¡°El nostre so ¨¦s una barreja del que li agrada a cadasc¨²¡±

Fins fa poc, Mox Nox, una banda de rock amb components de diverses poblacions de la Marina Alta, eren una formaci¨® pr¨¤cticament desconeguda. Abans del seu espl¨¨ndid disc de debut, Damnatio Memoriae (Autoedici¨®, 2013), tenien una maqueta i un correcte single de garage rock cantant en angl¨¦s, Down 7 (2011). Entre un treball i l¡¯altre, graven un ¨¤lbum del que queden descontents ¡ªroman arxivat en algun calaix¡ª, canvien lleugerament la formaci¨®, migren al valenci¨¤ i, finalment, llancen un disc molt atractiu, l¡¯esmentat Damnatio Memoriae (millor ¨¤lbum de rock de la passada edici¨® dels premis Ovidi Montllor), que combina distorsi¨® i atmosferes obscures amb lluminoses melodies, una cocci¨® que, com ha apuntat la cr¨ªtica, els apropa a l¡¯her¨¨ncia musical del shoegazing i My Bloody Valentine i els emparenta amb formacions contempor¨¤nies com els gallecs Tri¨¢ngulo de Amor Bizarro. Aix¨°, sobre el paper. La versi¨® del grup ¨¦s que el seu so cont¨¦ menys proc¨¦s de reflexi¨® del que sembla.

Parlem telef¨°nicament amb Llu¨ªs Castell¨®, veu i guitarra d¡¯una formaci¨® que integren tamb¨¦ Pep Gomar (baix), Javi Lara (bateria) i Rub¨¦n Vidal (guitarra). Castell¨®, que malgrat el seu paper visible en la formaci¨® assegura ser ¡°un m¨¦s del grup¡±, relata la g¨¨nesi referida al principi. Ho conta tot amb un to distanciat, com si formara part d¡¯un proc¨¦s no molt satisfactori fins a trobar la pedra filosofal, la formaci¨® i la peculiar manera de sonar de Mox Nox en el context de la m¨²sica en valenci¨¤, una reactualitzaci¨® de trames sonores del rock independent de la fi dels huitanta i el comen?ament dels noranta. ¡°No busc¨¤vem un so en particular. Escoltem molta m¨²sica diferent, agafem coses d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤ i el resultat final ¨¦s una barreja del que ens agrada a cadasc¨²¡±, adverteixen.

De fet, una de les bandes amb les quals han estat comparats, Tri¨¢ngulo de Amor Bizarro, no ¨¦s sant de la devoci¨® de tots els membres del grup. Altrament, sobre les possibles petges de shoegazing en la seua m¨²sica, ¡°prenem elements d¡¯aquell estil, sobretot a l¡¯hora de crear atmosferes, per¨° no ¨¦s una cosa calculada¡±, delimita el guitarra de Mox Nox.

Escoltem molta m¨²sica diferent, agafem coses d¡¯ac¨ª i d¡¯all¨¤ i el resultat final ¨¦s una barreja del que ens agrada a cadasc¨²

Comptat i debatut, per¨°, tampoc no els va resultar senzill trobar l¡¯afortunada dimensi¨® sonora de Damnatio Memoriae, un acabat que travessa i cohesiona tot l¡¯¨¤lbum. ¡°L¡¯altre disc¡±, diu amb refer¨¨ncia a la gravaci¨® que acabaren sense publicar, ¡°va quedar molt dispers, la base r¨ªtmica perdia contund¨¨ncia¡­ Era un disc gravat per pistes. I en aquest nou ¨¤lbum decid¨ªrem gravar en directe, amb tots els amplificadors encarats al mateix costat i els micr¨°fons agafant so de diversos instruments¡±, relaten sobre la gravaci¨® en l¡¯estudi de Pepe Tigruss a Gandia, on la banda va assumir el repte de la producci¨®. Gr¨¤cies a aquesta decisi¨® de gravar en directe, el disc t¨¦ una organicitat innegable, un tret que segurament quedar¨¤ ressaltat en l¡¯edici¨® de 300 exemplars en vinil que estan a punt d¡¯eixir al carrer.

L¡¯altre punt que atorga naturalitat a Damnatio Memoriae ¨¦s el valenci¨¤. ¡°La nostra primera demo tenia quatre can?ons en angl¨¦s. Per¨° nosaltres som de la Marina, parlem valenci¨¤, i en gravar el single ens adon¨¤rem que el que era m¨¦s natural era cantar en valenci¨¤, era for?at fer-ho en un altre idioma¡±.

Aix¨° els obr¨ª la porta dels premis Ovidi, que guanyaren de manera bastant sorprenent at¨¦s que el disc sols s¡¯havia distribu?t per mitj¨¤ de desc¨¤rregues en Internet i Mox Nox eren uns aut¨¨ntics desconeguts en l¡¯escena en valenci¨¤, en qu¨¨ s¨®n un nou agent en l¡¯inacabat proc¨¦s de diversificaci¨® estil¨ªstica. I encara que toquen ocasionalment amb altres grups en valenci¨¤, la seua paleta sonora i l¡¯innegable impacte positiu del disc els permet ser programats en esdeveniments com el Deleste Festival de Val¨¨ncia (17 d¡¯octubre), el Festival de Benvinguda de la Universitat de Val¨¨ncia (18 d¡¯octubre) o el Monkey Week de Puerto de Santa Maria (1 i 2 de novembre). Sense oblidar un concert a Benissa el dia 26.

Som de la Marina i en gravar el single ens adon¨¤rem que el que era m¨¦s natural era cantar en valenci¨¤

Per estil, de fet, serien el grup perfecte per descobrir en els escenaris secundaris d¡¯un aparador com el Primavera Sound. Estirem el fil: ¡°Hem vist bandes pitjors que nosaltres en aquell festival. Nom¨¦s falta que ens criden, com a mil bandes m¨¦s¡±, apunta Llu¨ªs Castell¨® sense complexos. I no li falta ra¨®.

Parlant de definicions sonores i estils, quasi oblidem que els Mox Nox s¨®n uns lletristes notables i que el nivell d¡¯obscuritat musical ¨¦s acompanyat d¡¯unes lletres tamb¨¦ fosques i amb algun punt subversiu i provocador: ¡°(...) i ara a buscar una escletxa / per apartar / els pacifistes a un costat, / ¨¦s l¡¯hora de la veritat¡±, canten en Imprevisible, segurament la seua can?¨® m¨¦s immediata. ¡°La lletra va sorgir en un moment en qu¨¨ hi havia una s¨¨rie de moviments socials que comen?aven amb for?a, per¨° que eren molt ingenus. Aix¨° dels aplaudiments sords feia una mica de feredat¡­ La can?¨® era una cr¨ªtica¡±, diu sense voler aprofundir m¨¦s les possibles interpretacions, amb l¡¯actitud esquiva que demana l¡¯aura boirosa i un punt inquietant del disc, aquella mena de lluminositat obscura tan reeixida.