¡°La meua novel¡¤la t¨¦ a veure amb la necessitat de ser mare¡±

Aix¨° tracta d¡¯una nena amb dues mares, una de biol¨°gica i l¡¯altra que ¨¦s la seua parella. I d¡¯un viatge a Motril. I d¡¯unes sabatetes blanques. I d¡¯una novel¡¤la que sembla cosida amb episodis d¡¯infantesa de l¡¯autora, que ¨¦s aix¨ª, per¨° no del tot. O d¡¯unes hist¨°ries que, juntes, componen, si fa no fa, una hist¨°ria. O d¡¯una hist¨°ria amb moltes hist¨°ries. O encara millor, d¡¯una novel¡¤la, la cinquena de Muriel Villanueva i Perarnau (Val¨¨ncia, 1975), catalana d¡¯origen valenci¨¤ o, m¨¦s aviat, valenciana arrelada a Catalunya, que no ¨¦s exactament el mateix. Aix¨° ¨¦s una novel¡¤la, Motril 86 (Proa, 2013), que potser no cont¨¦ una hist¨°ria tan poderosa com la del seu llibre precedent, La gatera (Amsterdam, 2012), Premi Just M. Casero i Premi de la Cr¨ªtica dels Escriptors Valencians, per¨° que, en conjunt, sembla m¨¦s redona, amb m¨¦s capes, amb un tipus d¡¯ambici¨® liter¨¤ria diferent, m¨¦s subterr¨¤nia, m¨¦s de picar pedra en les possibilitats narratives i del llenguatge, que gestiona amb un saludable llibertinatge.

Molta mat¨¨ria, per tant, per a parlar amb l¡¯autora, que ens at¨¦n telef¨°nicament des de Barcelona. ¡°Hi ha una part del proc¨¦s m¨¦s conscient. Tenia uns quants contes escrits amb el fil conductor de la fam¨ªlia. I tamb¨¦ em recorde d¡¯unes sabatetes blanques que m¡¯havia comprat de menuda i que em suggerien un conte. Vaig preguntar per les sabates, perqu¨¨ jo recordava un mercadet andal¨²s, i quan vaig veure que hi havia una part de road movie en la hist¨°ria, la cosa es va ampliar. La part m¨¦s inconscient de Motril 86 t¨¦ a veure amb la maternitat¡±, explica Villanueva, que parla de les relacions entre filla i mare biol¨°gica, del dolor que poden provocar. Per¨° tamb¨¦ de la relaci¨® amb la mare no biol¨°gica, i d¡¯un altre tipus de dolor ¡°del qual ¨¦s molt delicat parlar¡±, deixa caure cr¨ªpticament. O no tant, si apuntem que un dels eixos de la narraci¨® ¨¦s, precisament, el frec no sempre f¨¤cil, ple d¡¯aprenentatge mutu, entre la xiqueta protagonista i la parella de sa mare.

L¡¯escriptura com a ter¨¤pia? ¡°Alguns, si escrivim, ¨¦s per aix¨°. Aquesta novel¡¤la, com ara La gatera, ¨¦s clarament una novel¡¤la necess¨¤ria. Necessitava parlar d¡¯aix¨°, t¨¦ a veure amb la necessitat de ser mare¡±, diu. Per¨° Motril 86 no deixa de ser una novel¡¤la en qu¨¨ ¡°no tot el que ¨¦s ficci¨® ¨¦s mentida, ni tot el que sembla veritat ho ¨¦s. Hi ha moltes capes que, per narrativitat, s¡¯hi han de posar¡±. Per exemple, en la novel¡¤la es conta, a trav¨¦s d¡¯una mena de digressi¨® explicativa, un viatge de l¡¯autora a Motril, estant embarassada, per a reconstruir l¡¯escenari de l¡¯acci¨®. ¡°Quan vaig fer el viatge de veritat no estava embarassada, per¨° s¨ª que ho vaig estar despr¨¦s¡±, aclareix. All¨° que ¨¦s interessant, en tot cas, ¨¦s que hi va haver un doble trajecte a la infantesa, f¨ªsic i mental, del qual va sorgir origin¨¤riament Motril 86. Amb aix¨°, el lector en t¨¦ prou i de sobres per a anar fent via.

Respecte de la comparaci¨® amb la novel¡¤la anterior, l¡¯autora llan?a una an¨¤lisi distanciada, bastant equ¨¤nime: ¡°Amb el temps m¡¯he adonat que La gatera no deixava de ser un conte, per aix¨° ¨¦s m¨¦s potent com a hist¨°ria amb un final sorprenent. Motril 86 ¨¦s m¨¦s novel¡¤la, amb els seus meandres i les seues subtrames. El que ¨¦s m¨¦s interessant s¨®n les capes que t¨¦, per qu¨¨ estan aqueixes capes, per qu¨¨ s¡¯escriu aix¨° i per qu¨¨ s¡¯escriu aix¨ª. Tant ¨¦s del que parles, el que ¨¦s interessant ¨¦s la meua relaci¨® amb l¡¯escriptura, per qu¨¨ faig aix¨° d¡¯aquella manera i no d¡¯una altra¡±, recalca. Una manera introspectiva de pensar el fet literari que, sospitem, t¨¦ a veure amb la feina de Muriel Villanueva com a professora d¡¯escriptura. ¡°Hi t¨¦ a veure, totalment¡±, contesta, ¡°si jo fera una altra feina utilitzaria l¡¯escriptura per a crear ficcions. Per¨° passe tot el dia fent el mateix, reflexionant sobre el que escriuen els alumnes, moltes hores de parlar, de debatre... La meua preocupaci¨® durant el dia ¨¦s construir hist¨°ries¡±, al¡¤lega.

¡°No tot el que ¨¦s ficci¨® ¨¦s mentida, ni tot el que sembla veritat ho ¨¦s"

Tornant al llibre, li preguntem pel seu pal de paller, el personatge de Mar, la nena que fa un viatge a Motril acompanyada de la seua altra mare. ¡°Tret de l¡¯Empar, que ¨¦s la m¨¦s inventada, tots els personatges tenen una part de realitat. I la Mar ¨¦s un d¡¯aquells personatges, tracte de ser fidel a la manera com era jo. O, sobretot, a la manera com em sentia. Canviar-li el nom i posar-li els cabells rossos ¨¦s la manera de construir la part de ficci¨® del personatge. Tamb¨¦ ¨¦s una manera de distanciar-me, de creure que no s¨®c jo. Fet i fet, en un alt¨ªssim percentatge de les escenes no s¨®c jo¡±, adverteix. ¡°?s all¨° de dir al lector: ei, sonar¨¤ autobiogr¨¤fic, per¨° no ¨¦s cert. Has d¡¯anar avisant-lo que ¨¦s una reconstrucci¨®, que necessite tornar a visitar aquell passat inventant coses. Hi ha una part de reflexi¨® metaliter¨¤ria. I en tot cas, no s¨¦ si deu ser realitat o ficci¨®, per¨°: no ¨¦s bonic? No ho passes b¨¦?¡±, pregunta, com interpel¡¤lant el lector. O, tamb¨¦, relativitzant una de les claus de lectura m¨¦s suggestives, discernir ficci¨® i realitat.

Parlem ara d¡¯altres fronteres, tamb¨¦ relliscoses. Quan se li pregunta per la seua condici¨® de valenciana resident a Barcelona fa un sospir, inicia una argumentaci¨® de caire identitari, recula i, finalment, ho explica d¡¯una altra manera. ¡°Estic all¨¤, per¨° sempre ser¨¦ valenciana. Hi ha q¨¹estions dialectals que grinyolen: escric en oriental, per¨° els editors em diuen que faig valencianades. I quan parla algun personatge valenci¨¤, n¡¯hi ha de catalanades¡±, argumenta com a exemple de dualitat. Aix¨° s¨ª, la seua experi¨¨ncia ens parla d¡¯una compartimentaci¨® cada vegada m¨¦s aguda i preocupant, on el lloc de resid¨¨ncia marca, i de quina manera, la recepci¨® de la seua obra liter¨¤ria. Un problema que no sols afecta, de manera un¨ªvoca, els escriptors que viuen a Val¨¨ncia. ¡°Costa molt que arribe el que jo escric al Pa¨ªs Valenci¨¤, perqu¨¨ escric des d¡¯ac¨ª i publique ac¨ª. He de conv¨¦ncer el cap de premsa de Proa que la novel¡¤la s¡¯ha de moure al Pa¨ªs Valenci¨¤¡±, alerta Villanueva. Ni tan sols el fet d¡¯haver obtingut el Premi de la Cr¨ªtica, un reconeixement dels companys de professi¨® valencians per La gatera, ha canviat aix¨°. ¡°Tenim una frontera que costa molt de trencar. I no parle ¨²nicament de la frontera administrativa, hi ha moltes actituds que la fan¡±, sentencia.

Almenys a Catalunya la cosa va rodant i el p¨²blic i la cr¨ªtica van fent costat a Muriel Villanueva, que no ha trigat gens a tornar a posar fil a l¡¯agulla. La seua pr¨°xima hist¨°ria, ¡°un projecte que tenia aparcat, i que ara hi he pogut tornar, sobre la transsexualitat¡±.