Jocs per a ajornar la mort

Aquestes ¨²ltimes setmanes han estat literalment luctuoses per a la cultura. Ens han abandonat, entre altres, el soci¨°leg germano-espanyol Juan Jos¨¦ Linz i, als seus 101 anys d¡¯edat, la pintora catalana ?ngeles Santos, que en la seua primera joventut, als anys 30, va revolucionar l¡¯avantguarda madrilenya amb quadres amerats de quimera i de somni, com El m¨®n, amb la seua mixtura de candidesa na?f i d¡¯intoxicaci¨® surrealista. Les seues obres d¡¯aquell temps tamb¨¦ poden evocar la nova objectivitat berlinesa o els idil¡¤lis perversos de Balthus. Era un fenomen ben estrany, que il¡¤lumin¨¤ una ¨¨poca convulsa com un meteor adolescent. Despr¨¦s de la guerra, es va ocultar ¨Cdel m¨®n i d¡¯ella mateixa- en la seua vila natal de Portbou, i es dedic¨¤ a destruir bona part de la seua obra, pintant-hi al damunt retrats i paisatges costaners molt m¨¦s asserenats. Una evoluci¨® que no deixa de ser una bona met¨¤fora del que fou la postguerra en aquest pa¨ªs agre i desmemoriat.

Les p¨¨rdues en el m¨®n literari han sigut substantives. Amb pocs dies de difer¨¨ncia han mort Mart¨ª de Riquer, Marcel Reich-Ranicki i Juan Luis Panero. De Mart¨ª de Riquer, en vaig poder parlar una mica fa dues setmanes, i un excel¡¤lent article de Joan Francesc Mira ha il¡¤lustrat la figura de Marcel Reich-Ranicki en aquest mateix lloc. Reich va ser un cr¨ªtic temible, despietat, sever¨ªssim, morda?ment incisiu en la pol¨¨mica, per¨° tamb¨¦ un lector penetrant, desprejudiciat i savi. Alg¨², en fi, que va convertir l¡¯amor a la literatura en exig¨¨ncia. Aquesta ¨¦s la vocaci¨® del cr¨ªtic, i ell ho va ser irrevocablement. La seua influ¨¨ncia era enorme. Els escriptors l¡¯odiaven, per¨° es guany¨¤ a pols la gratitud dels lectors. Els d¡¯aquestes parts poden comprovar-ho gr¨¤cies a les traduccions dels seus reculls que ha anat publicant de tant en tant l¡¯editorial Crema.

En el seu article, Joan Francesc Mira ens reportava una frase memorable de Reich-Ranicki: ¡°un escriptor ¨¦s alg¨² per a qui l¡¯escriptura ¨¦s m¨¦s dif¨ªcil que per als altres¡±. Amb aix¨° n¡¯hi ha prou per a provar que ell n¡¯era un que coneixia el seu ofici. Segurament, per a ell ser cr¨ªtic ¨Ci ser-ho de deb¨°, sense vacil¡¤lacions- tamb¨¦ degu¨¦ ser m¨¦s dif¨ªcil que per als altres. A m¨¦s de vituperis agud¨ªssims i apreciacions ben calibrades, Reich-Ranicki va escriure unes mem¨°ries impressionants ¨CLa meua vida-, que ¨¦s un llibre que compta entre els que millor han descrit la perip¨¨cia europea de la primera meitat del segle XX: la inf¨¤ncia a Pol¨°nia, la joventut berlinesa, la guerra i la persecuci¨® nazi, el gueto de Vars¨°via ¨Cd¡¯on va sobreviure de miracle- i la incerta postguerra, a m¨¦s de ser la cr¨°nica impagable d¡¯una constituci¨® moral. Hi conta una an¨¨cdota que sempre m¡¯ha estremit. En les lancinants condicions del gueto, al principi hi havia encara concerts i es publicaven gasetes liter¨¤ries, en un intent desesperat de conservar una engruna de civilitzaci¨® entre els cad¨¤vers. El jove Reich-Ranicki s¡¯encarregava de redactar les cr¨ªtiques d¡¯aquells concerts, i eren rigoroses, tan dures i exigents com ho havien de ser sempre. Ell mateix se¡¯n sentia perplex, en recordar-ho. Si tots havien de morir, aquella severitat tenia sentit? Per¨° havia de dir la veritat, malgrat tot, perqu¨¨ aquesta ¨¦s la regla de l¡¯ofici. Precisament perqu¨¨ els m¨²sics servien la civilitzaci¨®, havien de saber que la civilitzaci¨® ¨¦s aix¨ª. Un cr¨ªtic com cal no pot passar en silenci una interpretaci¨® mediocre, i ni les pitjors condicions han de servir d¡¯excusa, perqu¨¨ no hi ha excusa. De qui va saber ser cr¨ªtic en el gueto de Vars¨°via, no calia esperar contemplacions enlloc.

"Panero, fill, germ¨¤ i oncle de poetes, va ser un rebel viatger, acrement individualista"

Amb Juan Luis Panero, la cr¨ªtica espanyola ¨Cfins al punt que n¡¯hi ha-no va ser sempre injusta, per¨° alguna volta va tindre l¡¯est¨²pida crueltat de ser condescendent. Panero, fill, germ¨¤ i oncle de poetes, va ser un rebel viatger, acrement individualista, i un esteta enamorat de Kavafis i Cernuda, en un moment on s¡¯estilaven m¨¦s els poderosos exabruptes, entre la genialitat i la mera psiquiatria, del seu germ¨¤ Leopoldo Mar¨ªa. El va perjudicar tamb¨¦ la figura histri¨°nica que va tindre a b¨¦ compondre per a un documental d¡¯¨¨xit imprevist, El desencanto. El p¨²blic no va voler copsar tot el que d¡¯escepticisme i d¡¯¨ªntima revulsi¨® contenia aquell teatre. Juan Luis no era un revolucionari ni citava Lacan, no convocava el lector a horitzons nous ni a orgies de paraules. Els seus poemes es referien als temes que han obsedit sempre els humans, la fuga? contextura de les coses, la soledat, el tr¨¤nsit, l¡¯espera de la mort. Alguns dels seus t¨ªtols ja ens ho diuen: A trav¨¦s del tiempo, Desapariciones y fracasos i Juegos para aplazar la muerte. En els seus jocs, va ser un gran poeta, net i corprenedor. A partir dels anys 80, els bons lectors van comen?ar a recon¨¦ixer-ho, per¨° ha transcendit poc. Ell s¡¯havia instal¡¤lat en un bonic poble catal¨¤, Torroella de Montgr¨ª, i es dedicava a viure i a escriure poemes espl¨¨ndids pour combattre l¡¯ennui. Com Riquer i Reich-Ranicki, sabia que la literatura, o ¨¦s un sacerdoci, o no mereix record.

¡°Como a todos los hombres, no s¨¦ d¨®nde ni cu¨¢ndo,/ encontrar¨¦ la muerte, o mejor al rev¨¦s,/ me encontrar¨¢ la muerte¡±. Millor aix¨ª, perqu¨¨ ell no la buscava. En canvi, va buscar l¡¯encant fr¨¤gil d¡¯algunes poques coses, reminisc¨¨ncies, llavis o copes en la nit, en un grapat de versos que, d¡¯alguna manera, vencen el pas atro? del temps.