¡°Fer festa ens ha obert moltes portes i ens ha ajudat a continuar¡±

Els assidus al circuit de concerts i festivals en catal¨¤, sobretot a les comarques frontereres valencianes i catalanes, coneixen Pepet i Marieta pels seus festius i consistents directes, per una traject¨°ria discogr¨¤fica ja important i, tamb¨¦, per un tret diferencial respecte de la resta de grups, el fet de tindre una formaci¨® amb m¨²sics a les dues bandes del riu de la S¨¦nia. Darrerament, a m¨¦s, tal volta la base de seguidors s¡¯ha ampliat gr¨¤cies al seu darrer disc, Lo m¨®n d¡¯un mos (M¨¦sdemil, 2013), un ¨¤lbum espl¨¨ndid constru?t sobre l¡¯habitual assimilaci¨® de tot tipus d¡¯estils (de la c¨²mbia al reggae, passant per l¡¯ska a la jota aut¨°ctona, la rumba o el pop) i, sobretot, sobre un grapat de bones can?ons com ara La mani, Somnis d¡¯un Che, A viure la vida, Tornar o Bon vent, que musicalment es projecten m¨¦s enll¨¤ del modest lema del grup, ¡°Festa, missatge i humor¡±.

Amb tot, i parlant precisament de missatge i del vessant m¨¦s combatiu d¡¯aquesta agrupaci¨® musical, el fet que els ha propulsat m¨¦s enll¨¤ d¡¯escenes musicals ha estat posar banda sonora a les aspiracions independentistes amb el tema La Via, una versi¨® en¨¨rgica de La mani que il¡¤lustra un v¨ªdeo amb les imatges de la cadena humana en favor de la independ¨¨ncia desplegada el darrer Onze de Setembre. El v¨ªdeo, en qu¨¨ col¡¤laboren artistes valencians com ara Pep Gimeno Botifarra, Miquel Giron¨¦s o Miquel Gil, tenia 198.941 reproduccions a l¡¯hora d¡¯escriure aquestes ratlles. I continuava pujant.

De tot aix¨° parlem amb Josep Bordes, ¨¤nima, cantant i compositor del grup, comen?ant pel recorregut que ha tingut La mani, una inspirada can?¨® que sorgeix de les grans mobilitzacions sobiranistes, per¨° que evita l¡¯expressi¨® malhumorada i pamflet¨¤ria de certa m¨²sica reivindicativa en catal¨¤ en favor d¡¯un missatge optimista i d¡¯una melodia pop senzilla amb una tornada manllevada d¡¯una can?¨® infantil (¡°Qui vulgui jugar / que s¡¯agafe de la m¨¤¡±). ¡°La can?¨® ¨¦s una casualitat, que ¨¦s com sorgeixen les coses bones de la vida. La vaig escriure com una cr¨°nica de l¡¯alegria que es va viure aquells dies, de la il¡¤lusi¨® i la unitat al marge d¡¯estatus econ¨°mics, de classes socials i d¡¯ideologies. Uns mesos despr¨¦s, una periodista em va dir que la can?¨® tenia n¨²meros per a convertir-se en una mena de banda sonora de La Via per la independ¨¨ncia¡±, relata Bordes. Engrescats, Pepet i Marieta envien el tema als organitzadors, que li veuen possibilitats per¨° troben la can?¨® ¡°mancada de for?a¡±, per la qual cosa la banda hi introdueix uns arranjaments ¡°m¨¦s en¨¨rgics¡±. Havia nascut La Via, la germana menuda i gran alhora de La mani.

Defense la independ¨¨ncia, per¨° la veig com un primer pas cap a un altre projecte d¡¯alliberament dels Pa?sos Catalans¡±, diu el cantant

A ning¨², altrament, se li escapa que la iniciativa haja partit d¡¯un grup amb m¨²sics valencians i catalans (quatre membres s¨®n de Benicarl¨® i tres d¡¯Ulldecona, incloent-hi el mateix Bordes), ve?ns d¡¯uns territoris on es fa dif¨ªcil parlar de fronteres i l¨ªnies de separaci¨®. ¡°Sempre hem fet bandera d¡¯aix¨°. Defense la independ¨¨ncia, per¨° la veig com un primer pas cap a un altre projecte d¡¯alliberament dels Pa?sos Catalans¡±, diu el cantant de Pepet i Marieta sense circumloquis. Aix¨° s¨ª: ¡°Estic fart que la gent em pregunte a Barcelona si s¨®c de Val¨¨ncia. Em sent senienc, en primer lloc, de les terres de la S¨¦nia. I despr¨¦s, ebrenc i catal¨¤¡±.

¡°Som gent que fa festa amb missatge. I ¨¦s evident que la gent ens contracta per fer festa. Ara, al mateix temps, s¨®c un escriptor frustrat, sempre he intentat fer lletres que tingueren un inter¨¦s. De vegades s¡¯oblida que el text forma part de la can?¨®¡±, apunta Bordes tornant al contingut de les can?ons. ¡°Per¨° no m¡¯agrada ser pamfletari ni dir a la gent el que ha de fer. Ens agrada ser positius. ?s una cosa de les terres de l¡¯Ebre, que ens cantem les quaranta, per¨° amb gr¨¤cia¡±. De fet, Bordes considera l¡¯humor ¡°una bona vaselina perqu¨¨ entren els missatges reivindicatius, que no siga d¡¯una manera tan seca ni radical¡±.

Tota entrevista ¨¦s una mena de psicoan¨¤lisi per a l¡¯entrevistat: qui s¨®c jo, d¡¯on vinc, on vaig. Per¨° no podem estar-nos-en de preguntar per una altra obvietat, l¡¯enorme i variada paleta estil¨ªstica del grup, que no defuig g¨¨neres bandejats per moltes bandes de mestissatge, com ara el pop. ¡°Estava fart de tocar en grups monoestil¨ªstics o de dos o tres estils. Volia fer des d¡¯un tango fins a un bolero, d¡¯una c¨²mbia a un ska o un reggae. Una altra pretensi¨® ¨¦s posar la m¨²sica al servei de la lletra. Per a cantar a l¡¯alegria de viure va molt b¨¦ una c¨²mbia, per¨° per a una can?¨® m¨¦s directa, m¨¦s punyent, la jota s¡¯hi adiu molt b¨¦¡±, raona.

No m¡¯agrada ser pamfletari ni dir a la gent el que ha de fer. Ens agrada ser positius

Finalment, hi ha els seus festius directes, que tal volta emmascaren l¡¯altura musical del repertori. Pepet i Marieta, amb tot, no reneguen del seu tarann¨¤ fester. ¡°Fer festa en els concerts ens ha obert portes i ens ha ajudat a continuar¡±, al¡¤lega Bordes, que recorda que el final de les seues actuacions sol ser La manta al coll, un tema que ¨¦s ¡°un himne festiu al Pa¨ªs Valenci¨¤, per¨° tamb¨¦ a les terres de l¡¯Ebre¡±. Per alguna ra¨® la conversa connecta aix¨° amb el sentiment de pertinen?a al territori banyat per aquell riu. ¡°El projecte de transvasament de l¡¯Ebre va ser el responsable del ressorgiment del sentiment ebrenc, que no existia des de temps immemorials¡±, recorda Bordes. No hi ha molt bona cobertura. I hem d¡¯anar acabant. Li preguntem, a Bordes, si vol que afegim alguna cosa, per concloure. ¡°Podries posar en algun lloc la nostra p¨¤gina web¡±. Que tot siga aix¨°: pepetimarieta.com.