Sobre l¡¯¨²s de la mem¨°ria

Aix¨° era, fa pocs dies, que una periodista m¡¯entrevistava a Barcelona, amb motiu de la publicaci¨® d¡¯un llibre meu (el llibre que dos amics han glossat molt generosament en aquest mateix Quadern immaterial). La periodista era una jove agradable, intel¡¤ligent i semblava ben preparada i experta en l¡¯ofici: fins i tot, fet ins¨°lit en els entrevistadors polivalents, feia l¡¯efecte que havia llegit el llibre. Llavors, en un moment que evocava la pobresa del meu entorn infantil, em pregunt¨¤ tot d¡¯una, conven?uda: No creu vost¨¦ que, amb aquesta crisi, hem tornat als anys de la postguerra? I jo que li vaig dir: Senyoreta, els temps de la postguerra (parlava de l¡¯espanyola, ¨¦s clar), a ma casa, en la perif¨¨ria de Val¨¨ncia, no hi havia ni aigua corrent, alguns dels meus ve?ns de carrer passaven el dia amb un sol plat d¡¯arr¨°s bullit, tindre bicicleta era un privilegi extraordinari, no existia la Seguretat Social i jo veia els malalts miserables asseguts per terra quan travessava l¡¯antic Hospital de Val¨¨ncia. Els anys de la postguerra ten¨ªem cartilles de racionament i pa negre amb gust de serradura, i quan els meus companys de l¡¯escola de p¨¤rvuls veien la meua llesca de pa blanc amb un trosset de xocolate, em miraven amb uns ulls com a taronges; i si els meus ve?ns famolencs (aix¨° era a Val¨¨ncia, no a Las Hurdes) hagueren pogut acudir a un centre de C¨¢ritas o equivalent on reparteixen grans bosses plenes de menjar, haurien pensat que era un somni o el regne de Xauxa. Vost¨¦, periodista estimada, no t¨¦ i no ha rebut ni conserva una visi¨® clara del passat immediat, i per tant no pot avaluar el present perqu¨¨ no el pot comparar ni amb el passat m¨¦s proper: per aix¨° comparteix aquesta visi¨® catastrofista que circula amb tan gran lleugeresa. I doncs, qui pense que el lamentable present (lamentable, sobretot, per als qui han de patir privacions, restriccions, la desesperan?a de no trobar faena, els pagaments impossibles) ¨¦s el pitjor de tots els temps coneguts, qui pense que estem a la vora de l¡¯abisme o vivint una cat¨¤strofe infinita, hauria d¡¯il¡¤lustrar-se una mica sobre el m¨®n i la vida de fa poc m¨¦s de mig segle. Hauria de tindre mem¨°ria i usar-la. I llavors comparar, donar gr¨¤cies a qui corresponga (la Divina Provid¨¨ncia, el comer? i la ind¨²stria, o el simple pas del temps), i deixar de dir i propagar bestieses.