Llum feli?

Dissabte passat es va organitzar a Olot, per segon cop, el festival Llu¨¨rnia, dedicat al foc i la llum i que convida a fer instal¡¤lacions d¡¯aquests elements per tota la ciutat. Diversos col¡¤lectius (estudiants, professionals i artistes) munten petites intervencions en les quals la llum ¨¦s l¡¯element principal. N¡¯hi havia de tota mena: d¡¯entre les propostes, algunes no eren gaire m¨¦s que l¡¯aparador d¡¯una botiga, d¡¯altres eren escenografies sobre jardins, a les places i carrers, o a les escales de l¡¯esgl¨¦sia... Tot un esdeveniment escampat per la ciutat per al qual l¡¯Ajuntament havia destinat tan sols 3.500 euros que es van repartir entre les m¨¦s de 40 intervencions.

Amb aquestes condicions, totes tenien l¡¯estigma de l¡¯¨¨poca sense pressupost: texans usats encolats, tubs de cartr¨®, capses, bosses o ampolles de suavitzant per a rentadores van servir per fer les m¨¦s variades l¨¤mpades. N¡¯hi havia als carrers i places, i altres de muntades a jardins i parterres, barrejant l¨¤mpades, espelmes o encenalls de paper que s¡¯il¡¤luminaven gr¨¤cies a la llum negra. Altres funcionaven per la implicaci¨® del personal, que ajudaven amb la seva cura a amplificar l¡¯efecte de la llum. El cas ¨¦s que la ciutat estava plena de gent passejant sense altra ocupaci¨® aparent que badar entre les instal¡¤lacions. Tot un regal per als ulls dels que omplien els carrers, on s¡¯agrupaven els llums recreant un ambient que semblava de nit de Reis, festiu i expectant. Uns esdeveniments ajudats pel fet que molts carrers van apagar o disminuir l¡¯enllumenat p¨²blic per poder experimentar les llums ef¨ªmeres, escenificant aix¨ª una elemental complicitat ciutadana.

Aquesta manca de pressupost general sembla ser inspiradora per a alguns que, contra totes les dificultats i amb l¡¯ambient de des¨¤nim generalitzat, continuen proposant intervencions ef¨ªmeres per donar gust als sentits. Resulta interessant parar-hi atenci¨®, perqu¨¨ tot i no tenir pressupost, volen fer coses perqu¨¨ s¨ª, sense cap altra finalitat que sortir per unes hores de la depriment conjuntura i reafirmar-se contra els tele-not¨ªcies miserables. La manca dels mitjans d¡¯anys enrere fa que es construeixin coses amb all¨° de qu¨¨ es disposa de manera econ¨°mica i abundant.

D¡¯entre les instal¡¤lacions, algunes il¡¤lustraven b¨¦ l¡¯esperit d¡¯aquest festival. Una era, per exemple, una antiga botiga de material el¨¨ctric i de l¨¤mpades Henares, un negoci que feia 30 anys que era tancat i que es va obrir per l¡¯ocasi¨®, ajudat per la representaci¨® dels seus guies. El resultat era un poema congelat en el temps, tota una il¡¤lustraci¨® de l¡¯actual conjuntura, com si afin¨¦ssim els sentits i ara f¨®ssim capa?os d¡¯interessar-nos en all¨° que fins i tot hav¨ªem rebutjat. Com si ens an¨¦ssim acostumant a la poca llum i a veure amb claredat tamb¨¦ en la foscor, per descobrir la bellesa. Una altra de les instal¡¤lacions destacades era a la pla?a Major, on un grup de m¨²sics tocava jazz encerclat per cadires d¡¯envelat sobre una improvisada catifa d¡¯encenalls de paper i il¡¤luminats per una gran l¨¤mpada feta de plats i gots de cartr¨®, tot formant un cercle deformat involunt¨¤riament que li donava un aire de tortell de llum. Una deformaci¨® que tamb¨¦ es pot atribuir a la manca de pressupost. Els plats i els gots, que en realitat eren blancs, es transformaven fins a semblar transparents. Tenia un aire precari, per¨° era una demostraci¨® palpable que podem fer l¨¤mpades amb moltes coses. La llum ¨¦s un regal, i per aix¨° el m¨¦s modest, alguns cops, ¨¦s el m¨¦s feli?. En tornar a Barcelona i veure els llums de Nadal que s¡¯instal¡¤len als principals carrers de la ciutat, ens adonem que ni s¨®n res, ni signifiquen res, ni estan fets amb cap il¡¤lusi¨®. A Barcelona sembla que la manca de pressupost ha afectat especialment les idees.