies abans de la primavera, que enderroca b¨¤rbarament els seus propis palaus, i que dif¨ªcilment permet herois alegres.