Ximpanz¨¦s m¨¦s racionals que els nens?

Uns versos de Jordi Sarsanedas que anys enrere em sonaven rom¨¤ntics, de jove una mica decadent, ara em semblen inquietants. Comen?aven aix¨ª: ¡°Ni s¨¦ on s¨®c. / Quan es fa fosc / passejo sol / per la ciutat. / Estic citat / amb qualsevol, / amb mi mateix, / amb no ning¨² / arreu arreu¡±. I ja no en recordo m¨¦s. He sentit en escriure¡¯ls un calfred tect¨°nic, i ¨¦s que si abans en aquests versos em cridava l¡¯atenci¨® el passejant nocturn (¡°chi mai sar¨¤ quell¡¯uomo in frac¡±), i em representava Sarsanedas vagant pels carrers nocturns de la Barcelona dels anys cinquanta o seixanta, ara em fixo m¨¦s en la identitat del ¡°qualsevol¡±, amb el ¡°meu mateix¡± i amb el ¡°no ning¨²¡±. Entre altres motius perqu¨¨ he llegit l¡¯assaig de Ferran Toutain Imitaci¨® de l¡¯home, que tracta precisament de la identitat de l¡¯home com a pura imitaci¨®, i aix¨° fins a l¡¯extrem que, sota l¡¯advocaci¨® de Gombrowicz amb qu¨¨ s¡¯obre el llibre ¡ª¡°Ser home ¨¦s imitar l¡¯home¡±¡ª, sost¨¦ que les dues ambicions m¨¦s destacades de l¡¯¨¦sser hum¨¤, que s¨®n distingir-se dels altres i igualar-se a ells, l¡¯individualisme i el gregarisme, nom¨¦s aparentment s¨®n contradict¨°ries, ja que com m¨¦s s¡¯esfor?a un a buscar l¡¯originalitat m¨¦s incorre en la imitaci¨®.

Aquest llibre de Toutain (Barcelona, 1956) ¨¦s d¡¯una classe especial, la dels que v¨¦nen a cristal¡¤litzar una obsessi¨® que dura tota una vida. Segons explica l¡¯autor, ja des de petit, a l¡¯edat en qu¨¨ un observa els altres procurant comprendre com funciona la societat, el que aquesta espera d¡¯un i el que un es disposa a fer amb relaci¨® a aquesta, descobria amb sorpresa la pronunciada tend¨¨ncia d¡¯uns i altres adults a la imitaci¨®: les persones grans no eren originals sin¨® c¨°pies. El descobriment ¨¦s torbador, especialment en el cas d¡¯un nen, ja que la inf¨¤ncia amb prou feines coneix el sentit de l¡¯humor; l¡¯humor, ¡°un invent per a posar de relleu l¡¯absurd de la nostra condici¨® mim¨¨tica¡±. A aquesta edat, una tarda, jo em vaig trobar al pati del col¡¤le un company assegut sol a la barana, i li vaig preguntar: ¡°Que tal, ?lex, com est¨¤s?¡±. Em va respondre complagut, assenyalant-se la roba que portava: ¡°I com vols que estigui? Lacoste, Levi¡¯s, Sebago...¡±. Em va impressionar, per descomptat, aquell di¨¤leg infantil que ha pres un sentit m¨¦s interessant a la llum del llibre de Toutain. Aquest ha anat reunint arguments a favor de la seva tesi en l¡¯antropologia, en la literatura, en la filosofia, en la sociologia i all¨¤ on els ha trobat. Tamb¨¦ en experiments cient¨ªfics de laboratori que v¨¦nen a confirmar (¡°S¨®n els ximpanz¨¦s m¨¦s racionals que els nens?¡±, titulava la revista Nature en donar not¨ªcia dels resultats d¡¯aquests experiments) que davant el mateix est¨ªmul les cries de ximpanz¨¦ reaccionen prenent una decisi¨® m¨¦s pr¨¤ctica i racional que les cries humanes, les quals, empeses pel geni de la mimesi, fan la marrada que han vist que l¡¯adult feia...

Toutain detecta la tend¨¨ncia a la mimesi a tot arreu, des de la inclinaci¨®, en determinats ambients, a inscriure¡¯s en cursets de tai-txi, de fotografia o de restauraci¨® de mobles (¡°el curset ¨¦s la categoria, i el contingut, l¡¯an¨¨cdota¡±), fins a l¡¯¨¨xit de les ideologies, que prov¨¦ precisament de la naturalesa imitativa de l¡¯¨¦sser hum¨¤. Naturalment, el que estudia el llibre, quan exposa que som menys racionals i m¨¦s imitatius del que solem i ens agradaria creure, ¨¦s tamb¨¦ la nostra tend¨¨ncia a l¡¯estupidesa, de la qual s¨®n aliment essencial les idees imitades, tamb¨¦ anomenades t¨°pics...

En fi, un assaig ricament documentat, am¨¨ i, per descomptat, estimulant, perqu¨¨ convida a l¡¯autoan¨¤lisi i a l¡¯observaci¨® dels altres sota el seu prisma. I, per cert, amb una ambici¨® i penetraci¨® no gaire freq¨¹ents en el nostre microclima intel¡¤lectual.