El mite de l¡¯unicorn

El mite de l¡¯unicorn, que arrenca d¡¯una s¨¨rie de descripcions orientals i mesopot¨¤miques, va arribar a Plini (Hist¨°ria natural) al segle I, i aquest va conferir a aquelles informacions un grau excessiu de versemblan?a. Arist¨°til, pr¨¨viament, ja havia expressat els seus dubtes sobre l¡¯exist¨¨ncia d¡¯aquest animal amb una sola banya al mig del front (monokeros) i havia postulat que, d¡¯animals unibanyuts nom¨¦s n¡¯hi havia un, el que t¨¦ una banya al nas, ¨¦s a dir, el rinoceront. El fet que la banya del rinoceront estigu¨¦s carregada de simbologia i de suposades propietats terap¨¨utiques i afrodis¨ªaques (avui encara ¨¦s aix¨ª) va fer, per assimilaci¨®, que molta gent cregu¨¦s en l¡¯exist¨¨ncia de l¡¯unicorn, i el carregu¨¦s de virtuts i de llegenda. Se suposava que l¡¯unicorn era un animal m¨¦s aviat salvatge, amb cara de cabra, o de boc, i cos de bou o de cavall, amb una banya dibuixant una espiral, que cap ca?ador no podria mai agafar llevat que es fes servir un ardit: l¡¯unicorn flairava amb especial delit l¡¯olor de les noies verges i, quan en trobava una, se li acostava, reclinava la testa sobre la falda de la noia i es tornava manyac: llavors els ca?adors podien capturar-lo o matar-lo. ?s una escena reprodu?da en una gran quantitat de gravats medievals, del segle IX cap endavant.

La devoci¨® mariana essent tan important a l¡¯edat mitjana, no va passar gaire temps que l¡¯unicorn va ser relacionat amb Maria, verge per excel¡¤l¨¨ncia segons el cristianisme, i aix¨ª el mite ¡ªcom tamb¨¦ passaria, segons que sembla, amb la devoci¨® per la dama medieval que canten els trobadors, carregada igualment de marianisme¡ª perduraria fins al Renaixement. Del segle XV s¨®n, justament, els famosos tapissos de La Dame ¨¤ la Licorne, que es conserven al Museu de Cluny al bell centre de Par¨ªs, i que ning¨² no visita perqu¨¨ es troben en una instal¡¤laci¨® dedicada quasi del tot a l¡¯art lit¨²rgic: per¨° s¨®n una de les meravelles que poden contemplar-se en la ciutat que banya el Sena.

?s una s¨¨rie de sis tapissos: cinc representen els sentits, tots amb la pres¨¨ncia de l¡¯unicorn i de la dama que protagonitza la s¨¨rie, i el tap¨ªs central ¡ªo aix¨ª situat a Cluny¡ª, que ensenya la dama en el moment de fer ofrena de les seves joies. D¡¯aqu¨ª la llegenda que el presideix: ¡°Mon seul d¨¦sir!¡±, que s¡¯ha de traduir com ¡°?s el que desitjo¡±, i, amb par¨¤frasis, ¡°Perqu¨¨ jo ho vull¡±, o ¡°Ning¨² no m¡¯hi obliga¡±. Durant temps aquesta llegenda es va llegir inapropiadament: ¡°? mon seul d¨¦sir¡±, cosa que va moure dos enormes poetes del XX, com Rilke (als Quaderns de Malte) o Cernuda (que fa servir el lema com a ep¨ªgraf de La realidad y el deseo), a pensar que aquestes paraules es referien al desig amor¨®s, sensual o sexual. De fet, no hi ha res de tot aix¨°: la dama de l¡¯unicorn ha amansit la fera ¡ªal tap¨ªs dedicat a la vista, l¡¯unicorn repenja gentilment les potes del davant a la falda de la noia¡ª, per¨° ni la mata ni la captura com en moltes altres reproduccions del mite: a canvi de la submissi¨® de la b¨¨stia ¡ªa la qual molts comentaristes atorguen un sentit f¨¤l¡¤lic¡ª, la jove es despr¨¨n de les seves riqueses, possiblement sup¨¨rflues, en un acte de senzilla caritat.

Sembla que l¡¯origen de la creen?a en aquest animal es trobaria en una traducci¨® incorrecta d¡¯una paraula de la B¨ªblia, que nom¨¦s apareix al Salm 21 (o 22): ¡°Salva¡¯m de la gola del lle¨®, salva la meva pobra vida de la banya de l¡¯unicorn¡±. La paraula hebrea corresponent ¨¦s re¡¯em, i no t¨¦ gaire sentit traduir-la, com va fer la Septuaginta, per monokeros, ¨¦s a dir, ¡°amb una sola banya¡±, bo i establint una distinci¨® entre aquest suposat animal i l¡¯animal que tothom havia vist, tamb¨¦ amb una sola banya, el rhinokeros. Per¨° aix¨ª va anar la cosa, i les B¨ªblies que he consultat porten ad¨¦s la paraula unicorn en aquest punt, ad¨¦s la paraula b¨²fal, que sembla m¨¦s adequada a l¡¯original hebreu. Sigui com vulgui, Jeroni va caure en la trampa, i ens va oferir unicorns, cosa que assegurava una llarga vida al mite de l¡¯unicorn en lleng¨¹es rom¨¤niques.

El llibre que ens ennova d¡¯aquestes coses ¨¦s: Michel Pastoreau i ?lisabeth Delahaye, Les Secrets de la Licorne, Par¨ªs, 2013. Per¨° el millor ser¨¤ que el lector contempli els tapissos del museu de Cluny, si mai en t¨¦ l¡¯avinentesa: aix¨° sol ja val un viatge a Fran?a.

?