La mem¨°ria, la vida: Proust 1913

Aquests dies fa exactament cent anys, a la primeria de novembre del 1913, Bernard Grasset publicava per fi Du c?t¨¦ de chez Swann, primer volum d¡¯? la recherche du temps perdu (a c¨¤rrec de l¡¯autor, despr¨¦s que l¡¯obra havia sigut rebutjada per diversos editors), i la literatura occidental entrava en el segle xx per la porta m¨¦s ampla i majestuosa possible, la porta de la mem¨°ria. La primera ratlla, famosa ja per sempre, sembla del tot banal, per¨° obre tot un m¨®n d¡¯experi¨¨ncia i de reminisc¨¨ncia: ¡°Longtemps, je me suis couch¨¦ de bonne heure¡±, i simplement s¡¯obre l¡¯immens palau del temps perdut. Quaranta p¨¤gines despr¨¦s, l¡¯autor, que llavors tenia poc m¨¦s de quaranta anys (no era ja un jove, no era encara vell), es pregunta justament pel valor de la mem¨°ria, i si les informacions que d¨®na conserven realment el passat: ¡°No val la pena (¡°c¡¯est peine perdue¡±) que intentem evocar-lo, tots els esfor?os de la nostra intel¡¤lig¨¨ncia s¨®n in¨²tils. Est¨¤ amagat, fora del seu abast i del seu domini, en algun objecte material (en la sensaci¨® que ens donaria aquest objecte material) que no sospitem. Aquest objecte, dep¨¦n de l¡¯atzar que ens el trobem abans de morir o que no ens el trobem.¡± Els objectes materials com a vehicles i fonament de la met¨¤fora (la ¡°magdalena¡± ¨¦s nom¨¦s el primer i m¨¦s fam¨®s), la quotidianitat com a expressi¨® del fons inexpressable de la vida, i una ¨¨poca, una cultura i una societat sencera recuperats a trav¨¦s de personatges i d¡¯hist¨°ries aparentment banals, insubstancials, plens de prejudicis i de petites manies, farcits d¡¯escenes i d¡¯episodis que, en ells mateixos, sembla que no tenen ni un m¨ªnim inter¨¦s, just el contrari d¡¯aquestes novel¡¤les que sobretot pretenen ¡°enganxar¡± el lector. El resultat ¨¦s la m¨¦s gran catedral de la narrativa mai constru?da, tallada pedra a pedra, calculada, estudiada. I Andr¨¦ Maurois, en el pr¨°leg a l¡¯edici¨® de La Pl¨¦iade, conclou: ¡°Res de m¨¦s bell ni m¨¦s just que l¡¯entusiasme universal suscitat per aquest relat simple, particular i local. Tal com el gran fil¨°sof en un sol pensament troba tot el pensament, el gran novel¡¤lista d¡¯una sola vida i dels objectes m¨¦s humils sap fer sorgir totes les vides.¡± Aix¨ª ¨¦s, i d¡¯aix¨° fa exactament un segle. No s¨¦ si el gremi de la ploma n¡¯ha fet alguna commemoraci¨®.