Anguiles, arr¨°s amarg

Dissabte passat, a l¡¯hora de migdia, naveg¨¤vem, les meues n¨¦tes, el meu fill i jo, sobre les aig¨¹es de l¡¯Albufera arrissades pel vent de ponent. Les xiquetes contemplaven els canals i l¡¯estany amb els ulls molt oberts, i la barquera, mentrestant, m¡¯anava explicant coses. La barquera era una jove senyora de cabells llargs i rossos, pantalons texans i botes altes (botes que un inspector de treball va considerar inadequades, i ella, molt raonablement, no en va fer gens de cas). Jo seia a popa, prop de la capitana rossa, i com que de passatgers n¡¯¨¦rem tan pocs hi vaig poder conversar llargament i en exclusiva. I la conversa era que no hi ha peix com abans, hi ha molt poques anguiles, la fond¨¤ria ¨¦s escassa i el fons est¨¤ brut, quasi no queden llocs per a ca?ar ¨¤necs que no siguen tancats i privats, l¡¯Ajuntament de Val¨¨ncia es nega a posar un servei p¨²blic d¡¯autobusos al Palmar (al¡¤legant que els ponts s¨®n estrets i insegurs, per¨° els autobusos grossos i privats s¨ª que hi passen), la prohibici¨® de cremar els rostolls i la palla de l¡¯arr¨°s fa que la palla es quede als camps i acabe podrint-se dins l¡¯aigua, que esdev¨¦ t¨°xica i pudent, mata els peixos i fa que, cosa rigorosament ins¨°lita, la barquera haja vist anguiles fugint de l¡¯aigua i passejant per la carretera. Al delta del Po (que segurament ¨¦s el paisatge m¨¦s pr¨°xim al de la nostra Albufera), fa un parell d¡¯anys vaig observar com pescaven anguiles amb una xarxa lligada a una llarga perxa basculant, i ciutats senceres les anunciaven com a atractiu suprem. De vesprada, despr¨¦s d¡¯un agradable col¡¤loqui a la ciutat de Sueca, un dels assistents se m¡¯acost¨¤ amb l¡¯¨²ltim llibre meu, i el va obrir per una p¨¤gina que tenia subratllada: all¨¤ on jo evocava les dones que treballaven als arrossars de la vall del Po, les del film Riso amaro, amb la gran Anna Magnani al capdavant. Per¨°, ai dolor, aquell lector, ben perspica? i atent, em va fer veure que l¡¯actriu de l¡¯arr¨°s amarg no era la Magnani, sin¨® Silvana Mangano, error meu, distracci¨® o patinada, que em va fer pensar en les inseguretats de l¡¯exist¨¨ncia, tant la de les anguiles com la dels escriptors. I per concloure, el dissabte passat va ser un bon dissabte, i ben aprofitat.