Ecos d¡¯un mestre de paraules

Salvador Espriu ¨¦s una figura paradoxal del diminut teatr¨ª de les lletres catalanes. Poeta nacional durant uns anys (en dura compet¨¨ncia amb Mart¨ª i Pol), lloat i requerit per totes bandes, convertit en un personatge oracular, de lectura obligat¨°ria a les escoles, execrat pels soi disant renovadors, ha tingut una posteritat com a m¨ªnim ambigua, i la commemoraci¨® del seu centenari, aquest 2013, ho ha posat en evid¨¨ncia a bastament. Un amic em comentava fa poc que no entenia com un poeta tan complex i exigent com Espriu ha pogut ser popular mai de la vida. Probablement, ho ha sigut a c¨°pia de malentesos. Uns malentesos que encara entrebanquen la seua recepci¨®.

O potser no, o no del tot. La literatura d¡¯Espriu, amb els seus trets cabal¨ªstics i la seua meticulosa arquitectura, ¨¦s sens dubte complexa, i a estones cr¨ªptica. A m¨¦s, t¨¦ un component dramat¨²rgic molt arter que fa que, a l¡¯hora d¡¯interpretar-la, ens trobem sempre travessant un terreny ausades esvar¨®s. No sabem mai del cert quan ens parla l¡¯autor i quan un dels seus personatges, que tant poden ser drapaires com profetes. Cal una lectura molt atenta, i una pila poc banal de coneixements previs, per a endevinar el sentit que guia els seus elaborad¨ªssims laberints verbals, i tot i aix¨ª, en els seus escrits hi ha sempre un mur torbador de misteri, la intu?ci¨® d¡¯un rerefons ocult, irreductible a l¡¯an¨¤lisi. Amb tot, no cal entendre¡¯l tan a fons per a apreciar-lo. Espriu sabia que la literatura ¨¦s l¡¯art de la paraula poderosa, que llinda amb el conjur, i que val en la mesura que ens commou. Quan jo vaig descobrir l¡¯obra d¡¯Espriu, als 15 anys, no sabia, ho confesse, qui era Isaac el cec ni el mestre Eckhart, ni havia llegit l¡¯Eclesiast¨¦s, per¨° la for?a impressionant d¡¯uns textos que feien servir amb enlluernador mestratge la llengua dels meus pares em va trasbalsar per sempre m¨¦s. Com ara mateix, en rellegir-lo. Entre el sarcasme i l¡¯angoixa, el poder reverberador de les paraules sap fer ressonar les cordes greus de l¡¯¨¤nima de qualsevol lector receptiu, i ¨¦s aquesta qualitat, tan rara, la que ajuda a explicar que Espriu f¨®ra un escriptor estimat per molts.

L¡¯any Espriu ha produ?t molts actes que s¡¯haurien pogut excusar perfectament i alguns que admeten el qualificatiu de deplorables. Hi ha gent que s¡¯ha dedicat a ponderar la validesa pol¨ªtica d¡¯Espriu com si es tractara d¡¯un qualsevol xerraire de tert¨²lia, i alguns diaris han optat per publicar cada dia frases de l¡¯autor que, tretes de context, semblen poc m¨¦s que bajanades d¡¯almanac. El pobre Espriu ja es queixava que la potinera autocomplaen?a dels cretins ¨¦s el vi¨¤tic habitual que la nostra societat dispensa als seus creadors, quan no els oblida, i la cosa no ha millorat gaire ¨²ltimament.

Amb tot, hi ha hagut iniciatives valuoses, com dues exposicions, Espriu. He mirat aquesta terra, que ens passeja pel seu m¨®n i diu alguna cosa de la seua recepci¨®, i La c¨¤bala i Espriu. Les portes de la llum, comissariada per la principal experta en l¡¯obra espriuana, Rosa Delor, i que ¨¦s de veres il¡¤luminadora. Si es vol entendre, en la mesura dels possibles, l¡¯abast de l¡¯obra del nostre escriptor m¨¦s universal, aquesta ¨¦s una exposici¨® que conv¨¦ visitar.

El pobre Espriu ja es queixava de la potinera autocomplaen?a dels cretins

A m¨¦s, s¡¯ha publicat un llibre llargament esperat, Ocnos i el parat esglai, que recull, per fi, tots o quasi tots els articles, pr¨°legs i notes de prosa m¨¦s o menys assag¨ªstica d¡¯Espriu. 172 textos que conformen un volum de dimensions vistoses, venint d¡¯un escriptor que reiteradament va afirmar que odiava haver de confegir aquesta mena de papers. En un ep¨ªleg magistral, l¡¯editor, Ramon Balasch, ens explica les vicissituds del llibre, entre les quals els motius que haja tardat 30 anys a publicar-se i ho haja hagut de fer ell ¨Cque ja no s¡¯hi dedica- a les seues expenses. En resum: perqu¨¨ a ning¨² m¨¦s li ha donat la gana d¡¯editar-lo enlloc. Tot un exemple de la desvetlada, civilitzad¨ªssima cura amb qu¨¨ tractem els nostres millors escriptors.

Com cal esperar d¡¯un recull exhaustiu, hi ha entre els 172 textos molts escrits de circumst¨¤ncies, fills de compromissos que l¡¯autor no va poder esquivar. En alguns, entre constants professions de mod¨¨stia, l¡¯autor no pot evitar de rec¨®rrer a la seua emboscada ironia (el pr¨°leg que dedica a Esteve F¨¤bregas, autor d¡¯un llibre sobre el turisme a la Costa Brava i d¡¯un altre de laboriosos pensaments, ¨¦s antol¨°gic) i a estones recupera la seua disfressa de ¡°cabra fun¨¤mbula guarnida amb cascavells¡±, en gr¨¤fica definici¨® d¡¯Arnau Pons. Entre unes coses i altres, el lector trobar¨¤ aut¨¨ntiques sorpreses, que revelen el coneixement que tenia Espriu de la ling¨¹¨ªstica, el pensament i l¡¯art contemporanis. Sobretot, trobar¨¤ un conjunt d¡¯escrits cr¨ªtics que estan entre el bo i millor que ha donat la literatura catalana en aquest camp. Per no parlar dels espl¨¨ndids textos de presentaci¨® dels seus propis escrits, els que versen sobre Rossell¨® P¨°rcel, Vinyoli, Teixidor, Garc¨¦s, Sarsanedas o Viladecans s¨®n excepcionals, i el que dedica a Josep Pla ¨¦s una de les proses breus m¨¦s infal¡¤liblement meravelloses de qu¨¨ es pot vantar la literatura catalana, o qualsevol literatura. Nom¨¦s per aix¨°, ja voldr¨ªem que aquest llibre f¨®ra molt m¨¦s gruixut del que ¨¦s, que no s¡¯acabara mai. Els seus millors passatges, que en s¨®n molts, tenen el dring inconfusible de les obres mestres. Que haguem hagut d¡¯esperar tants anys per llegir Ocnos i el parat esglai ¨¦s ignomini¨®s. Que ho poguem fer ara, ho hem d¡¯agrair a la incombustible i tossuda fidelitat de Ramon Balasch, a qui no li ho pagarem (aix¨° ¨¦s segur) mai prou.