En la nit teatral

Juli¨¤ de J¨°dar (Badalona, 1942) sap que Kundera no s¡¯equivocava gens quan va dir que el novel¡¤lista no havia de passar comptes amb ning¨² excepte amb Cervantes. Des de L¡¯¨¤ngel de la segona mort fins a El desertor en el camp de batalla, De J¨°dar ha sigut conscient que qualsevol aventura narrativa que s¡¯emprengui ha de remetre necess¨¤riament al camp de maniobres que Cervantes ja va rec¨®rrer explorant totes les possibilitats latents del g¨¨nere.

M¨¦s enll¨¤ del fet gens casual que fos Guifr¨¦ i Cervantes el nom que J¨°dar va inventar-se per anomenar el barri on havia de desencadenar-se l¡¯itinerari del protagonista de L¡¯atzar i les ombres, el lector pot estar ben segur que en qualsevol obra liter¨¤ria seva hi trobar¨¤ fragments que reescriuen par¨°dicament la tradici¨® liter¨¤ria, la ironia intertextual, la guerra a la l¨ªnia cont¨ªnua narrativa en favor de la fragmentaci¨®, amb digressions loquaces, simulaci¨® d¡¯afegits i interpolacions de relats en la hist¨°ria principal a la manera de contrapunt o celebraci¨® de l¡¯escriptura com a goig, virtuosismes estil¨ªstics, els efectes de la vida sobre la literatura i de la literatura sobre la vida, la ruptura de la il¡¤lusi¨® del pacte narratiu i, sobretot, la creaci¨® d¡¯uns narradors amb una veu ambigua, desconcertant i gens fiable, com un gest de cortesia cap a l¡¯agudesa del lector, obligat al plaer ¨²nic de la reconstrucci¨® d¡¯uns textos constru?ts amb peces antag¨°niques.

Tot aix¨° es troba tamb¨¦ a El desertor en el camp de batalla, novel¡¤la que ¨¦s, en fi, un relat de diferents relats que es disgreguen en direccions m¨²ltiples i complement¨¤ries, una novel¡¤la on res ¨¦s incre?ble i res ¨¦s impossible, un c¨²mul de casualitats meravelloses i esdeveniments estranys que fan pensar que De J¨°dar tamb¨¦ podria dir el que deia Manganelli: ¡°En la nit teatral, s¨®c un cat¨¤leg de mon¨°legs¡±.

El lector s¡¯adona ben aviat que el territori on es desenrotlla la novel¡¤la ¨¦s el Raval i que el temps ¨¦s ara mateix, i de seguida es troba que circula pels seus carrers escoltant l¡¯exhaustiva lectura que els personatges fan del complex sistema de signes que revela l¡¯esperit del barri. Tamb¨¦ li ser¨¤ f¨¤cil saber que els protagonistes s¨®n Ximo Ximoi, un home molt gras que temps enrere havia dirigit una companyia teatral ¡ªi que ara ha buscat el seu refugi en el m¨®n dalt d¡¯un terrat¡ª, Gabriel Caballero, un escriptor que viu al soterrani del mateix edifici, enderiat a escriure ¡°un best-seller de qualitat¡±, i els tres membres de la fam¨ªlia Montoya ¡ªl¡¯avi, el propietari de l¡¯edifici, el seu fill, i la seva n¨¦ta. Per¨° a partir d¡¯aqu¨ª tot es complica s¨¤viament gr¨¤cies a l¡¯exaltada felicitat narrativa de J¨°dar: el que podria ser un exemplar melodrama costumista ¡ªi d¡¯un inter¨¨s extrem, per cert, perqu¨¨ nom¨¦s s¡¯han de seguir les calculades simetries sentimentals de tots els personatges¡ª es converteix en un espai obert i en ebullici¨® constant, en una novel¡¤la on s¡¯estableix una alian?a entre el real i el virtual, entre el que va ser i el que hauria pogut ser, entre el que ¨¦s i el que pot ser.

De J¨°dar no es conforma a explicar el que ja se sap, sin¨® que vol revelar el que s¡¯ignora, com si en comptes de circumscriure¡¯s a la narraci¨® successiva dels fets no li fes por embrancar-se en l¡¯oferiment de la plenitud simult¨¤nia, mesclant objectivitat i subjectivitat, actes i somnis, ra¨® i meravella, a la recerca de l¡¯aprehensi¨® de la realitat total del malson del present. Tamb¨¦ es reserva la facultat de no aclarir tots els misteris perqu¨¨ aix¨ª no ho deixen de ser mai.

Hi ha novel¡¤les flonges que es llegeixen f¨¤cilment i que troben un p¨²blic predisposat a apreciar el seu valor, i n¡¯hi ha d¡¯altres aspres i dures que, per ser compreses, han de crear amb lentitud el seu propi p¨²blic lector perqu¨¨ es presenten com un m¨®n tancat, ple de mecanismes defensius i envoltat de muralles, en el qual no es pot penetrar fins despr¨¦s d¡¯uns quants setges. El desertor en el camp de batalla t¨¦ el privilegi de pert¨¤nyer al segon grup, altivament, per¨° un cop a dins, quan el lector recorri l¡¯interior de la fortalesa inquietant i magn¨¨tica que ha creat De J¨°dar, esquivant les trampes que li para l¡¯autor, se sentir¨¤ orgull¨®s de l¡¯intr¨¨pid viatge realitzat, i esdevindr¨¤ un entusiasta i feli? propietari d¡¯un castell inaudit dins la literatura contempor¨¤nia.

?