El quan, el per qu¨¨, i potser el com

?Si ens hagu¨¦rem de guiar nom¨¦s pel que diu la premsa ¨Cla de Catalunya i la de la resta d¡¯Espanya-, en aquests dies seria dif¨ªcil resistir-se a la impressi¨® que ja vivim, de fet, en dos pa?sos diferents. La manifestaci¨® de diumenge a Mallorca va ser la gran not¨ªcia de portada dels diaris catalans i en canvi va ocupar un lloc molt m¨¦s discret en tots els altres ¨Camb l¡¯excepci¨® de EL PA?S, tot s¡¯ha de dir-; el pacte entre el PP de Wert i la UPyD a fi de propulsar la imposici¨® del castell¨¤ com a llengua vehicular de l¡¯ensenyament a tot l¡¯estat ha enc¨¦s totes les alarmes en la premsa d¡¯ac¨ª i, en canvi, ha tingut poca repercussi¨® en la d¡¯all¨¤; la nova retallada d¡¯inversions de l¡¯Estat ¨Cque deixa en suspens obres urgents des de fa d¨¨cades com l¡¯acc¨¦s ferroviari al port de Barcelona, o que a penes finan?a el tan trompetejat eix mediterrani, i ja em diran com es pot mantindre aix¨ª una economia exportadora amb voluntat de ser competitiva- ha provocat reaccions molt diversament accentuades, i aix¨ª podr¨ªem seguir sense parar, quasi tema per tema. Pel que es veu, fins i tot la idea que es t¨¦ de la grandesa pareix que no ¨¦s la mateixa.

Com calia esperar, on m¨¦s s¡¯accentua aquesta disparitat ¨¦s en la discussi¨® del proc¨¦s sobiranista catal¨¤, amb les q¨¹estions del dret a decidir, el refer¨¨ndum, la consulta o com en vulguem dir. De tot aix¨°, opinions no en falten, m¨¦s o menys matisades, ac¨ª i all¨¤, per¨° els repertoris d¡¯arguments (l¡¯argumentari, se¡¯n diu ara) manejats s¨®n tan dispars, que de nou fa la impressi¨® que s¡¯estiguen debatent coses distintes. I aix¨° fins al punt que, no ja un intent de s¨ªntesi, sin¨® el manteniment del m¨ªnim d¡¯equanimitat exigible sembla una proesa quasi herc¨²lia. Herc¨²lia i segurament malaguanyada, perqu¨¨ un sospita que, si alg¨² l¡¯aconseguia, el fruit dels seus esfor?os no agradaria a ning¨² enlloc.

?s per aix¨° que un servidor es va sorprendre tant de llegir, dilluns passat, un article com el que va publicar Llu¨ªs Bassets en les p¨¤gines catalanes de El PA?S, amb el t¨ªtol de ¡°No es el qu¨¦, ni el qui¨¦n, sino el cu¨¢ndo¡±. Al meu modest parer (que pot estar equivocat, per descomptat), tant per les q¨¹estions que proposa, com per les que ja d¨®na per tancades, i sobretot pel profund respecte a les diverses posicions que demostra, ¨¦s l¡¯article m¨¦s sint¨¨tic, m¨¦s clar, amb m¨¦s altura i amb m¨¦s suc que s¡¯ha pogut llegir sobre el particular en tota aquesta breu, per¨° convulsa temporada. Trobe que no ¨¦s poc m¨¨rit.

En primer lloc, quant al qu¨¨, ¨¦s brillant perqu¨¨ amb una sola frase agafa l¡¯assumpte pel seu desencadenant efectiu, la sent¨¨ncia del Tribunal Constitucional contra un estatut aprovat pel Parlament catal¨¤, el Congr¨¦s i el Senat espanyol, i a m¨¦s ratificat per la ciutadania catalana en un refer¨¨ndum. Aix¨° va dinamitar qualsevol esperan?a que el catalanisme haguera pogut tindre d¡¯una evoluci¨® gradual de l¡¯Estat espanyol cap a Su?ssa, per a entendre¡¯ns. D¡¯ac¨ª ve tot, i Llu¨ªs Bassets, que ara viu i escriu a Barcelona, ho sap. M¨¦s de la meitat de la premsa espanyola encara no se n¡¯ha assabentat.

"El de Bassets ¨¦s l¡¯article m¨¦s sint¨¨tic, m¨¦s clar, amb m¨¦s altura i amb m¨¦s suc"

La resposta al qui encara ¨¦s m¨¦s brillant. Tant els qui sostenen que la consulta s¡¯hauria de limitar als catalans com els qui repliquen que haurien de respondre tots els espanyols tenen bons arguments al seu favor, ¡°per¨° qualsevol de les dues f¨®rmules servir¨¤ per saber qu¨¨ en pensen els qui se senten directament concernits i motivats, que s¨®n els catalans¡±. Aix¨° ¨¦s evident, i potser no hi ha res m¨¦s a dir, per¨° ning¨² ho havia dit tan clar fins ara. La q¨¹esti¨® que, segons Bassets, cal debatre a fons ¨¦s el quan. Cal dirimir si es tracta d¡¯accelerar les coses, enmig de la crisi, el refer¨¨ndum escoc¨¦s i les celebracions del tricentenari del luctu¨®s final de la guerra de secessi¨®, o si convindria m¨¦s pactar un escenari menys condicionat. Sens dubte, aquesta ¨¦s una q¨¹esti¨® important, si s¡¯accepta que la consulta ¨Co b¨¦ unes eleccions prou inequ¨ªvoques- ¨¦s necess¨¤ria. Igual que caldria debatre com es formula aquesta consulta (sobre aix¨° podria ser pertinent, com a pe?a de discussi¨®, un article publicat dimarts passat per Francisco Morente). Cal notar tamb¨¦ que Bassets no fa la menor refer¨¨ncia als assumptes que habitualment substancien la pol¨¨mica en la premsa espanyola: ni l¡¯espin¨®s embull jur¨ªdic, ni la Uni¨® Europea, ni l¡¯euro ni res de tot aix¨°.

Llavors, la pregunta ¨¦s per qu¨¨. I tamb¨¦ la respon: perqu¨¨ no es pot governar un pa¨ªs durant molt de temps sense el consens dels governats. Espanya s¡¯haur¨¤ de preguntar algun dia si s¡¯ha arribat a aquesta situaci¨® o no. I, d¡¯una forma o d¡¯una altra (perqu¨¨ n¡¯hi ha m¨¦s d¡¯una), aquesta ¨¦s una pregunta que s¡¯hauria de respondre democr¨¤ticament. De vegades, el millor que es pot fer amb un assumpte molt complex ¨¦s ¨Csense esborrar-ne la complexitat- plantejar-lo amb precisi¨®.