Sense tra?ci¨®

Establert a Nova York des de fa d¨¨cades, Antoni Muntadas (Barcelona, 1942) ha desentranyat a trav¨¦s del v¨ªdeo els mecanismes de manipulaci¨® que s¡¯amaguen en els noticiaris de les televisions comercials i en altres xarxes, especialment en una ¨¨poca, els anys setanta, en qu¨¨ la contracultura s¡¯exercia a trav¨¦s de manifestos, pamflets, llibres i tot tipus de publicacions. La gran metr¨°poli nord-americana era una font d¡¯apassionats videoactivistes, esc¨¨ptics amb la mem¨°ria hist¨°rica (Bruce i Norman Yonemoto, Frank Gillette, els col¡¤lectius Ant Farm i Raindance) que amb les seves accions posaven en evid¨¨ncia la hipocresia dels mitjans de comunicaci¨® i de les institucions governamentals. L¡¯inconscient pol¨ªtic.

Ja als noranta, Muntadas va decidir canviar el seu enfocament cr¨ªtic en posar a prova l¡¯espectador (s¨¨rie On Translation), en un intent de descriure el model d¡¯audi¨¨ncia ideal que l¡¯obra d¡¯art semblava definir i que ja no seria la de l¡¯observador que es distancia del seu entorn per trobar l¡¯autenticitat i el plaer est¨¨tic, sin¨® la de l¡¯individu/membre d¡¯una comunitat org¨¤nica preparat per afrontar l¡¯alteritat i descodificar els discursos intel¡¤lectuals. Disciplines com la ling¨¹¨ªstica, la filosofia, la sociologia i els estudis culturals comen?aven a donar respostes parcials a noves q¨¹estions creatives, de manera que l¡¯artista passaria a esdevenir un traductor, un constructor dels ponts de comprensibilitat. Traduttore, traditore, diu un proverbi itali¨¤. Amb Muntadas, viure ¨¦s traduir.

Aquesta visi¨® omn¨ªmoda de la cultura com a traducci¨® ¨¦s el que ha donat sentit al treball de Muntadas. Avui, quan la tecnologia mass media ocupa un lloc seminal, quan identitat, llengua, nacionalisme i internacionalisme han reconfigurat una postmodernitat allunyada dels ideals revolucionaris del XVIII, cal tornar a fer visibles els marcs socials en els qual es crea el significat i el valor.

El que es veu a les sales de la Joan Prats no s¨®n les grans instal¡¤lacions i els circuits tancats de televisi¨®, performances i v¨ªdeos amb qu¨¨ solia treballar l¡¯artista els ¨²ltims anys; al contrari, es tracta d¡¯obres m¨¦s enfocades al circuit comercial: fotografies de grans dimensions i d¡¯impecable factura realitzades a Ven¨¨cia i que conformen el primer lliurament de la s¨¨rie Protocolli Veneziani. S¨®n obres m¨¦s previsibles, per¨° segueixen el mateix flux cr¨ªtic i desconstructiu del medi urb¨¤.

Muntadas fa atenci¨® a una s¨¨rie de formes (¡°protocols¡±), sistemes i t¨¨cniques de reparaci¨® en els espais i edificis d¡¯una ciutat assetjada per les masses tur¨ªstiques. Documenta en imatges les marques que queden despr¨¦s d¡¯arreglar l¡¯arquitectura, el paviment, els pous, les portes i fa?anes. S¨®n escriptures i tra?os que passen desapercebuts o que deixen impressions i records, per¨° que mai seran postal tur¨ªstica. Aquesta urbs escapista, amb els seus carrers sconti (amagats), ¨¦s percebuda per l¡¯artista com un espai d¡¯acupuntures i interrupcions. A la ciutat de les m¨¤scares i g¨®ndoles, els camins poden acabar inesperadament en l¡¯aigua o en un camp on tots ho veuen tot. El pan¨°ptic veneci¨¤.

A la galeria ?ngels Barcelona, Marcelo Exp¨®sito (Puertollano, 1966) presenta tres videoinstal¡¤lacions sobre la mem¨°ria hist¨°rica i les transformacions de les metr¨°polis. La m¨¦s recent i complexa ¨¦s Simfonies de la ciutat globalitzada, un v¨ªdeo en tres canals amb imatges preses a Bilbao i Valpara¨ªso, entre 1995 i 2012. El document s¡¯inspira en les simfonies urbanes que el cinema d¡¯avantguarda va produir a la d¨¨cada dels anys vint, quan autors com Walter Ruttmann o Dziga Vertov van retratar magistralment a la pantalla Berl¨ªn i Moscou. Per contrast, Exp¨®sito il¡¤lustra el declivi de la industrialitzaci¨® i el futur d¡¯incertesa en la globalitzaci¨®. Una altra bona traducci¨®.

?