Shakespeare demana m¨¦s Shakespeare

I de sobte, Shakespeare. Cantautor caracter¨ªstic que canta les seues pr¨°pies can?ons, i quasi sempre amb les seues pr¨°pies lletres, Rafa Xamb¨® es despenja davant del seu p¨²blic, amics i coneguts amb un ¨¤lbum ple de sonets de Shakespeare entre les mans.

Aix¨° t¨¦ una explicaci¨® circumstancial. ¡°Ja fa tres anys, quasi casualment, vaig comen?ar a posar m¨²sica a un poema de Shakespeare¡±, justifica el cantautor. Era el Sonet 71 del bard, que ac¨ª es diu T¡¯estimo tant. Pot haver-hi una declaraci¨® m¨¦s cl¨¤ssica en una can?¨® popular que aquesta?

Per¨° aix¨° nom¨¦s va ser el comen?ament. Per qu¨¨ dotze can?ons amb lletres de Shakespeare? ¡°Simplement, vaig pensar que no podia posar un text meu al costat d¡¯un de Shakespeare¡±. En definitiva, Shakespeare demana m¨¦s Shakespeare. El resultat d¡¯aquest argument ¨¦s una gravaci¨® en trio, que du precisament l¡¯estimable t¨ªtol d¡¯aqueixa primera temptativa de fa tres anys i que t¨¦ una certa orientaci¨® certament cl¨¤ssica, per¨° no m¨¦s not¨°ria que l¡¯inconfusible segell de cantautor.

M¨¦s enll¨¤ del material literari que el sustenta, hi ha el violoncel de Matthieu Saglio per a donar al disc un elegant ambient de cambra. I, de passada, per a confirmar el toc de distinci¨® que el m¨²sic franc¨¦s imprimeix als diversos i interessants projectes en qu¨¨ col¡¤labora cada volta m¨¦s sovint.

El piano aporta una dimensi¨® m¨¦s jazzy i bluessy al conjunt. O s¡¯ajusta com un guant a les necessitats baladistes o recitatives de l¡¯int¨¨rpret principal. ¡°Han enriquit i embellit les meues melodies, acompanyant-les¡±, reconeix Xamb¨® en el llibret de l¡¯¨¤lbum, ¡°i han ent¨¨s l¡¯esperit que demanaven els recitals¡±.

I ¨¦s que de recitals, ja n¡¯hi ha hagut. Per¨° la presentaci¨® formal del nou treball del que a hores d¡¯ara ¨¦s, cal subratllar-ho, el representant principal en actiu de la nova can?¨® dels setanta, en el vessant valenci¨¤ i amb resid¨¨ncia valenciana, es fa aquest dijous en el Teatre Micalet de Val¨¨ncia.

Xamb¨® confessa que el disc va comen?ar m¨¦s pop, despr¨¦s es va fer m¨¦s guitarrer i finalment es va quedar en aqueix cam¨ª intermedi ¡°entre el jazz, la can?¨® contempor¨¤nia i la m¨²sica cl¨¤ssica¡±. Tot aix¨° el situa en terrenys fronterers en qu¨¨ cap, fins i tot, el record a Lou Reed, del qual es declara ¡°amant irredempt¡± i a qui dedica La lux¨²ria. O, dit en termes estrictes, el Sonet 129, un dels tributats per Shakespeare ¡°a la misteriosa Dark Lady¡±.

En aquesta pista Xamb¨® toca la guitarra a gust, amb ritme acceleradament i contingudament urb¨¤. ?s el moment de destacar la faena de Txema Mart¨ªnez en la traducci¨® shakespeariana, espl¨¨ndida, i de subratllar que el cantautor assumeix m¨¦s que mai el paper de guitarrista. Amb una observaci¨®: Carles Carrasco, que no acompanyava Xamb¨® des de l'¨¤lbum Dies oberts, presta els seus serveis a la guitarra en dues peces. Una, Les sirenes (Sonet 119), es pot recomanar, probablement, com la millor introducci¨® a aquest treball per a qui no conega l¡¯autor. Una can?¨® excel¡¤lent que es queda al paladar a la primera. Els dos m¨²sics, de fet, han estat afortunats amb les sirenes: cal recordar La sirena que gravaren el 2002 com a Rafa Xamb¨® i la Fusteria.

Pel que fa a Mart¨ªnez, ha aconseguit que els sonets sonen frescos, joves, actuals i eterns. Segurament ja ho eren, pel que diu el mateix traductor. ¡°Fart dia a dia, res no em satisf¨¤: / mentre tot ho devoro, tot se¡¯n va¡±, aquests versos amb qu¨¨ acaba el molt recomanable Sonet 75 o aquell amb el qual comen?a (¡°ets al meu pensament com menjar al viure¡±) serveixen per a estirar un fil d¡¯alta literatura que cal degustar en el casal de la cultura popular. Probablement aquest T¡¯estimo tant de Rafa Xamb¨®, que ja va guanyar un premi de nova can?¨® en un festival de Sabadell del 1974, ¨¦s un material inestimable per a practicar el pluriling¨¹isme ara en al?a. Especialment si se¡¯n parla en castell¨¤.