Les arrels de la cultura, a Manresa

M¨¦s que m¨²sica, m¨¦s que circ, m¨¦s que dansa i m¨¦s que teatre. ?s tot aix¨° i molt m¨¦s, ¨¦s una veritable celebraci¨® de les tradicions populars. ?s la Fira Mediterr¨¤nia de Manresa, que des d¡¯avui i fins diumenge desplega en la seva setzena edici¨® un programa d¡¯actes que inclou m¨²ltiples manifestacions de tradici¨® popular i espectacles d¡¯arrel. I de qu¨¨ parlem quan parlem de cultura d¡¯arrels? David Ib¨¢?ez, director art¨ªstic de la fira, respon: ¡°Parlem de qualsevol expressi¨® art¨ªstica que parteix de les sonoritats i tradicions d¡¯un lloc i que acaba connectant amb el seu p¨²blic en molts casos per proximitat¡±.

No pensem exclusivament en sonoritats folkl¨°riques, pensem, com indica Ib¨¢?ez, ¡°en exemples com Filastine, un projecte d¡¯arrel anglosaxona que incorpora en el seu discurs sonoritats populars d¡¯arreu del m¨®n. La m¨²sica i els espectacles d¡¯arrel s¨®n tamb¨¦ contemporanis¡±, indica. ?s evident que aquesta mena d¡¯espectacles viuen uns bons moments, entre d¡¯altres raons ¡°perqu¨¨ la globalitzaci¨® genera certa sensaci¨® de p¨¨rdua i perqu¨¨, quan la m¨²sica diguem-ne pop no t¨¦ un per¨ªode creatiu, sempre s¡¯acaba tirant de la m¨²sica popular en busca d¡¯un nord.

La m¨²sica popular t¨¦ una t¨ªmbrica, una harmonia i un ritme que mai s¡¯esgota¡±. A m¨¦s, el component social dels espectacles d¡¯arrel incorpora un missatge que, en molts casos, ¨¦s demanat per una audi¨¨ncia preocupada per un entorn social en proc¨¦s de deteriorament. Tot aquest contingut formal i textual s¡¯articula a Manresa al voltant de dos eixos: les arts esc¨¨niques i la m¨²sica. En les primeres, destaquen els espectacles de circ contemporani, ¡°un circ que barreja moltes disciplines, algunes pr¨°pies del circ i d¡¯altres vinculades a altres arts¡±, indica Ib¨¢?ez.

Entre aquests espectacles destaca Crida Company, que barreja dramat¨²rgia, m¨²sica en directe i circ renovador. Un altre espectacle destacat en les arts esc¨¨niques ¨¦s Manta, coreografia de la tunisiana H¨¦la Fattoumi, una reflexi¨® sobre el paper de la dona i del burca al m¨®n ¨¤rab. Aix¨° per no oblidar Ma b¨ºte noire, on el franc¨¨s Thomas Chaussebourg presenta una coreografia de dansa po¨¨tica entre un ballar¨ª i un cavall.

Part de la programaci¨® de la Fira Mediterr¨¤nia, que tamb¨¦ incorpora un important apartat professional amb trobades i taules rodones, t¨¦ lloc al carrer, l¡¯espai vinculat hist¨°ricament a les tradicions i celebracions. Com indica Ib¨¢?ez, ¡°el mateix carrer ¨¦s l¡¯escenari tradicional d¡¯aquesta mena d¡¯espectacles populars. I tampoc podem oblidar la import¨¤ncia del carrer en els darrers moviments populars en diversos pa?sos ¨¤rabs, ja que ¨¦s all¨¤ on els artistes actuen com a emissors i receptors¡±, puntualitza. Castells, m¨²sica i altres activitats ocuparan aix¨ª els carrers de Manresa, que de passada ofereix una important programaci¨® musical, amb noms com Jordi Savall, encarregat d¡¯inaugurar la Fira, Kiko Veneno, Le Parody, Muchachito, Adolfo Osta, La S¨¦nia ¡ªamb un espectacle que incorpora veus de tots els Pa?sos Catalans¡ª, Franca Masu i Obrint pas, que ja han esgotat les localitats per al seu concert.

Destaca tamb¨¦ la pres¨¨ncia de Sergi Sirvent amb el seu projecte Catalexi, on hibrida el jazz amb la m¨²sica popular. De fet, aquest esperit d¡¯hibridaci¨®, de cru?lla de sons i disciplines art¨ªstiques, forma part de l¡¯ADN de la fira, que parteix del fet que mirar els espectacles d¡¯arrel amb ulls imm¨°bils que obliden la seva evoluci¨® ¨¦s com limitar-se a mirar una fotografia en s¨¨pia quan existeixen els colors. Els espectacles d¡¯arrel no formen part del passat, s¨®n tamb¨¦ el futur d¡¯unes societats una mica desorientades. L¡¯exemple, a Manresa aquests quatre dies.

?