Cerd¨¢n Tato, un amic del ¡®Quadern¡¯

La nit que Enrique Cerd¨¢n Tato va guanyar el premi S¨¦samo feien en la televisi¨® un cap¨ªtol de la s¨¨rie Historias para no dormir basat en el relat d¡¯Edgar Allan Poe El cor delator. Ho contava fa uns anys en un d¡¯aquells articles del Quadern que va deixar de publicar nom¨¦s quan la malaltia ja li ho va impedir. Era una escena del comen?ament dels anys seixanta la que va fer ingressar el nostre escriptor, guardonat pel conte El lugar m¨¢s lejano, en la n¨°mina de l¡¯anomenada ¡°generaci¨® de la protesta¡±, etiqueta que ell mateix es prenia amb una barreja d¡¯ironia i d¡¯orgull. ¡°Kafka?¡±, deia que li va preguntar Ernesto Contreras en una entrevista d¡¯urg¨¨ncia que li va fer al peri¨°dic Informaci¨®n la nit que es va anunciar el premi, tot just despr¨¦s que acab¨¤ a la televisi¨® el cap¨ªtol de la s¨¨rie d¡¯Ib¨¢?ez Serrador. I ell responia ¡°Potser¡±. ¡°Dino Buzzati?¡± ¡°Potser, per¨° de segur que pel fons va Poe¡±.

Cerd¨¢n Tato feia literatura de la seua mem¨°ria, perqu¨¨ la seua vida era, en molts aspectes, pura literatura. I en aquell article recordava que, pels anys seixanta, solia retirar-se a escriure en un xalet que havia sigut de la seua ¨¤via a la platja de Mutxavista, al Campello, on un dia va obrir una c¨°moda i hi va trobar un drap, que va desplegar. Era la bandera de la Divisi¨® Littorio, que tingu¨¦ en aquella casa l¡¯Estat Major durant la Guerra Civil. A aquella divisi¨® pertanyien els caces que havien metrallat al gener del 1939 el cotxe amb qu¨¨ la fam¨ªlia de Cerd¨¢n Tato fugia, cap a la frontera francesa, cam¨ª de Perpiny¨¤. ¡°Un cor delator i despietat¡­¡±, conclo?a l¡¯escriptor sobre aquella troballa inesperada.

He conegut i conec literats de moltes classes, per¨° Cerd¨¢n Tato era dels m¨¦s singulars. Potser perqu¨¨, a m¨¦s, era periodista i tenia tot l¡¯aspecte i la disposici¨® d¡¯un Hemingway d¡¯Alacant. N¡¯havia sentit a parlar o, m¨¦s justament, n¡¯havia llegit i l¡¯havia llegit. Cerd¨¢n Tato fou el fundador de la meua organitzaci¨® professional, la Uni¨® de Periodistes, en els temps de la transici¨® a la democr¨¤cia. I havia esdevingut una refer¨¨ncia de totes les lluites c¨ªviques i pol¨ªtiques del sud del Pa¨ªs Valenci¨¤. Per¨° no el vaig tractar personalment fins que el peri¨°dic ens va acostar. Jo rebia cada setmana els seus articles per al Quadern i ell telefonava, amb l¡¯excusa de comentar-los, per parlar de tot.

Era de la vella escola. Gaudia de la conversa fins a l¡¯extrem de perdre el sentit del temps. He conegut poques persones m¨¦s predisposades a xarrar del b¨¦ i del mal, sense limitaci¨®. Per aix¨° em va semblar tant cruel que el deixara sense veu la malaltia que, al final, se l¡¯ha endut. La seua predisposici¨® es traslladava a l¡¯opini¨® p¨²blica, mitjan?ant l¡¯articulisme period¨ªstic, i a l¡¯acci¨® p¨²blica, amb la seua pres¨¨ncia all¨¤ on la protesta, la commemoraci¨® o l¡¯exercici de la llibertat d¡¯expressi¨® el reclamaven.

¡°Despr¨¦s, amb alguns altres redactors, vam anar de copes i, poc abans de les nou del mat¨ª, ja estava a la meua classe, per¨° ven?ut per la ginebra Gordon¡¯s i els logaritmes neperians, quina combinaci¨® tan devastadora¡±, contava d¡¯aquella nit que va guanyar el premi S¨¦samo. Cerd¨¢n Tato va viatjar pel m¨®n, form¨¤ part de delegacions internacionals i particip¨¤ en congressos i reunions motivats per tota mena de reivindicacions. Conegu¨¦ els intel¡¤lectuals espanyols de tota una ¨¨poca. No exagere si dic que aprofit¨¤ la vida a fons. Per a mi, sempre ser¨¤ aquell amic afable amb qui comentava cada setmana com anava el m¨®n.