Article obsolet

Digueu-me anacr¨°nic, per¨° a mi, la tend¨¨ncia imposada des de fa un grapat d¡¯anys d¡¯eliminar l¡¯aire transcendent que tenien els museus, all¨° de comparar-los despectivament amb cementeris, de voler obrir-los m¨¦s a la societat, de fer-los m¨¦s democr¨¤tics, m¨¦s l¨²dics; aquesta d¨¨ria, dic, nom¨¦s m¡¯ha demostrat que molts dels museus no sols han perdut aquella atmosfera privilegiada sin¨® que tamb¨¦, omplint-los de cafeteries i de botigues plenes de requincalla, i amb aquella obsessi¨® per fer-hi mostres on el p¨²blic puga ser no solament espectador sin¨® tamb¨¦ actor, cada volta s¡¯assemblen m¨¦s a parcs tem¨¤tics. ?s que observar, sentir i reflexionar en silenci no ¨¦s participar-hi activament? Tan pueril ha esdevingut el p¨²blic que no t¨¦ prou amb el gaudi intel¡¤lectual que suposa la contemplaci¨® i l¡¯an¨¤lisi d¡¯obres mestres, i se l¡¯ha d¡¯entretindre ¡ªdivertir!¡ª d¡¯una altra manera? No deu ser que aquesta tend¨¨ncia pret¨¦n, m¨¦s que no satisfer l¡¯individu interessat per l¡¯art, d¡¯acontentar a qui se li¡¯n fot? ¡°Cal arribar a m¨¦s gent, evitar l¡¯elitisme¡±, sembla la consigna. Tant de bo les multituds admiraren, fascinades, les aquarel¡¤les de Klee, els retaules del Duccio o les natures mortes de Chardin! Pot l¡¯art, per¨° ¡ªl¡¯art de veritat, el que obri camins vers el desconegut¡ª, deixar de ser elitista? A qui va dirigit l¡¯art? A qui adre?aven les seues obres Corot, Ensor o Giacometti? Al turisme? A la turbamulta que ompli de soroll, flaixos i gorres les venerables sales dels museus? N¡¯anem escassos, de llocs on un puga meditar. L¡¯apreciaci¨® ¨°ptima de l¡¯art necessita silenci, solitud, un entorn propici a l¡¯espiritualitat. Un pot trobar aix¨° en una platja a l¡¯hivern, en segons quins racons de muntanya, en el bosc, en un cementeri, en una esgl¨¦sia...; fins fa ben poc, tamb¨¦ en un museu. Algunes de les revelacions que he tingut al llarg de la vida s¡¯han produ?t en museus, davant d¡¯obres que m¡¯omplien d¡¯interrogants. S¨®c, i he sigut, un apassionat visitant de museus. Sovint, de museus aliens a les rutes tur¨ªstiques, amb sales quasi buides des d¡¯on els sorolls de la ciutat arribaven esmorte?ts, boirosos, com un murmuri entremig dels passos lents, assossegats, dels pocs i vells vigilants que un dia seran substitu?ts ¡ªsi no ho han sigut ja¡ª per fornits guardes jurats. S¨®c anacr¨°nic? Espiritualitat, silenci, elitisme, solitud, meditaci¨®¡­ Certament, aquest article en va ple, de paraules obsoletes, de belles paraules obsoletes. Mentre ho escric imagine qu¨¨ en poden dir c¨¤usticament de mi, i de la gent com jo, els democratitzadors de la cultura; aix¨ª com el seu comentari sobre els museus que, despectivament, equiparen a cementeris. Per¨° qu¨¨ n¡¯hem de fer aquells a qui ens agraden, i molt, el silenci, la solitud i l¡¯espiritualitat dels cementeris!