Passejades per la terra de la modernitat impossible (II)

El 1913 va apar¨¦ixer en el mercat, publicat per l¡¯editorial Renacimiento, el llibre La cocina espa?ola antigua, una antologia de receptes recopilades per Emilia Pardo Baz¨¢n. En el text lloava amb adjectius ben exagerats l¡¯arr¨°s a banda que feien, f¨®ra a la casa de Madrid o a la de Val¨¨ncia, els cuiners de Joaquim Sorolla. Pel que es veu, l¡¯artista volia mostrar davant dels amics, fonamentalment hispanistes nord-americans, que aquesta era la millor manera de presentar un plat exquisit i d¡¯aparent senzillesa, tot i que dif¨ªcil de preparar. Les tert¨²lies a cal pintor solien ser de car¨¤cter cultural i hi predominaven les de temes literaris o art¨ªstics. Se¡¯n van fer unes quantes amb les despeses a c¨¤rrec de l¡¯amfitri¨®.

Al cap d¡¯uns quants anys, el 1929, es va posar a la venda, editat per CIAP, el text La Casa de L¨²culo o el arte de comer, de Julio Camba. Aquest llibre, se l¡¯ha considerat la primera proposta moderna sobre la cuina espanyola, i tamb¨¦ un assaig carregat d¡¯humor sobre les difer¨¨ncies que t¨¦ respecte de l¡¯europea i de la nord-americana. Probablement, el llibre culinari de Camba, com d¡¯altres seus dedicats a temes pol¨ªtics d¡¯adhesi¨® al b¨¤ndol franquista, va passar, com ell intu?a, a l¡¯oblit absolut. I ac¨ª continuaria si no l¡¯haguera rescatat la jove editorial Reino de Cordelia per a recordar-nos, a parer d¡¯ell, la millor recepta de la paella: cal agafar un tren i anar-se¡¯n a Val¨¨ncia. Conegut tamb¨¦ pel bon gust, el 1949 Julio Camba es va instal¡¤lar a l¡¯hotel Palace de Madrid, on va morir el 1962 a 80 anys.

Al cap d¡¯un quant temps, despr¨¦s d¡¯haver tornat a llegir els dos textos, he comprovat unes quantes coses; entre altres, que la comtessa de Pardo Baz¨¢n, igual que Julio Camba, extremaven tant el seu zel literari com documental a l¡¯hora de dedicar els seus textos al noble art de la gastronomia. I que, malgrat els moments pol¨ªtics que els va tocar viure, no exempts moltes vegades de viol¨¨ncies innecess¨¤ries, sempre van seguir les pautes que els havien indicat des de l¡¯editorial.

I tamb¨¦ hi ha Mi Espa?a particular, un text referent al negoci hostaler, a m¨¦s de ser un llibre de viatges i una an¨¤lisi gastron¨°mica i de costums, escrit per l¡¯excel¡¤lent cineasta i escriptor Edgar Neville, que es va editar a Madrid el 1957.

Va fer la llarga excursi¨®, de nord a sud i d¡¯est a oest, amb un Aston Martin que va adquirir en una de les seues estades a Londres. No va opinar molt b¨¦ sobre la comunicaci¨® en general, f¨®ra amb tren o per carretera. Els vins, en general, no li van agradar, i de Val¨¨ncia va destacar la paella i la qualitat dels melons. El restaurant de la capital on afirma haver menjat m¨¦s b¨¦ va ser El Romeral, que es va obrir el 1944 i que continua en peu actualment.

Cal indicar que aquestes extravag¨¤ncies liter¨¤ries les va satisfer Neville i que es van publicar sense ajudes ministerials o sindicals (i aix¨° que era de dretes, encara que va abandonar el franquisme ben aviat). Mi Espa?a particular no es va tornar a publicar fins al 2011, aquesta vegada s¨ª, amb subvenci¨® del Ministeri de Cultura.

Ara, tot ha canviat en la Terra de la Modernitat Impossible. En escena ha aparegut una legi¨® de cr¨ªtics (majorit¨¤riament no s¨®n ni periodistes ni escriptors professionals), que s¡¯ocupen tant de la gesti¨® cultural com de la investigaci¨® culin¨¤ria o la pol¨ªtica: un desastre! En efecte, en un esfor? tit¨¤nic, aquests cr¨ªtics actuals fan tant com poden, i m¨¦s, per a posar en marxa noves maneres per a continuar esmorzant o sopant debades, siga a c¨¤rrec del restaurador, propietari de l¡¯establiment, o del pressupost p¨²blic. No s¡¯explica de cap altra manera que un conegut animador cultural local haja escrit (sobre un popular restaurant de la costa, amb m¨¦s de seixanta anys d¡¯antiguitat) que per fi (!!!) a Val¨¨ncia s¡¯ha creat un santuari de l¡¯arr¨°s: Casa Salvador a Cullera. A banda que discrepe, m¨¦s que bastant, molt¨ªssim!, d¡¯aquesta estupidesa (la carta ¨¦s pretensiosa i insulsa), pense que el cr¨ªtic hauria de fer una llista seriosa sobre els pol¨ªtics que acostumen a visitar (en bona part gr¨¤cies a les seues gestions) aquests menjadors i, aix¨ª, amb la seua sola pres¨¨ncia, ajuden a mantenir un negoci sempre amena?at pels deutes.

I ¨¦s que, des que Julio Camba o Edgar Neville van escriure els seus textos culinaris de refer¨¨ncia, tamb¨¦ han canviat les metes gastron¨°miques. En aquests moments es volen assolir objectius d¡¯una dificultat enorme, com ara obtenir una estrela Michelin o esborrar de la ment dels ciutadans l¡¯exist¨¨ncia dels vomitius monstres de Ripoll¨¦s. Aconseguir la distinci¨® de Michelin ¨¦s molt complicat, precisament perqu¨¨ ¨¦s molt senzill. ?s a dir, es tracta d¡¯agradar un parell de senyors normals i corrents que, en una reuni¨® de la companyia, decideixen sobre l¡¯excel¡¤l¨¨ncia en la cuina. Aconseguir la segona cosa sembla m¨¦s complicat encara.

Ignore si Julio Camba hi estaria d¡¯acord, per¨° unes bones postres per a la literatura gastron¨°mica s¨®n els llibres sobre el cinema de l¡¯Oest. Com en el primer lliurament d¡¯aquests articles, recomane uns quants t¨ªtols sobre temes que a alguns ens han ajudat a cavalcar esquivant els esculls de la Terra de la Modernitat Impossible. S¨®n t¨ªtols fonamentals relacionats, la majoria, amb les pel¡¤l¨ªcules de John Ford i la nostra educaci¨® (almenys la meua), que vaig trobar a la llibreria Valdeska de Val¨¨ncia: Indian Country, de Dorothy Johnson; El trampero, de J. Millius; Un tronar de tambores, de J. W. Bellah i F. Verdis; Centauros del desierto, de J. W. Bellah. En els relats del primer, per exemple, hi ha personatges com Blosson, una dona que d¨®na m¨¦s import¨¤ncia a una bonica hist¨°ria sobre un ¨®s rentador que tenir el dinar a l¡¯hora. O Sarah, els costums pagans de la qual inquieten les ¨ªndies perqu¨¨ no sap ni tan sols pastar pa, tot i que ¨¦s capa? d¡¯assaonar pells, de desmuntar un tipi i canviar-lo de lloc o d¡¯especejar un b¨²fal per a fer-ne amb la carn un past¨ªs exquisit. Dorothy Johnson ¨¦s especialista en relats de frontera i xocs culturals dels quals sempre podrem aprendre¡¯n alguna cosa.