Des de la ciutat magn¨¨tica

La setmana passada va tindre lloc a Barcelona l¡¯onzena edici¨® del festival In-edit, dedicat al cinema documental musical. Es podria pensar que una tem¨¤tica tan especialitzada hauria de tindre escassa repercussi¨®, per¨° no ¨¦s aix¨ª, i enguany el nombre d¡¯assistents ha passat de 30.000. L¡¯¨¨xit del festival es basa en una oferta i ben calibrada de produccions de tot arreu i de films sobre figures locals. Els films sobre m¨²sics tenen assegurada una banda sonora atractiva i, si els directors s¨®n competents, el resultat sol ser-ho tamb¨¦, i el p¨²blic hi respon.

Enguany hi havia com a m¨ªnim tres films catalans interessants: Toti Soler, d¡¯una manera silenciosa, de Jordi Turt¨®s, sobre la personalitat del guitarrista que als anys 70 va saber fusionar la sonoritat del flamenc amb la del folk americ¨¤, que va acompanyar durant anys gent com Pau Riba, Ovidi Montllor o Esther Formosa i que, en solitari, ha gravat discos inoblidables com Liebeslied; un documental sobre Peret i la rumba catalana, Cuch¨ªbiri, cuch¨ªbiri, de Carles Prats, i finalment Bustamente Perkins, dirigit per Pep Garrido i Xesc Cabot, dedicat al m¨²sic valenci¨¤ Juli Bustamente.

?s obvi que Peret i la rumba catalana van ser tot un fenomen comercial als anys 70 i que despr¨¦s s¡¯ha mantingut com un dels signes d¡¯identitat m¨¦s vistents de la cultura popular de Barcelona, del Gato P¨¦rez als xicots d¡¯Estopa. Per¨° el documental de Carles Prats ¨¦s important, a m¨¦s, perqu¨¨ ens endinsa en un univers poc conegut, el de la vida dels gitanos barcelonins del carrer de la cera, tan catalans i tan seus al mateix temps, i en les seues dif¨ªcils relacions amb una ind¨²stria que es va aprofitar d¡¯ells i que tamb¨¦ van saber aprofitar de tant en tant. El m¨®n dels gitanos catalans mereix atenci¨® i Carles Prats sap acostar-s¡¯hi amb respecte, no debades ell ¨¦s una molt rara avis dins el sistema cultural catal¨¤. Prats no solament ¨¦s un documentalista expert i una enciclop¨¨dia ambulant de cinef¨ªlia; ¨¦s tamb¨¦ alg¨² que s¡¯ha pres molt seriosament la cultura popular moderna, hi ha reflexionat ¨Cen imatges i per escrit- i hi ha treballat durant bona cosa d¡¯anys. Entre els seus documentals hi ha films de culte sobre el tema, com el que va dedicar a aquell prol¨ªfic stakhanovista de la s¨¨rie b delirant que era Jes¨²s Franco ¨CLl¨¢male Jess-, o tamb¨¦ sobre Luis Bu?uel, Sergio Leone, l¡¯estrany i fascinador mestre del cinema negre pop que era Seijun Suzuki, o la Hammer, la s¨¨rie B europea, el western d¡¯Almeria, l¡¯editorial Bruguera, Loquillo o Joe Strommer. Fa poc, un cicle de la Filmoteca catalana pos¨¤ en relleu la destresa singularment coherent de la seua obra.

Bustamente Perkins ens acosta a la figura del cantant Juli Bustamante, que a Barcelona t¨¦ de seguidors molt fidels, com un dels directors, Xesc Cabot, membre del grup Fred i Son i fan incondicional del m¨²sic valenci¨¤. El documental ens acosta amb afecte a la seua vida i al seu entorn, la casa de Marxalenes, els passejos per la Malvarosa, la recerca del sol i l¡¯amistat; tamb¨¦ les dificultats de ser m¨²sic ¨Ci m¨²sic amb idees clares i estil propi- a Val¨¨ncia. El film ¨¦s revelador i emotiu, i va guanyar el premi del p¨²blic del festival. La gent eixia de la projecci¨® amb ganes de comprar-se tots els discos de Juli. D¨®nar a con¨¦ixer una obra valuosa ¨¦s un dels prop¨°sits m¨¦s decents a qu¨¨ pot aspirar un bon documental. Bustamente Perkins ho aconseguia, sens dubte.

Amb Remigi Palmero i Pep Laguarda, Bustamante va ser un dels millors representants del rock mediterrani

Amb Remigi Palmero i Pep Laguarda, Bustamante va ser un dels millors representants d¡¯all¨° que es va anomenar rock mediterrani i que pretenia ni m¨¦s ni menys que incorporar de ple dret el valenci¨¤ al m¨®n efervescent de la m¨²sica pop. Dins d¡¯aquest g¨¨nere, tres dels millors discos que s¡¯han enregistrat mai en aquest pa¨ªs ¨CHumitat relativa, Cambrers i el lliure i feli? Brossa d¡¯ahir- testimonien que talent no els en faltava. Per¨° la ind¨²stria discogr¨¤fica valenciana donava molt poc de si, i la de la inserci¨® del catal¨¤ en la cultura pop del nostre pa¨ªs -¡°quin mal senyor, quins bons vassalls¡±- era, als anys 80, una batalla perduda. Pep Laguarda ho va deixar c¨®rrer prompte i la llarga carrera de Remigi Palmero no ha rebut, ni de lluny, l¡¯atenci¨® que mereixia. Juli Bustamente, que, com ell diu, una vegada quasi va ser fam¨®s, ha enregistrat 12 discos, dels quals dos s¨®n ¨ªntegrament en valenci¨¤, Cambrers i Ciutat magn¨¨tica, i que ¨¦s un m¨²sic de refer¨¨ncia per a la m¨²sica pop d¡¯aquest pa¨ªs ho saben quatre gats. Ara, als quatre gats, aquests tres personatges ens han fet molt feli?os.

Cambrers (1981) era un disc senzill i llumin¨®s, que militava en la l¨ªnia clara del rock, amb arranjaments exigus, melodies f¨¤cils de recordar i lletres d¡¯un lirisme arrapad¨ªs i envoltant. Can?ons com ¡°Senyoreta X¡±, ¡°Aigua descendent¡± i sobretot ¡°Avions¡± s¨®n memorables. Ciutat magn¨¨tica (1992) ¨¦s un disc millor gravat, i si potser no t¨¦ la frescor original de Cambrers, es coneix el guany de l¡¯experi¨¨ncia. A m¨¦s, inclou una can?¨® absolutament deliciosa, ¡°L¡¯esperit de la pluja¡±, que des de fa 20 anys alimenta l¡¯enyoran?a valenciana ¨C¡°Si et volguera m¨¦s hauria d¡¯assassinar-te¡±- dels que hem hagut d¡¯abandonar la ciutat i el carrer de les Barques. ?s de just¨ªcia que els seus bons admiradors barcelonins hagen reivindicat la figura i la m¨²sica de Juli Bustamante. Els de la seua ciutat potser tamb¨¦ haurien de fer-ho.