Una santeta, un acordi¨®

A la catedral de Guadalajara, estat de Jalisco, hi ha sempre gent entrant i eixint, gent fidel i devota, no solament turistes, que s¡¯agenollen davant de la imatge preferida, que mediten o resen amb perfecta convicci¨®, tal com ¨¦s habitual encara a les esgl¨¦sies d¡¯Am¨¨rica i ja no a les d¡¯Europa. En una capella, la primera a m¨¤ esquerra, hi ha una santa infantil que atrau m¨¦s que cap altra imatge l¡¯atenci¨® dels fidels, homes i dones, fam¨ªlies, joves i criatures. La santeta reposa en una urna allargada, i t¨¦ cara de nina, cabells rossos molt llargs, i va tota vestida de blanc, plena de lla?os i randes. Santa Inocencia, diu el r¨¨tol amb una oraci¨® que demana protecci¨® celestial per a defensar la puresa de les xiquetes i les joves donzelles, i jo vaig pensar que devia ser alguna Maria Goretti local, alguna pobra v¨ªctima de la viol¨¨ncia brutal, violada i morta, o morta resistint la violaci¨®. Per¨° un text en lletra petita explicava la hist¨°ria, i no era cap cos de santeta infantil mexicana. Era que al comen?ament del segle XVIII un capell¨¤ port¨¤ de Roma una rel¨ªquia antiga, d¡¯una tal Innoc¨¨ncia, verge i m¨¤rtir, i el bon poble de la Nova Gal¨ªcia, despr¨¦s estat de Jalisco, la va convertir en un exemple espl¨¨ndid d¡¯adopci¨® cultural. Un simple osset transformat en un culte popular i barroc, i el nom de la hipot¨¨tica m¨¤rtir, Innoc¨¨ncia, convertit, per obra del seu significat, en nom d¡¯una santeta rossa vestida de primera comuni¨®. En coses com aquesta, tan rarament observades pels visitants de pas, est¨¤ el gust i la subst¨¤ncia de rodar una mica pel m¨®n. I a la mateixa catedral, en una altra capella, un grup de dones resava oracions r¨ªtmiques a una Mare de D¨¦u, una Pur¨ªssima cl¨¤ssica, i entre elles un home molt vell i molt prim, amb un jupet¨ª groc, assegut amb l¡¯esquena molt dreta, cantava unes can?ons suaus i bell¨ªssimes i s¡¯acompanyava amb un acordi¨®. Cantava ell sol, no el mirava ning¨², i ell sense deixar de tocar contemplava la imatge blanca i blava i feia cara de trobar-se en un ¨¨xtasi feli?. Les dones el seguien murmurant en veu baixa les oracions cantades, i jo em vaig quedar all¨ª a la vora molts minuts, sentint que aquella escena, aquella m¨²sica, aquell acordionista matinal, eren un tros de realitat ben ¨ªntima i profunda, i que nom¨¦s l¡¯acordi¨® i la innoc¨¨ncia ja em pagaven la pena del llarg viatge.